Proposta de nova accepció

29 04 2008

comprensio.jpgEls humans, poc o molt, necessitem comprendre el món que ens envolta, comprendre l’esdevenir de les coses, així com necessitem, en més o menys mesura, de la comprensió dels altres.
Aquesta necessitat és tant forta que, en situacions de manca de comprensió per part d’altri, em pot fer desitjar lligar l’altre en una cadira, obligar-lo a escoltar-me serenament, i aconseguir així la seva comprensió. “Si pogués explicar-li amb serenitat i sense presses, segur que m’entendria…”.
Llegir tot el post »



15 anys sense Guillem

11 04 2008

guillem_agullo.jpgLa matinada del dia 12 d’abril d’avui fa quinze anys va ser assassinat a sang freda Guillem Agulló, un nano com tu i com jo que pensava, com tu i com jo, que vivia en un país lliure on ell podia ser lliure… I ni una cosa ni l’altra.
No vull pensar, com molts han fet i faran, que cap mort serveixi per res. Em nego a pensar que la mort de cap persona sigui útil.
Ara bé, com diuen molt bé els rapsodes de Sants, “el que no sabíem i ara sabem tots és que tota acció porta una reacció”. I la reacció és clara: quinze anys després seguim recordant-lo, seguim lluitant per allò que ell lluitava, seguim creient en allò que ell creia, seguim en peu de guerra, tot i no saber-nos lliures…
Els assassins (el material i els altres) continuen fent el que feien, però nosaltres també, que aquí no es rendeix ningú. Que vinguin i ens matin un per un, a veure si poden.
Així doncs, avui més que mai, GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!!!



L’ascensió de la nena

8 04 2008

gossanavas4.jpgDilluns, el cap de setmana ja s’ha acabat… Però quin cap de setmana!!!
Una vegada més, quan tot és més fosc, apareix la llum, tant gran que encega. Una vegada més, quan creus que tot s’acaba, tot torna a començar…
A poc a poc, surto del pou, surto del magma, creixo, prenc el control de les coses controlables de la meva vida i assumeixo les incontrolables… Decidint el meu camí, vaig tancant etapes i n’obro de noves, i subtilment va apareixent l’Anna que jo vull, aquella que jo vull, aquella que em surt de l’ànima.
Llegir tot el post »



Saó

1 04 2008

brot.jpgLes coses bones sempre arriben de sobte, quan menys les esperes: quan la suor ja et regalima cos avall i es mescla amb la terra… però encara no n’has assaborit cap fruit; quan l’esperança es confon amb la fe. I així ha estat aquest cap de setmana: un continu de sorpreses i descobriments, però sobretot, un sentiment intens de trobar-se per fi on un vol i amb qui vol.
Tot començà a mitja setmana, quan em vaig assabentar que La Gossa Sorda presentava el seu nou disc Saó a Pego, el cap de setmana abans del concert de Navàs, que ja quedava fitxat… Quin tros de notícia!!! Encara recordo el regust amarg de l’últim concert de saber que estaríem tants dies i tantes nits sense Gossa a l’escenari…
Llegir tot el post »