La pubilla del Ter

He desconnectat de l’actualitat uns dies i ja no dono l’abast… Em sobten tantes coses!
Sense anar més lluny, avui tot llegint he tornat a tenir aquella sensació d’anar sempre amb un lliri a la mà… Càndida de mi!
A Directe Cat! he llegit que Iniciativa ha sol·licitat al President del Congrés de Diputats Espanyol que retiri els quadres dels presidents del Congreso durant l’època franquista. Els d’iniciativa?? Tota persona amb dos dits de front ho vol! O no?
Davant d’aquestes notícies només queda sentir impotència. Com collons pretenem que acceptin el mal que van causar? Com es pot esperar que aquesta gent sensible com un roc esmeni el poc que es pot esmenar?
Alguns ens diuen: per què remenar el passat? El passat? Però si els vencedors no van marxar (tots són on eren) i a sobre els tenim penjats en quadres commemoratius…
D’altres diuen: són part del nostre passat, i com a tal se’ls ha de commemorar… I això no és apologia de res? Què pensaríem tots plegats si a la cambra de representació alemanya hi pengés un quadre del bigotis? I mira que ell va arribar-hi per les urnes…
I els que remenen les cireres afirmen: nosaltres no som hereus d’aquell govern i, per tant, no ens hem de disculpar de res ni canviar res, simplement continuar.
Doncs així les coses: fent el xafarder, podeu anar a la web del Congreso i comprovar com tracten els espanyols els diferents presidents del congrés, amb quina sensibilitat i perspectiva històrica, i podreu deduir el tractament que li espera de la memòria històrica per part dels veïns. Us en dono alguna pista per anar fent boca.
D’entrada, els presidents de l’època franquista apareixen com qualsevol altre, emmarcats en la seva legislatura i ordenats alfabèticament. Ni un sol esment a la seva trajectòria, ni tan sols a la seva peculiaritat de no tenir res a veure amb el govern actual (tot i sortir en la seva web i en seva història). Quan ja estava pensant que ho havia tot, m’he fixat que en l’entrada del president derrocat pel feixisme tampoc hi ha cap comentari sobre les “peculiaritats” de la seva legislatura. Com ens prenen el pèl!
Per als més curiosos, us remeto al discurs de “jurament del càrrec” que fa el primer president de Las Cortes Españolas (les d’ara són Las Cortes Generales, i tothom sap que si canvies el nom d’una cosa automàticament deixa de ser el que era… I quina putada que els robessin el nom, no?), l’espècimen Esteban Bilbao, el dia 16 de març de 1943. No té desperdici. A banda de deixar a Primo de Rivera com un heroi (home que vola!), i d’altres hits, he seleccionat tres fragments que em semblen significatius.
- Cayeron para siempre regímenes y sistemas, instrumentos fatales de la decadencia de España, Parlamentos insensatos, prácticos en todas las artes del desorden, desde la vacuidad retórica de los fariseísmos democráticos hasta la calumnia o la amenaza personal, tramitada, para mayor solemnidad, en el mismo Diario de Sesiones.
- Y aquí estamos, con la conciencia plena de nuestra responsabilidad, y en la inteligencia firme de que toda inhibición en estos instantes puede ser algo más que un delito de deserción, porque puede ser un delito de lesa Patria.
- Es acaso ésta –y voy a concluir- la vez primera que un Presidente de las Cortes pueda dirigirse a la unanimidad de una Cámara exenta de partidismos disgregadores.
Quina vergonya tot plegat… No ens deixem enredar! Sempre en lluita!