La pubilla del Ter

Avui és un dia estrany, un dia de cor colpit…
És d’aquells dies que hom pren consciència que la vida ho és tot, i no és res. Que realment som molt poca cosa, i a més a més inestable. Amb un moment tot pot canviar.
A vegades tenim sort.
L’altre dia, un dels meus alumnes ja granadets, estava fent l’indi amb la finestra de classe en un moment entre classes. Finalment, després de molts dies d’anar-ho fent, la finestra va caure daltabaix. L’alumne encara riu, com no, i li costarà alguns anys encara descobrir la sort que va tenir que no passés ningú per sota, ni que ningú estigués assegut en el banc que hi ha just a sota.
A vegades no.
Avui el bar del costat de l’institut estava “Tancat per defunció”. Aquest pont, el fill dels amos, de 26 anys, tornava de deixar la xicota quan un cotxe se li va tirar a sobre i el va matar: el conductor, un noi en ple estat de xoc i malferit, s’havia adormit.
Ben poca cosa, i ben inestable. No podríem viure pensant-hi cada dia, però cal recordar de tant en tant que hem d’aprofitar els dies que tenim, que potser són els últims…