La pubilla del Ter

There is no time for love in the basque country, please extend the solidarity // Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna // No hi ha temps per l’amor al País Basc, escampa la solidaritat!// No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad
Aquest és el missatge que volen difondre blocaires bascos a través de la blocsfera mitjançant la difusió canalitzada a través d’aquest bloc.
I aquest és el meu missatge dedicat a denunciar la pèssima situació que viu aquell país i que impregna les llibertats de tots els ciutadans de la península sotmesos a la “una, grande y libre”.
Vivim en món on cada dia es genera i navega una quantitat ingent d’informació: només pensant en les notícies d’actualitat, la dada ja fa fredat, i només estaríem davant d’un àmbit limitat (troballes científiques, noves creacions artístiques, etc. etc.). Així doncs, cada cop és més necessari per als individus que hi vivim disposar d’eines o recursos que ens permetin gestionar bé tota aquesta informació i els múltiples i diversos criteris amb què se’ns exposa, per aconseguir ser capaços de formar-nos el nostre criteri. Només així podem assolir la indendepència de pensament que ens portarà a ser persones úniques (i no fotocopiables), només així podem decidir lliurement, per nosaltres mateixos.
Això sempre resulta difícil. Però, en un context com en el del País Basc actual, considero que és una proesa.
I ahir vaig poder disfrutar escoltant una entrevista a un heroi, al periodista i actual director del diari Berria, i director del diari Egunkaria, el tancament del qual es va produir avui fa exactament cinc anys.
Amb una integritat digne d’enveja, Martxelo Otamendi exposava ahir a TV3 com encara estaven astorats, ell i tots els membres incausats de l’equip, d’haver estat acusats sense proves de finançar la banda terrorista, haver estat aïllats cinc dies per haver-se acollit a un dret com és el de no declarar i, finalment, estar sent jutjats pel Tribunal Superior de Justícia per unes irregularitats amb l’IVA, que encara ningú ha demostrat que tinguin cap relació amb cap banda terrorista ni res similar…
Pel que fa a la cúpula de Batasuna, tota empresonada, mostrava l’estupefacció que encara viuen en veure com el maig de 2007 estaven negociant amb interlocutors del Govern Espanyol per a un projecte de pau, i mig any després es troben a la presó per ser representants de qui són, i negociar en nom de qui negociaven. Tota una farsa.
I recordem el nostre apreciat Xirinacs, qui també hagués estat empresonat per la seva mítica frase “Sóc amic d’ETA” sinó fos perquè era una persona d’edat avançada.
Com pot ser que pugui cridar consignes faxistes, com les que defensen molts partits que es presenten a totes les eleccions, com la mateixa Falange, o consignes racistes i xenòfobes, com l’Anglada de la Plataforma, i tothom defensi la llibertat d’expressió, però quan es criden a favor dels drets històrics dels pobles, no?
Quina angúnia veure la Dolors Nadal, després de ser escridassada i  incriminada per un grup de joves a l’inici d’un acte a la Universitat Pompeu Fabra, dient que el bé més preuat de la nostra societat és la llibertat d’expressió i el respecte per les opinions d’altri. És per vomitar l’estómac que demostren alguns.
Una vegada més, nire desiorik onenak zuretzat! Gora Euskal Herria askatuta!