La pubilla del Ter

A petició del meu estimat públic (en aquest cas, del Javi, Labal pels amics, gran baixista i millor amic…quines converses post assajos, eh!!) em disposo a relatar la crònica de les vacances dels meus peixos.
Tot va començar dijous cap al vespre. Just quan em preparava per marxar de ruta amb una autocaravana i cinc amics va començar l’hecatombe piscícola. Parlant per telèfon, vaig observar com, de la part de sota del moble on tinc l’aquari, en sortia aigua a bon ritme. Vaig penjar el telèfon i em vaig començar a atabalar: si estava cedint i rebentava, estava apunt de tenir uns 85 litres d’aigua corrent pel menjador, i una mortaldat de por…

Llegir tot el post »

A vegades, el continu esdevenir de la vida, del present, pertorba la capacitat de prespectiva necessària per pair-lo, per comprendre’l, per assumir-lo. I bé, és moment de desconnectar de l’immediat, per poder contextualitzar el present en el nostre passat i incorporar-lo en la nostra història vital, en el nostre futur.
A vegades dura massa temps aquest procés, però no s’ha de perdre l’esperança…
Jo, de moment, marxo de vacances. Qui em busqui, ja sap on trobar-me o, si més no, on esperar-me.
Jo tanco la porta… PLAFF!