Sota sospita
8 01 2008
Tinc molts temes “d’actualitat” i moltes idees pendents per al bloc. Però els fets succeïts aquests dies a Euskadi m’encenen més que cap dels altres.
Em fa molta llàstima la situació que viu aquell país en els nostres dies.
I fets com els recents no fan més que perpetuar-la.
La Guàrdia Civil d’Arrasate (Guipúscoa) està sota sospita, com a conseqüència de la denúncia de tortures que han efectuat Igor Portu, recentment, i Gorka Lupiáñez ara ja fa un mes. De fet, la detenció de Portu i Sarasola, detinguts juntament, és una de les conseqüències de la detenció prèvia de Lupiáñez, i curiosament els dos denuncien les tortures. La denúncia de Portu s’acompanya d’un informe mèdic que fa esgarrifar.
Llegint i rellegint la notícia des de la perspectiva de diferents mitjans de comunicació, Vilaweb, El Periódico, Avui i 3/24 TVC, he pogut constatar les consideracions següents.
D’entrada, la Guàrdia Civil defensa que la costella trencada és conseqüència del forceig en el moment d’introduir el detingut al cotxe, mentre que Rubalcaba afirma que les lesions es deuen al moment de la detenció, moment en què s’afirma que els detinguts intenten fugir, i que un d’ells intenta utilitzar l’arma. Curiosa contradicció.
En segon lloc, alguns defensen l’actuació de la Guàrdia Civil afirmant que els etarras tenen les denúncies per tortures com a actuacions protocolàries en el moment d’una detenció. Potser sí, però llavors no s’entén per què Sarasola no s’apunta a les denúncies. Potser es va despistar…
Finalment, em causa molta impressió l’argument estrella utilitzat per tots plegats (fins i tot per Bono, que ja ens ha deixat una altra perla): “les detencions han utilitzat la força reglamentària”. Collons! I quina és? Qui posa el límit sobre quina bufetada és reglamentària i quina no? El señor agente?? Quina por…
De fet, vist tot plegat, i vista la situació a Euskadi, el més trist de tot plegat és que segurament, sigui com sigui, aquest fet serà motiu de perpetuació de les seves actuacions per a tots plegats (tant per aquells que defensen qualsevol cosa per lluitar contra el “terrorisme”, com per aquells que defensen qualsevol cosa per defensar la lluita contra el “terrorisme d’estat”). I això és lamentable, perquè si una cosa és certa és que el camí actual no sembla un bon camí per ningú. I segurament això succeïrà digui què digui el jutjat que tramita la denúncia del suposat etarra detingut.
Gora Euskal Herria Askatu!
Onena opa dizut!
Digui el que digui el jutjat? Però si tots sabem què dirà!!
No ho entenc. Els etarres sempre denuncien tortures però a cap guardia civil se li ha acudit posar càmeres de seguretat per demostrar que són falces? Suposo que no els fan cap falta.
Anna hi ha presumpció d’innocència, també pels polis. Ja has llegit que anaven armats i entre altres heroïcitats van posar les bombes per les quals moriren dues persones a Barajas. El que em deixar un xic astorat és que siguin tan joves. Jo n’estic ben tip d’aquesta guerra entre bascos i espanyols. Ja dura més que el franquisme.
Senyor Babbo’s. La presumpció d’innocència per la policia sempre hi és, però per la resta no està tant clar. Que jo sàpiga no se’ls ha jutjat encara i de fet ningú ens ha explicat quines proves tenen de que haguessin fet l’atemptat de Barajas però tots donem per fet que van ser ells. Suposo que tindran proves o la única cosa que tenen és una confessió firmada per un tio amb dues costelles menys?
A algú que porta una pistola enbolicada amb film, dins d’una caixa i descarregada, acusar-lo d’anar armat és una mica demagògic.
Suposem que la policia va actuar de bona fer. Quin tipus d’entranament rep la policia que ens ha de portegir per necessitar trencar-li dues costelles a un tio per poder-lo fer entrar a un cotxe? I això que el tio esteria emmanillat.
Takota,
no penso com tu. peró això d’emmanillar un tio no es tan fàcil. jo tampoc em creia el que vàren fer a hipercor ni a vic. quan vaig veure el judici… I portar pistoles embolcallades a la motxila.. que vols que et digui…
Suposo que agafar un tio que no vol deixar-se agafar i emmanillar-lo no deu ser fàcil, però se suposa que són professionals. Pensava que els policies que es dediquen a fer controls a les carreteres en busca de terroristes no eren els mateixos que es dediquen a dirigir el trànsit. Suposo que he vist massa pel·licules on els polis sempre són bons i en saben molt. A mi em van parar una vegada en un d’aquests controls i em van tenir un munt d’estona apuntant-me amb metrelletes i escopetes. Et puc jurar que no els feia cap mena de falta trencar-me cap costella per fer-me creure. Ni a mi ni a ningú. Eren 8 tios molt ben armats!!
Pareu màquines!! Ara resulta que hi ha un testimoni que diu haver vist la detenció i com els “etarres” no oferien resistència i per tant no va ser necessaria la força per detenir-los. Continuem sense saber què va passar però està força clar que tant la policia com algun ministre han mentit.
Ja sé que sóc un desconfiat, però una cosa és la presumció d’inocència i l’altre és un acte de fe. I tot i haver anat a una escola de monges això de la fe no acaba de ser el meu fort.