La pubilla del Ter

Ja ha arribat. Ja és aquí. No cal frisar més. A continuació trobareu el hit, el megatema, la gran aportació: la dècima de les nenes (la Meritxell, la Núria i servidora). Espero que no n’hagi quedat cap record ni visual ni molt menys sonor, i que aquest escrit sigui l’únic testimoni de l’event. Així mateix, aprofito per disculpar-me davant dels Obrint Pas pel desperdici ocasionat al seu tema: ho heu d’entendre… l’eufòria familiar i les passions que aixequeu van resultar un còctel arrauxat…
En fi, sense més dilació, aquí us deixo, assaborint el tema. La lletra, tot i que no és nostra completament, expressa exactament allò que sentim quan pensem en la família i en els valors que ens heu trasmès. Només per les cançons i els poemes, el llegat és impagable, i això només n’és una petita part… Gràcies.
Hem passat tota la vida,
amb el caldo de la tia (àvia, disculpa’ns, la rima ens obliga!),
mai no ha fallat!
I hem viscut un llarg viatge,
i encara ens queda coratge,
per avançar!
La victòria ens sorprendrà,
si la continuem buscant,
i amb les nostres pròpies mans,
preparem un nou combat…
Hem passat tota la vida,
el Nadal amb la família,
no ens n’anirem!
I amb les cançons de la vida,
entonem la melodia,
no fallarem!
Hem rigut, també hem plorat…
Hem parlat, també hem callat…
Hem lluitat i hem fracassat,
però encara ens queda combat,
un altre dia ha començat!
No vull ser més que ningú,
quan passe pel teu costat,
ni sentir-me lluny de tu,
quan em torni a equivocar.
Vull que fem el camí junts,
acabar el que hem començat!
Per quan vinga un altre juny,
preparem l’últim combat,
l’últim combat!

PD: la coreografia ja l’explicarà la Txell, que és l’experta ;), i pels que vulgueu sentir l’original (i així, entendre per què la vam triar), cliqueu aquí!