L’expresident ens acusa

17 09 2007

lluita2.jpgJa fa dies que tinc algunes cabòries pendents de compartir amb vosaltres, i ara he trobat un momentet. La primera és comentar la intervenció del nostre expresident, Jordi Pujol, al programa de TV3 La nit al dia, de 5 de setembre. No em posaré a fer una disquisició exhaustiva de tot el que va dir i a mi no em sembla correcte: seria dens i inútil, ja que molts sabeu ja la meva opinió.
Ara bé: sí que hi va haver una cosa que em va indignar profundament.
D’entre els temes que la presentadora, la Mónica Terribas, li va plantejar hi havia la discussió que s’ha encès últimament sobre la ubicació de certs dipòsits nous de gas líquid, previstos d’entrada en les zones d’Alcanar i de Reus.
Arran d’aquest tema, se li plantejava al president si creia que la política del no, tan de moda i tan estesa al nostre país, era un fre per al desenvolupament del país.
I va dir que sí, que creia que la manca de certes infraestructures “és culpa nostra”.
Quins collons!
Resulta que si no opines, no existeixes, ja que ningú et pregunta; si no crides, ningú t’escolta, ja que no se’t sent; i quan has cridat i lluitat, i has aconseguit millorar un projecte d’entrada nefast (com la majoria que només contemplen els interessos d’una part) llavors s’obliden de la teva aportació, i a més a més t’assenyalen com a culpable. Quina vergonya!
Jo personalment crec que sempre val la pena tenir més d’una opinió, i més quan has de satisfer la ciutadania, conjunt heterogeni per excel·lència. I estic orgullosa de ser d’un país on els ciutadans milloren els projectes plantejats des de la macropolítica. Ja és trist que d’entrada no es faci des de dalt, però que a sobre ens diguin que som uns ploramiques, és per abaixar-se els pantalons.



Notícies fresques!

6 09 2007

montblanc.jpgCompanys, amics, coneguts i admirats: sóc viva!!! I ja tinc pis!!
Just arribar a l’Institut, la conserge em va donar un anunci d’un pis de lloguer que acabaven de portar; al cap de quatre horetes ja hi entràvem jo i les maletes! I té habitació de convidats!!! Qui ho havia de dir…
El primer dia no tenia res, només acolloniment. Ara, cada dia em sento més a casa meva!
Com ja podeu imaginar, encara no tinc internet a casa. De moment, seguiré fent articles quan em sembli (i quan pugui) i els publicaré quan tingui els mitjans…
Pel que fa al lloc, Montblanc és molt bonic, petit i tranquil. Té un conjunt medieval que meravella, i conserva les muralles d’un dels ducats més importants que hi hagué en el nostre país. I estan de festa major!!!
L’Institut és bonic i està situat en un bon lloc: vistes de tot el poble i muntanya per l’altre cantó. I la gent d’aquí és encantadora, tant els de l’institut com la gent que vaig trobant.
Quant a la feina, de moment segueixo buscant una feineta per completar el sou de mitja jornada (només em queden 20 euros al compte…), i ja estic en totes les borses de Montblanc i la Conca, no fos cas. Ara només és qüestió de paciència i fe.
És curiós com es van superant les etapes de la vida, fins i tot aquelles tan boiroses que semblava impossible d’atravessar.
Gràcies a tots per aguantar-me, i recordeu que el dia que tingui plaça definitiva ens fotrem una mariscada del mil a la salut del Departament!!



Continua la indiferència de la “nostra”… i els “nostres”

6 09 2007

(article escrit el 4 de setembre de 2007, a les 17.10h, i publicat avui des de l’Institut)

Quina tristesa, i (una vegada més) que poc nostra que és la nostra.
Estic flipant: el programa el Club d’estiu de TV3 ha mostrat un seguit de fotos del dia als membres de la taula de tertulians (formades pel Jordi Gràcia, en Màrius Carol i la Magda Oranich). Les fotos seleccionades eren: una de la primera Beffeter; una segona de Bush a Irak (amb una cara de tonto que espanta…); una tercera de Thierry Henry amb la seva dona; una de l’alcalde Hereu; una foto de la selecció catalana i una última de King Àfrica. La presentadora del programa, Cristina Puig, seguidament, els ha demanat quina foto els havia impactat més i quina volien comentar. Silenci (??!!). La presentadora mira els de la taula. Finalment, la Magda diu: “A mi no me n’ha impactat cap. I a tu, Màrius?”
En Carol l’únic que se li ha acudit ha estat dir que la més impactant era òbviament la del Bush, i ha fet un discurset (d’aquells que sempre queden molt bé) sobre la foto de Bush de l’Irak. Ha exposat que el més trist de la foto era veure com el líder d’USA pretén enganyar la població i “l’opinió pública” americana mostrant una imatge agradable d’un país que no existeix; ha parlat del munt de morts que hi ha diàriament en aquell país i de la repressió per part de les forces americanes.
I Catalunya, què, senyor Carol? I els de casa?

Llegir tot el post »