He sortit a passejar

28 02 2008

montblanc011.jpgAvui he sortit a passejar.
Venia de veure “Fuenteovejuna”, al Teatre Bartrina de Reus (que, per cert, és encisador tot ell), i els alumnes no paraven de fer-se els impertinents amb els actors i entre ells, i al final m’he passat més de mitja obra dreta ja que l’única manera de fer-los callar ha estat amb la meva presència “cual sargento mayor” al seu costat.
Llavors, de sobte, he notat que no estava del tot fina. Però, pensant-hi, tampoc em passava res. Notava com si tingués son, però no en tenia. Notava com si tingués gana, però no en tenia. Notava calfreds, però tampoc tenia fred.
I de cop he pensat que em calia desconnectar.
No volia seguir veient el que veia, el paisatge tant conegut; no volia tornar a casa; no volia quedar-me al poble…
I finalment he trucat a la Fina, la marassa més dolça de l’institut, i ens hem escapat per un camí dels que marxen muntanya endins…
Amb poc més de dos-cents metres de caminada, de cop no vèiem cap casa: només vinyes, caminois i la muntanya imponent (avui, entre boirines, encara imposava més…). I l’efecte ha estat màgic i immediat. De cop, com si res, les cabòries han marxat, i la tensió per saber quines eren també. Amb poca estona, tot era silenci, pau, tranquil·litat, calma… El millor del cas és que hem descobert un racó que és a quinze minuts de casa i de l’institut! Tantes i tantes vegades parlàvem d’anar a passejar a l’hora de dinar per desconnectar de tot plegat, i al costat teníem un raconet encisador… i amb taules i cadires!
Quan tornava cap a casa pensava en el canvi d’actitud després de la caminada, i m’ha vingut al cap aquella gran cançó d’en Pau Riba.
Llegir tot el post »



No time for love in the Basque Country

20 02 2008

no-time-for-love.jpgThere is no time for love in the basque country, please extend the solidarity // Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna // No hi ha temps per l’amor al País Basc, escampa la solidaritat!// No hay tiempo para el amor en el Pais Vasco, extiende la solidaridad
Aquest és el missatge que volen difondre blocaires bascos a través de la blocsfera mitjançant la difusió canalitzada a través d’aquest bloc.
I aquest és el meu missatge dedicat a denunciar la pèssima situació que viu aquell país i que impregna les llibertats de tots els ciutadans de la península sotmesos a la “una, grande y libre”.
Llegir tot el post »



Dijous, VAGA! No a la LEC!

12 02 2008

a-quiet-education.jpgBé, finalment ha arribat el moment.
Els interessats ja podeu llegir el fruit de la meva dedicació exclusiva a la lectura i l’anàlisi de la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya que actualment negocien govern i sindicats. Per poder facilitar que, els més valents, pogueu extreure les vostres pròpies opinions sobre la llei en qüestió, he seguit l’esquema de la llei (títols i subtítols), he intentat mostrar una mica de cada i he reproduït molts trossos del text literal (text en cursiva i entre cometes). Els més atabalats però desitjosos igualment d’informació, podeu passar directament a les conclusions, als últims paràgrafs. Als despistats, un avís: no és un post fàcil de dirigir, si no ve de gust (o interessa però ara no motiva). Per perdre el temps, se m’acuden moltes altres maneres també gratificants…
Finalment, a tots aquells que volgueu analitzar la Llei (sigui a través d’aquest text que us proposo, sigui a través de qualsevol altre), recordeu dues dades que cal tenir presents (i ben presents) en el decurs de la lectura. De fet, la mateixa llei (tot i que en diferents apartats) les reconeix, tot i que sembla que, a l’hora de plantejar solucions i justificar les accions que es volen emprendre, se n’oblida. Una llàstima…
La primera. L’Informe Pisa 2006 demostra que a major nivell socioeconòmic, majors resultats, aquí i a la República Popular de la Xina (una veritat com un temple independentment als estudis que es facin, d’altra banda).
La segona. Als Estats Units (i en certa manera, al Regne Unit), les empreses “esponsoritzen” els centres per prepapar millor la seva mà d’obra, segons les necessitats del mercat, és clar (i així van, que no saben ni què és Europa, i no entenen que quan es deixa algú sense res, tampoc té res a perdre, i pot acabant resultant molt perillós…). Però no era el model finlandès, el nostre? Perquè mira que són estats i economies ben diferents, eh?, l’una de l’altra!!!

Llegir tot el post »



Carregats de punyetes

11 02 2008

punyetes.jpgJa fa dies que penso que els catalans estem carregats de punyetes (com a conjunt, no em malinterpreteu, que a mi tots em caieu molt bé, ja m’enteneu…). Com molt bé saben els rapsodes i escribes Del sud, som el que vulguem ser, però primer ens ho hem de creure… i molts encara no s’ho creuen.
I avui ho he constat amb dues notícies que m’he trobat.
Llegir tot el post »



Ja la tenim aquí: la Neobarretina!

5 02 2008

neobarretina-petita.jpgAvui he trobat una perla…
Mirant els amics de Directe.cat, he topat amb la Neobarretina, una nova creació de l’estudi Moliné que pretén renovar les tradicions i adaptar-les als nous temps. I li ha sortit molt bé: n’ha renovat el material i, gràcies a una cremallera invisible, s’adapta als nous temps tot adoptant fins a cinc posicions diferents, incloent-hi la tradicional. Jo ja me l’he comprada. Els Reis no van poder comprar-ne cap (prou enfeinats estaven amb les altres coses de la llarga llista…). I ara no tindré una barretina, no, tindré una Neobarretina!!! Qui m’ho havia de dir!

PD: Ja he començat a endinsar-me en el meravellós món de la LEC, la futura llei d’educació de Catalunya. I la cosa va per llarg. Però no desistiu, que arribarà… arribarà…



Jaume I el conqueridor

2 02 2008

peno_de_la_conquesta.jpgPer molts anys, mestre.
Sense vos, no seríem on som ara, ni podríem dir amb tanta contundència com ho fem ara (recordant que féreu amb Múrcia, per exemple) que nosaltres no som com ells, “nosaltres no som d’eixe món”.

Fragment “petit” del Llibre dels feits, intentant ser fidel al manuscrit original.

“Recomta mon senyor sanct Jacme que fe sens obres morta es: aquesta paraula uolch complir nostre Senyor en los nostres feyts. E iatlia que la fe sens les obres no valla res quant abdues son aiustades fan fruyt lo qual Deus uol rebre en la sua mansio. E ia fos aço quel començament dela nostra naxença fos bo en les obres nostres hauia mester mellorament. No per tal que la fe no fos en nos de creure nostre creador eles sues obres, e a la sua mare pregar que pregas per nos al seu car fill, quens perdonas lo tort que li teniem on de la fe que nos hauiem nos li uiem nos ha duyts ala uera salut.”

Visca els Països Catalans! Visca la terra lliure!
Oprimits, mai vençuts!!!