La pubilla del Ter

(article escrit el 4 de setembre de 2007, a les 17.10h, i publicat avui des de l’Institut)

Quina tristesa, i (una vegada més) que poc nostra que és la nostra.
Estic flipant: el programa el Club d’estiu de TV3 ha mostrat un seguit de fotos del dia als membres de la taula de tertulians (formades pel Jordi Gràcia, en Màrius Carol i la Magda Oranich). Les fotos seleccionades eren: una de la primera Beffeter; una segona de Bush a Irak (amb una cara de tonto que espanta…); una tercera de Thierry Henry amb la seva dona; una de l’alcalde Hereu; una foto de la selecció catalana i una última de King Àfrica. La presentadora del programa, Cristina Puig, seguidament, els ha demanat quina foto els havia impactat més i quina volien comentar. Silenci (??!!). La presentadora mira els de la taula. Finalment, la Magda diu: “A mi no me n’ha impactat cap. I a tu, Màrius?”
En Carol l’únic que se li ha acudit ha estat dir que la més impactant era òbviament la del Bush, i ha fet un discurset (d’aquells que sempre queden molt bé) sobre la foto de Bush de l’Irak. Ha exposat que el més trist de la foto era veure com el líder d’USA pretén enganyar la població i “l’opinió pública” americana mostrant una imatge agradable d’un país que no existeix; ha parlat del munt de morts que hi ha diàriament en aquell país i de la repressió per part de les forces americanes.
I Catalunya, què, senyor Carol? I els de casa?

Ens han de matar a carretades per ser un motiu de lluita? No recorda la repressió que patim aquí per part dels mitjans (i les fotos que generen) per tal de fomentar una “opinió pública favorable”?
Jo no dic que l’Irak estigui bé, ni que no es mereixi tota la nostra atenció, ni tan sols que en Màrius s’equivoqués dient el que deia. El que em sorprèn i alhora em cabreja és veure com ningú ha estat capaç de mostrar aquesta mateixa sensibilitat envers el meu país (i el seu!); que no es veuen capaços de reivindicar més d’una cosa?
De fet, la cosa ha degenerat fins al punt que, a continuació, i com aquell qui no fa res, s’han comentat TOTES les fotos excepte la de la selecció: s’ha parlat de la sorpresa que hem tingut de veure com es forra l’alcalde amb un sou superior a la de molts polítics de més rang; s’ha parlat sobre el fet que Anglaterra i Catalunya són els únics llocs d’Europa on la separació de béns en un matrimoni és per defecte (per tant, no se sap com acabarà el divorci del jugador francès); s’ha parlat de la primera dona Beffeter, i que és un fet representatiu de la suposada paritat que gaudim avui dia; s’ha parlat fins i tot del vestit de King Àfrica!
Però de la selecció, ni piu! Del fet que ens han denegat un símbol de la nostra identitat amb raonaments que en altres ocasions no suposaven un impediment, ni mu!
De la dificultat que tenim per esdevenir una nació, res de res.
Aquest programa està en la línia de les últimes actuacions de TV3. De fet, el Mundial de Futbol d’Argentina de Futbol Sala és només una petita notícia de l’apartat dels Esports dels telenotícies, el temps just per dir els resultats dels diferents partits, però mai exposant la vessant política de les decisions “teòricament” esportives de la Federació veïna.
Quan ja estic escrivint aquest article, la presentadora es posa a entrevistar la Verónica Echegui, i ho fa en castellà. Quan ja la justificava, resulta que per casualitat la entrevistada (“la Juani” de Bigas Luna), li ha donat una lliçó donant-li una resposta en català. “Ah! Parles català?” Llavors la Puig ha continuat l’entrevista en català, reconeixent que no ho sabia (segurament perquè no s’ho havia ni plantejat), i retratant-se la mar de bé. Ni tan sols és capaç de llegir els titulars de la llengua estrangera en català (si s’entera la Tarribas, que li costa un ou, la farà carn picada…).
Des d’aquí un consell als directius i membres de la cadena, als que encarnen els valors de la cadena: aviam si n’aprenem una mica dels homes dels temps. Sí sí, dels homes del temps. No sé si és perquè ningú s’ha recordat d’ells i ningú els pressiona (què pot dir un meteoròleg que sigui políticament incorrecte?). El cas és que és l’únic moment en què realment sento que estic veient la nostra, sobretot quan parla en Dani Ramírez: sempre parla dels Països Catalans, i quan fa referència al nostre país, és indiscutible a quin país fa referència. De fet, la temperatura de Madrid la inclou en l’apartat de les temperatures de les principals ciutats europees. Ara que hi penso, recordo haver sentit molta gent dir que, de TV3, només en mira el temps.