Carregats de punyetes
11 02 2008
Ja fa dies que penso que els catalans estem carregats de punyetes (com a conjunt, no em malinterpreteu, que a mi tots em caieu molt bé, ja m’enteneu…). Com molt bé saben els rapsodes i escribes Del sud, som el que vulguem ser, però primer ens ho hem de creure… i molts encara no s’ho creuen.
I avui ho he constat amb dues notícies que m’he trobat.
D’una banda, tenim tot el merder que hi ha amb el concurs del “Català de l’any”, que realitzen cada any El Periódico i TV3 (aquest any es pot votar online). Resulta que, tal com informen els de Directe cat!, una mà negra es dedica a fer baixar els vots de manera “fantàstica” al candidat més obertament catalanista i independentista que té més opcions d’estar entre els deu votats (que passaran a la “gran final”), Alfons López Tena. I no és la primera vegada, ja que els memoriats recordem que feren l’any passat amb les votacions cap a l’Èric Bertran.
No n’hi ha prou amb fer una versió en català d’un diari en castellà per afirmar que s’està al costat dels catalans…
Però, ai fills meus, això no és tot. Si mireu els candidats més votats per ara, l’estupefacció és majúscola. Com pot ser que noms com els de Lluís Llach o el mateix Alfons López Tena apareguin al costat de noms com Albert Boadella o Raúl Tamudo? De veritat que no ho entenc, no entenc a molts dels meus conciutadans…
Del cas del Boadella, no calen comentaris, i per als pericos exaltats, que no se m’excitin. Tampoc entenc la presència del Bojan Krkic o d’en Carles Puyol. L’únic del ram que entenc que es mereix ser on és (per la seva implicació en actes públics i mitjans de comunicació, donant la seva opinió com a individu sobre certes realitats de l’entorn immediat), des del meu punt de vista, és l’Oleguer Presas.
D’una altra banda, trobem el tema del Monopoly, que també va de votacions populars. En aquest cas, es tracta de votar les ciutats del món que apareixeran com a caselles en el nou Monopoly mundial que es prepara.
Francament, no crec que sigui un tema per no dormir, però m’han frapat els comentaris populars que he trobat en una notícia en què s’explica que Madrid ja no té opcions a ser-hi, però Barcelona sí, tot i que pels pèls (de moment, la guanyadora absoluta és Quebec).
Un dels comentaris es queixava que “aquest” (no sé quin) no és el model de ciutat que volem. L’altre, que si ha d’aparèixer com a “Barcelona (Spain)”, i que llavors no paga la pena… Que els diguin als Quebequesos! Una oportunitat que tenim de donar-nos a conèixer, i de donar a conèixer la realitat silenciada que vivim aquí, no crec que l’haguem de desaprofitar així com així, ni menys amb aquesta cara de fàstic… No perdem el nord, si us plau, no perdem el nord.
Al·lucinant que ens tirem pedres a la nostra pròpia teulada…esperem que algun dia les coses canviïn, tant de bo
eso
Jo puc explicar-te alguna cosa que et frapa. Quí llegeix aquesta brutícia de diari? És l’Organ Oficial del PSC junt amb el Punt, els progres i gent oberta. Conèixes les opinions del exdirector Franco? Qué vols esperar de les informacions d’una escoria de diari del que el seu director és diu Nadal, ves per on germà del Conseller de Política Territorial i del Secretari de Mobilitat? No vull ni imaginar el que hom diria si això ho hagues fet la gent de dretes, immovilista, tancada i que va contra el progrés que varen desvogernar aquesta autonomia tants anys… A l’Ajuntament de Barcelona fot més anys que hi son que els franquistes. Jo crec que el millor català és el Maragall. President!!! d’un partit que el foten fòra i que ara els posa a parir i crea un partit nou! Passa que quan dius les veritats et surten en que tots són iguals… no és veritat.
Perdoneu el pal… ja fa dies vaig publicar això al meu bloc:
Estic un xic astorat.
Tenim un Govern que no fa cas de les resolucions del Parlament.
Un Alcalde (el de Barcelona) que no fa cas de les resolucions del Ple.
Un dels partits del Front Popular que governa, trenca el vot però diu que la resolució que ha votat és una trampa i que li repugna. (Doncs perquè ho fan?).
En situacions com aquesta, crec que el pare és millor que s’hagi mort. Sense joventut, anys al front, camp de concentració, servei militar, tornar a estudiar, oposicions amb trampa… i tot això per donar poder aquests dèspotes?
No els hi cal. Però si els hi fes falta, els veig capaços de muntar un cop d’estat. Per ells tot val. Si cal, es canvien la camisa si no poden remenar les cireres. Voleu exemples i tots de gent suposadament d’esquerres? Pere Esteve, Hortalà, Pasqual Maragall, Tamames, Boyer…
On és l’ètica, la moralitat que tan prediquen? El matrimoni Saura és un exemple de moralitat? D’ètica? Han fet servir els Sindicats per ficar-se a totes les Administracions i empreses públiques com una taca d’oli. Critiquen als americans per les “guerres” de l’Irak i… a les “Vascongades”, com ho porten?
Als catalans ens han castrat, desmotivat, deixat que ens ho fotin tot… al final, pocs votaran.
Els espanyols que viuen a Catalunya han perdut el rumb i no saben com agafar-la. Al final, pocs votaran.
Els que no votem esquerres veiem que no serveix per res el nostre vot. Al final, pocs votarem.
Els d’esquerres estan tots barallats entre ells i cada cop els hi costa més explicar-se sense contradir-se, més preocupats de les subvencions, la prejubilació, la hipoteca i/o la venda del pis… sense “especular” (per això són d’esquerres). Al final, pocs votaran.
Ho han fet perfecte. Sense cap guerra, ni gaires crits. No ens han deixat res.
Qui votarà? Els esclaus dels dèspotes i els babaus…
Catalunya… Adéu!
hola anna
ke dius,ke algun dia em comentaras es k em fare una cosa dakestes ke tens tu
weno ke no se k dir ke kuan ho fagi ja tu dire
deuuu
avere si vens amb la bici