La pubilla del Ter

Un cop més, la mala olor ens duu cap als putrefactes, i aquest cop els trobem a Malgrat de Mar. En aquest cas, es tracta de la lluita de les classes populars contra les tropes de l’administració per salvar uns arbres magnífics que es troben en el racó conegut com Can Feliciano. Els malgratencs ja han demostrat els fruits de la lluita: just fa 30 anys van aconseguir que les palmeres de l’actual Parc de Can Campesol (la casa de l’Indià) es cataloguessin per la Generalitat com a arbres monumentals (llegiu l’article). I ara tornen a estar en peu de guerra. Demà dia 29 d’agost hi ha una concentració (llegiu Malgrat Confidencial) davant de l’Ajuntament, a les set de la tarda, que culminarà la lluita que s’ha encès aquests dies. (Per cert, es demana que es portin estris per fer soroll!)
Tot va començar fa dos anys, quan es va aprovar el projecte de remodelació de la riera. L’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, assegura que en aquell moment es va avisar que no tots els arbres se salvarien, i que de fet la decisió final dependria del cap d’obra. Els malgratencs, de naixement o per solidaritat, afirmem que no es va dir res dels arbres, i ens preguntem per què no es va informar de la notícia als ciutadans abans de les últimes eleccions municipals.
La revolta va esclatar dilluns, quan un home es va penjar d’un dels arbres que han de ser talats en la construcció que es preveu per cobrir la riera; va córrer la veu i van acabar personant-s’hi un bon grup de malgratencs (llegiu la història dels fets punyent que ens narra vador), que finalment no aconseguiren aturar la tala prevista i acabaren denunciant els fets als jutjats d’Arenys (llegiu l’article). Arran d’això, molts ciutadans i ciutadanes han pres mesures en conseqüència, de tal manera que fins i tot s’han arribat a fer torns de guàrdia per no deixar l’arbreda mai sola (llegiu més a Des del castell).
Com sempre, tot el meu afecte per la gent de Malgrat, que lluita amb coratge contra la destrucció i la malversació del nostre territori. Demà tots a Malgrat! La lluita continua!