La pubilla del Ter

Ja l’he sentit dues vegades, i la veritat és que no cansa… sedueix!
És un plaer veure algú amb el cap ben moblat, gaudir de com desenvolupa les seves idees amb la passió i la tendresa pròpies de qui viu allò que sent. I és fantàstic trobar qui diu les coses clares en matèria d’educació de menors… Emilio Calatayud, jutge de menors d’un jutjat de Granada, ens deixa una perla: la seva intervenció de deu minutets en unes jornades educatives celebrades recentment.
Xerrada 1
Xerrada 2
Ja era hora trobar una veu que des de la mateixa justícia es fes ressó de la manca de capacitat del sistema per atendre una realitat tan complexa (sistema que sobreprotegeix a vegades i deixa sense protecció altres vegades) i que, alhora, fes un toc d’atenció per a pares i la societat, és a dir, per a tots.
Tots sabem la dificultat de saber dir no, però ningú en parla, i tothom se sorprèn de les conseqüències.
I quan l’educació falla, la democràcia falla (perquè no es disposa de prou informació per exercir el dret a decidir); la justícia falla (perquè la ignorància no eximeix de la llei, però sí que facilita l’equívoc o error) i, en definitiva, la llibertat falla, perquè en el fons ningú la pot exercir. Pot ser que els “nengs” i les “choles” que tots coneixem, o els dropos i les bledes de tota la vida, ens puguin semblar individus lliures que fins i tot s’extralimiten en l’exercici de la mateixa. Ara bé, si som capaços d’analitzar els seus desitjos, els seus somnis, les seves creences, els seus judicis, el seu context social (familiar i d’amistats), d’analitzar en definitiva els seus referents personals, potser canviem d’opinió.
I si no ho teniu tan clar, ja teniu l’excusa perfecta per visionar sens falta la lliçó magistral del jutge. Bon profit!