La pubilla del Ter

Avui, rellegint la premsa habitual (tot i que oblidada durant uns dies), he trobat una d’aquelles notícies que, tot i que siguin ja conegudes, no deixen ningú impassible: el pressupost de la Casa Reial Espanyola no es limita als 8,66 milions d’euros que tenen pressupostats els Borbons, sinó que hi ha altres partides ocultes que cobreixen certes despeses dels corcons (sí voleu saber-ne més, feu una ullada als apreciats companys de Directe!cat).
Desplaçaments, manteniment dels iots i palaus (factures, vaja) i serveis de seguretat (de parents i exmarits) es paguen a través de partides de diferents ministeris.
Així doncs, resulta que els vuit quilets queden realment per tot allò que no siguin els anteriors, o sigui, per roba i pels vicis. Clar que el hondamente satisfecho és un casanova… collons! Amb què més es podria gastar els nostres calers, sinó? Quan molts polítics ens diguin que falten recursos per realitzar les tasques que defineixen un estat del benestar, recordem-ho tots, per què falten. Recordem que no és que ningú tingui aquests diners, sinó que qui els té els gasta en altres coses.
Veient com va el món, i com van les escoles, els hospitals, els jutjats (i un llarg etc.) d’aquest país, no sé com poden dormir, aquesta gent! Quina manera més increïble de viure en una bombolla! Quina pobresa d’esperit! De fet, veient els veïns, segurament és el rei que es mereixen. I per nosaltres, és i serà sempre un motiu de lluita constant contra l’opressor.