La pubilla del Ter

Bé, ja està. Ja ho he aconseguit.

Ja tinc el meu espai on poder reflectir les meves inquietuds, angoixes, deliris, opinions, alegries i un llarg etcètera de sentiments que sempre em brollen de ben endins i mai sé on deixar…
Si de pas aconsegueixo connectar amb vosaltres, m’haurà tocat la grossa!
El món és ple de gent que viu com jo, que pensa com jo, que s’emociona com jo, ho sé, ple de gent amb qui compartir tot allò que sentim i vivim. Però a vegades la realitat que m’envolta em fa sentir sola, i sento que em quedo allunyada (sigui per la distància geogràfica sigui per la distància vital: diferents camins, diferents vides) de tots aquests que em sou propers, amics, coneguts o admirats des del silenci.
Espero ser més a prop de tots i totes des d’aquest bloc, i espero que sigui un nou camp d’experiències i connexions per a tots. Aquesta és la idea.

Forta i capaç començo aquest nou camí, i esperem que, com diu el poeta, sigui ben llarg! Només hi faltes tu!