Cap de turc dels veïns

31 01 2008

paulino_cubero.jpgHi havia una vegada un home de 52 anys, que escrivia sovint petits poemes i escrits lúdics. Un home d’origen humil, en aquells moments a l’atur, amb relacions passades amb organitzacions contra el règim, a qui només cal sentir parlar cinc minuts per veure que compta amb un discurs sòlid i ben fonamentat.
Un dia, es va posar a escriure l’himne del seu país tal com ell el veu; el va escriure amb la seva dona en un full de paper, quasibé com un entreteniment, i la seva dona va decidir que enviaria la lletra en un concurs que, per cert, no tenia premi. Resulta que en aquells moments l’himne no tenia lletra, només música, amb un origen dubtós, per cert, però aquesta seria una altra història. La lletra és la següent:

¡Viva España! / Cantemos todos juntos / con distinta voz / y un solo corazón.
¡Viva España! / Desde los verdes valles al inmenso mar, / un himno de hermandad.
Ama a la Patria / pues sabe abrazar, / bajo su cielo azul, /pueblos en libertad.
Gloria a los hijos / que a la Historia dan / justicia y grandeza / democracia y paz.

I la sorpresa va ser quan li van comunicar que la seva lletra era la seleccionada.
Però allò només era el principi.
Llegir tot el post »



Atenció blocaires!!!

30 01 2008

jaumei.gifUna vegada més, la blocsfera catalana demostra la seva inquietud per dinfondre la seva cultura, la seva existència, des del món virtual. En aquest sentit, i una vegada més, s’ha engegat una campanya per mesurar l’impacte d’aquesta disfusió i d’aquesta presència. En aquest cas, es tracta d’una iniciativa pensada per a dissabte vinent i incitada per en Vicent Partal des del seu bloc.
Dissabte fa 800 anys justos del naixement de Jaume I, figura cabdal per a la història del nostre poble. Així doncs, se’ns proposa publicar un post que contingui un fragment del Llibre dels fets i una reproducció del Penó de la Conquesta (ambdues coses les podeu trobar en el bloc d’en Vicent, així com més informació relacionada amb la campanya).
Així doncs, tots a commemorar l’acte i a fer palesa la nostra existència. Si ens silencien en el món real, sempre ens quedarà el virtual, detector dels secrets del cor…
Visca la terra lliure!



Rica i plena!

30 01 2008

plenitud.jpgA vegades el dia a dia ens enterboleix la vista, i no som capaços de viure plenament totes aquelles coses bones que tenim i totes aquelles coses bones que ens passen, que vivim. És llavors quan ens ve com anell al dit el trobar-nos en una sitaució que ens situiï  en un cara a cara amb elles.
Avui m’he sentit molt útil, útil per a la gent que m’envolta i, fins i tot, útil per al meu país i per a un món millor. M’he sentit plena com feia temps que no em sentia i el millor del cas és que la meva realitat externa no ha canviat, només s’ha fet present…
Llegir tot el post »



Ricomincio da tre

28 01 2008

tornem_a_comencar.jpgJa fa uns dies, en Babbo’s (que és molt babbo) em recordava les sàvies paraules d’en Raimon: quan creus que tot s’acaba, tot torna a començar. I que bonic és tornar a començar!! Sovint ho oblidem, però que bonic és poder tornar a començar.
Llegir tot el post »



L’acollida és mútua

22 01 2008

de-tots-colors.jpgLa part més màgica i enriquidora de la vida és dins de les relacions humanes que s’hi desenvolupen. I, com a reflex de la vida, de la tasca dels professors també.
Quan entres a l’aula i et plantes davant de l’auditori, hi estàs exposat, mai millor dit. I en el cas de l’auditori adolescent, tens davant dels millors experts en comunicació no verbal que hi ha, ja que bona part de la gestió de la seva vida en depèn exclusivament, depèn de saber detectar els límits dels “grans”: detectar quan s’emprenyen i per tant és millor canviar de cosa; quan estan més animats i per tant es pot atrevir a dir allò que s’olora que no agradarà; quan ha passat la ratlla i l’ha cagat, quan posar cara de xai que va a l’escorxador, etc.
I sí, ho copsen tot: el dia que estàs animat (i de seguida et pregunten per què), el dia que no has dormit bé (i també et pregunten per què), el dia que no t’has depilat el bigoti (i, com no, et pregunten per què), i un llarguíssim etcètera. I és complicat ser tan transparent per tanta gent tantes vegades al dia tants dies a la setmana. És esgotador.
Però el que costa d’imaginar per als novells és tota la riquesa que ens poden aportar aquestes situacions.
L’última lliçó la vaig tenir divendres, de mans de la Laura, una noia de dotze anys romanesa que va arribar a Catalunya al setembre. La segona hora estàvem soles a l’aula d’acollida, ja que aquella hora només hi tinc dos alumnes de primer, i l’altre no havia vingut a l’institut. I de seguida em caigué la pregunta de rigor: què et passa, profe?
Llegir tot el post »



Un oasi popular menys?

15 01 2008

aturemjudici.gifTornem a les barricades… i amb més força que mai!!!
Una vegada més, el poder i l’especulació ignoren les iniciatives populars que cobreixen les necessitats socials existents avui dia.
L’últim exemple que he conegut és la burocràcia engegada per tancar i desallotjar el Centre Social Autogestionat (CAS) Can Vies de Sants, Barcelona.
Sembla impossible com es pot fer el sord a la feina feta durant 10 anys en aquest centre, el propietari oficial del qual és TMB, qui va interposar una demanda el passat 18 d’abril de 2006. Després de certs estires i arronses, ja hi ha data definitiva per al judici en què es demana el desallotjament (“desnonament en precari”) de l’edifici: el 24 i 25 de gener a l’Audiència Provincial de Barcelona, al passeig Lluís Companys.
Per saber exactament els actes i les activitats que es preveuen, a banda de la concentració davant dels jutjats, podeu mirar el bloc del Soto, a través del qual vaig començar a assabentar-me d’aquest nou atac contra la construcció del poder popular, en contra del poble organitzat.
Així mateix, si no necessiteu saber res més i voleu adherir-vos a la campanya ara mateix, cliqueu aquí.
Visca el poble organitzat! Sempre en lluita! Tots amb Can Vies i contra l’especulació del territori!



Sortint a camí

14 01 2008

sortida.jpgA vegades, cuinar-nos la vida per fer-la digerible no és gens fàcil. Cal lluitar per tenir la dieta desitjada, cal assumir els recursos disponibles, cal percebre (olorar) el context, cal tenir el cor de suro (eh, Colometa?).
Cal empassar-se les emocions, cal domar els sentiments i coure-ho tot amb paciència, deixant que tot vagi lligant mica a mica…
Cal saber quin resultat es vol, i cal empassar-se l’orgull per actuar fins i tot quan no tocaria fer-ho. Cal saber acceptar mancances, i fins i tot cal saber substituir ingredients.
Un cop fet, i no es pot obviar, cal saber gaudir del resultat aconseguit, i amb ell assaonar cadascun dels futurs àpats…
Almenys, jo, només així puc sortir de l’abisme.



De sobte, un abisme

11 01 2008

abisme.jpgKatà
Lletra i música: Miquel Gil

De sobte, un abisme
plou i l’aigua no em mulla
de sobte, un abisme
paregut al no res
de sobte, un abisme
un soroll: Tot es trenca
de sobte, un abisme
kata, kata, katà.

Ai, ai, ai, plou i l’aigua no em mulla.
Ai, ai, ai, quina por que fa.
Ai, ai, ai, la collita es perderà.
Ai, ai, ai, si molesten les preguntes,
Ai, ai, ai, més mosquegen les respostes.



Vos he percebut, putrefactes! II

11 01 2008

Z<p>ona Industrial NOEn un post del mes d’agost amb el mateix títol ja us explicava la lluita que viuen des del GIC en defensa de Montserrat i el territori que li és pròxim.
Pel que fa a l’actuació dels putrefactes, tot segueix igual. Segueixen mentint presentant informes manipulats, i segueixen fent-se els sords al clam popular contra la industrialització de la zona.
Tot? Tot? Bé, tot igual, no. Elies Rogent ha renunciat al seu càrrec electe per veure com l’alcaldessa feia cas omís a les necessitats i expectatives de bona part del consistori.
Ara tornen a posar el crit el cel organitzant un acte públic, al qual volem aportar-hi el nostre gra de sorra des d’aquest humil raconet. En aquest acte es pretén informar tothom qui vulgui ser informat sobre què és la plataforma Salvem Montserrat, què demanen, com s’hi pot col·laborar, quines activitats tenen previstes i altres qüestions per l’estil. La cita inapelable: diumenge 13 de gener, a les 12.00h al Casinet (rambla Mansuet, s/n) de Collbató.
Des d’aquí, us voldria transmetre tot el coratge del món per seguir en una lluita tant necessària per a un futur digne del nostre país, i us envio els meus millors desitjos per a tots vosaltres.
Sempre en lluita! Visca la Terra!



Deixant enrere els del seny…

11 01 2008

somriure-dental.jpgTancar etapes…
De fet, la vida, es pot considerar com una succecció d’inicis i finals d’etapes diverses. Algunes vénen marcades des de fora (com la majoria d’edat), però la majoria són pròpies de cada individu. Jo ahir en vaig tancar una de ben grossa: ahir em van treure l’últim queixal del seny.
Llegir tot el post »



Per la nostra llengua

10 01 2008

la-queta.jpgUna vegada més, aprofito el meu raconet virtual per fer-me ressò de les iniciatives reivindicatives sobre el nostre país.
En aquest cas, vull fer-me ressò d’una campanya per correu electrònic que m’ha arribat de diverses fonts (gràcies tieta, madame i Anna R.D.) per fotre enlaire una enquesta engegada pel diari El Mundo sobre la necessitat de l’educació en català.
Concretament, es tracta d’una enquesta d’una sola pregunta de SÍ/NO: ¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un deber en Cataluña?
Bé, doncs, si volen saber què pensem els catalans, millor que ens ho preguntin a tots, i no només als que són lectors habituals de El Mundo, i més si després s’aprofitaran tant com puguin dels resultats obtinguts de manera, diguem-ne, poc equitativa. Així doncs, espero que iniciatives com la dels correus electrònics faci que tots diguem la nostra: un SÍ com unes cuixes.
Si volen sopa, dos plats.



Sota sospita

8 01 2008

ikurrina.jpgTinc molts temes “d’actualitat” i moltes idees pendents per al bloc. Però els fets succeïts aquests dies a Euskadi m’encenen més que cap dels altres.
Em fa molta llàstima la situació que viu aquell país en els nostres dies.
I fets com els recents no fan més que perpetuar-la.
La Guàrdia Civil d’Arrasate (Guipúscoa) està sota sospita, com a conseqüència de la denúncia de tortures que han efectuat Igor Portu, recentment, i Gorka Lupiáñez ara ja fa un mes. De fet, la detenció de Portu i Sarasola, detinguts juntament, és una de les conseqüències de la detenció prèvia de Lupiáñez, i curiosament els dos denuncien les tortures. La denúncia de Portu s’acompanya d’un informe mèdic que fa esgarrifar.
Llegir tot el post »



Tocant els borbons

7 01 2008

corco.JPGAvui, rellegint la premsa habitual (tot i que oblidada durant uns dies), he trobat una d’aquelles notícies que, tot i que siguin ja conegudes, no deixen ningú impassible: el pressupost de la Casa Reial Espanyola no es limita als 8,66 milions d’euros que tenen pressupostats els Borbons, sinó que hi ha altres partides ocultes que cobreixen certes despeses dels corcons (sí voleu saber-ne més, feu una ullada als apreciats companys de Directe!cat).
Desplaçaments, manteniment dels iots i palaus (factures, vaja) i serveis de seguretat (de parents i exmarits) es paguen a través de partides de diferents ministeris.
Així doncs, resulta que els vuit quilets queden realment per tot allò que no siguin els anteriors, o sigui, per roba i pels vicis. Clar que el hondamente satisfecho és un casanova… collons! Amb què més es podria gastar els nostres calers, sinó? Quan molts polítics ens diguin que falten recursos per realitzar les tasques que defineixen un estat del benestar, recordem-ho tots, per què falten. Recordem que no és que ningú tingui aquests diners, sinó que qui els té els gasta en altres coses.
Veient com va el món, i com van les escoles, els hospitals, els jutjats (i un llarg etc.) d’aquest país, no sé com poden dormir, aquesta gent! Quina manera més increïble de viure en una bombolla! Quina pobresa d’esperit! De fet, veient els veïns, segurament és el rei que es mereixen. I per nosaltres, és i serà sempre un motiu de lluita constant contra l’opressor.



Tot un poble en moviment!

7 01 2008

estelada_en_moviment.jpgSempre que tanquem una etapa i n’encetem una altra, tenim tendència a fer balanç d’aquella que deixem i futurologia sobre la que vindrà. En aquest cas, he deixat de banda la futurologia per realitzar la feixuga tasca d’aconseguir una llista completa de tots els actes de reivindicació i festa que he presenciat l’últim any (bé, també hi he inclòs els més significatius per mi del 2006). Potser en falten alguns, i potser alguns no són del tot correctes: s’agrairan suggeriments i correccions! Però la meva memòria no donava per més, ni la dels col·legues. 
Ha estat meravellós poder gaudir de tants dies d’alegries, emocions, nervis, sensacions, crits, bots, etc. etc. etc. És fantàstic gaudir de tot plegat tenint la sensació que alhora es col·labora en l’encesa i la propagació de la flama que tant valorem, i que tant necessitem.
Gràcies a tots els que ho heu fet possible, sobretot a la colla de la pessigolla de la Plana i del Baix Montseny ;) : David,Oriol, Gerard i Jordi, amb especial atenció al Gerard, el liante per excel·lència que ens ha fet moure el cul a tots plegats.

Com els rapsodes diuen, som un poble un moviment. Aquí us deixo la meva petita aportació: TOTA JO EN MOVIMENT!

Llegir tot el post »



La nit de Reis

5 01 2008

costa-brava-i-la-mater.jpgAquí estic.
Després de tants anys, tantes sopes i tantes pluges, torno a viure una nit de reis a casa, i aquest any com a local. Aquesta nit tornaré a dormir a l’habitació que durant tants anys va ser el meu món, el meu univers…
Encara hi ha joguines que tenen tants anys com jo, i les marques dels pósters del Marley i d’altres encara es veuen en les parets. Fins i tot, remenant una mica, hi he trobat alguna foto i tot que m’ha portat de cap a la infantesa: les olors del menjar, que el preparàvem durant tot el dia, el soroll de la gent i els papers arrugats, l’emoció de tots plegats…
Per mi sempre ha estat el dia més màgic de l’any, i en tinc uns records impagables. Aquest any, a més a més, hi haurà l’experiència de tornar a veure aquelles perspectives tant conegudes, tant pròpies, just en el moment de tancar els ulls per anar a dormir…
Encara recordo quan, estirada al llit, veient aquelles mateixes vistes, sommiava que volia ser ja gran, en tenir un cotxe, una caseta, ser professora… Que gran és la vida, en el fons!
***************
Al final me n’he sortit i, ni que sigui en blanc i negre, he pogut escanejar una de les fotos, així que la penjo. Quants records, aixxxx…