Fent camí…
7 12 2007
Entre el fred i la pubilla de la plana, aprofito una estoneta de descans per compartir amb vosaltres proves visuals de l’últim èxit del nostre poble.
Després del cabreig, la catarsi! Quin gust veure tanta gent dient prou, gent que comparteix els mateixos anhels perseguits, i els mateixos sentiments de canvi.
El moviment no s’atura, i la remor cada cop és més bram!
Gràcies oh babbo, gran Senyor del Ter i fill del Mestre, per passar-me tan preuat testimoni: el relleu està garantit.
PD: Amb aquests nicks m’espantaràs l’auditori!! Ja els costa piuar com per intimidar-los d’aquesta manera… Ara, la mirada és (com sempre) encisadora!
El teu babbo està emocianat de la filla que té. Per un pare ets la millor floreta. Cada dia més tendra, madura, humana…en els moments difícils no estripis.
Un petonet molt tendre meu i del manso que m’acompanya.