La pubilla del Ter

Ja fa dies que tinc algunes cabòries pendents de compartir amb vosaltres, i ara he trobat un momentet. La primera és comentar la intervenció del nostre expresident, Jordi Pujol, al programa de TV3 La nit al dia, de 5 de setembre. No em posaré a fer una disquisició exhaustiva de tot el que va dir i a mi no em sembla correcte: seria dens i inútil, ja que molts sabeu ja la meva opinió.
Ara bé: sí que hi va haver una cosa que em va indignar profundament.
D’entre els temes que la presentadora, la Mónica Terribas, li va plantejar hi havia la discussió que s’ha encès últimament sobre la ubicació de certs dipòsits nous de gas líquid, previstos d’entrada en les zones d’Alcanar i de Reus.
Arran d’aquest tema, se li plantejava al president si creia que la política del no, tan de moda i tan estesa al nostre país, era un fre per al desenvolupament del país.
I va dir que sí, que creia que la manca de certes infraestructures “és culpa nostra”.
Quins collons!
Resulta que si no opines, no existeixes, ja que ningú et pregunta; si no crides, ningú t’escolta, ja que no se’t sent; i quan has cridat i lluitat, i has aconseguit millorar un projecte d’entrada nefast (com la majoria que només contemplen els interessos d’una part) llavors s’obliden de la teva aportació, i a més a més t’assenyalen com a culpable. Quina vergonya!
Jo personalment crec que sempre val la pena tenir més d’una opinió, i més quan has de satisfer la ciutadania, conjunt heterogeni per excel·lència. I estic orgullosa de ser d’un país on els ciutadans milloren els projectes plantejats des de la macropolítica. Ja és trist que d’entrada no es faci des de dalt, però que a sobre ens diguin que som uns ploramiques, és per abaixar-se els pantalons.