La pubilla del Ter

És un moment dolç.
El president de la Generalitat de Catalunya (ni que sigui en funcions) ha posat sobre la taula el 2014 com a data per a la realització d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest marc, veig clarament dues coses.
La primera és que resta pendent un article per expressar el que es cou en mi des que en Carod va fer aquesta proposta.
La segona, i segurament més important, és que ara més que mai és important que tots hi puguem dir la nostra, que la veu de tots aquells qui creiem en un estat lliure i lluitem per ell des de l’anonimat tingui ressò i pugui quedar patent. En aquest sentit redacto aquest article, on intento aglutinar les diferents campanyes obertes per deixar constància de la nostra lluita i voluntat.
D’entrada, començaré amb la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), que convocaren la manifestació “Som una nació. Tenim el dret de decidir” en el marc del referèndum per l’Estatut (per adherir-se a la plataforma, cliqueu).
L’abril passat, la plataforma va crear el web Decideixo decidir (abans existia aquest altre web), que respon a una nova campanya de recollida de signatures per reclamar el traspàs a la Generalitat catalana de les competències necessàries perquè es puguin convocar referèndums.
En aquest cas, l’adhesió a la campanya s’ha de fer omplint les butlletes que trobareu en els diferents punts de recollida de signatures habilitats, o bé adherint-se a la PDD o la Plataforma Sobirania i Progrés.
Aquesta última, a més a més, desenvolupa una campanya que m’ha semblat, si més no, curiosa. Es tracta de donar un euro per la independència, de manera que mica a mica s’ompli la pica (si voleu col·laborar-hi, cliqueu).
Finalment, arribem a les campanyes d’iniciativa més anònima, però per mi les més punyents. Com a estrella rutilant hi trobem la campanya Sumem-nos al mapa per un Estat Propi.
Es tracta de la continuació natural de la campanya que en Xavier Mir posà en funcionament el setembre del 2006 i que situà el lema Jo també vull un Estat Propi als blogs catalans de forma massiva. Entre d’altres coses, aquella campanya serví per demostrar que el potencial de les noves tecnologies i la capacitat de moviment dels catalans és enorme. Amb la intenció d’avançar més, es creà la Xarxa de Blocaires Sobiranistes (XBS), que ara per ara aglutina més de 300 blocaires. Però calia anar més enllà i aglutinar també totes les persones que volem un estat pel Poble Català amb o sense blog. I és per això que n’Alexis Vizcaino inicià la campanya Sumem-nos al mapa per un Estat Propi des del seu bloc, El Senyor de les Muntanyes. Poc més tard, la campanya passà a tenir un espai propi, el web EstatPropi.Cat, per tal de facilitar la navegació i la visualització de les dades. Sumem-nos al mapa per un Estat Propi, a part d’esdevenir una campanya absolutament fresca i creativa, té com a principal avantatge el fet de no coincidir amb els interessos sectorials de cap organització en concret, i àdhuc pot ser assumida per persones de tot l’espectre polític. El resultat final pot ser una mostra força fidel, però sobretot molt gràfica, del número de persones que podria votar favorablement en el referèndum definitiu cap a la llibertat.
Finalment, i acabat de sortir del forn, m’agradaria ajudar en la difusió del nou projecte que es prepara des del moviment blocaire. Es tracta de Tot l’independentisme de la xarxa en un únic web, que pretén aglutinar totes les campanyes, webs informatives i de recursos catalanistes que existeixen actualment. En aquest cas, l’incitador és en Marcús, gran activista de la catosfera.
Un cop redactat l’article veig un nou tema que em queda pendent de desenvolupar (no atrapo la feina!): la necessitat que tenim de persones com en Marcús i en Xavier Mir (i tants d’altres), lluitadors anònims a qui no els hi agrairem mai prou el temps que dediquen a les barricades. Gràcies a tots, companys! Podeu comptar amb mi!