Vull veure la meva selecció!

31 08 2007

futsal_argentina.jpgÚltimament, ja no sentim “la nostra” com a nostra, i no és pas un fet gratuït (vegeu els articles publicats al Punt de mira dels tiradors puntuals de Directe Cat! sobre els últims poltergheists succeïts a TV3 –o serien encontres amb la tercera fase?–).
En aquest ambient enrarit, sobresurt amb més força que mai una nova campanya per reivindicar la presència dels nostres signes identitaris a la “nostra”.
En aquest cas, es tracta d’una campanya impulsada per la gent d’Òmnium Cultural del Baix Camp.
Davant la poca sensibilitat dels mitjans de CCRTV envers els fets identitaris (algú ha sentit parlar del campió d’Europa per Catalunya Víctor Montserrat?), els companys d’Òmnium proposen l’enviament massiu de correus electrònics a TV3 demanant l’emissió del Mundial de Futbol Sala de l’Argentina, en el qual Catalunya participa de forma oficial i amb possibilitats de fer-hi un molt bon paper.
De fet, és trist veure com es parla més d’aquest mundial des dels mitjans veïns que des dels nostres, i clar, com no podia ser d’altra manera, la seva versió és indignant.
Si aquestes són les úniques informacions que rep el ciutadà (qui, finalment, decideix en els referèndums que s’aconsegueixen proposar) no és d’estranyar que anem de mal en borràs. A veure si fem la “nostra” més nostra.
Tots volem veure’ns representats per Catalunya! Tots a enviar correus!



Des de la boira amb… lluita!

31 08 2007

calbloteria.jpgAvui és un dia incert, d’aquells en què no saps si riure o plorar, si sentir-te orgullosa de seguir en lluita o reaccionar i veure’t donant cops de cap a la mateixa paret…
Avui s’han celebrat els actes de nomenaments de professors substituts i interins per al curs vinent i, com cada any, ha estat surrealista.
D’entrada, és surrealista veure quanta gent hi ha disposada a treballar en l’ensenyament i que surten sense feina, perquè després es digui que falten professors: senyors, no serà per nosaltres, no, que no arribem puntualment a l’IES el dia que ens necessiten, ja us ho asseguro, perquè si ens criden, i diem que no, ens foten fora de la llista, així de clar. Ara, que quan els registres es porten en paper i anar ratllant-los amb un retolador, ja se sap, no resulta precisament àgil el sistema…
Llegir tot el post »



Som una nació! Que es noti!

29 08 2007

manifestaciosom1nacio.jpgÉs un moment dolç.
El president de la Generalitat de Catalunya (ni que sigui en funcions) ha posat sobre la taula el 2014 com a data per a la realització d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest marc, veig clarament dues coses.
La primera és que resta pendent un article per expressar el que es cou en mi des que en Carod va fer aquesta proposta.
La segona, i segurament més important, és que ara més que mai és important que tots hi puguem dir la nostra, que la veu de tots aquells qui creiem en un estat lliure i lluitem per ell des de l’anonimat tingui ressò i pugui quedar patent. En aquest sentit redacto aquest article, on intento aglutinar les diferents campanyes obertes per deixar constància de la nostra lluita i voluntat.
Llegir tot el post »



Eureka! Una mora catalanista!

29 08 2007

foraforcesocupacio.jpgL’Obra Cultural Balear (OCB) ha fet públic un nou cas de discriminació lingüística a Palma.
Fa un parell de dies, comentant el fet que encara avui dia hi hagi els retrats dels presidents del congrés franquistes en l’edifici en qüestió, ja reflexionava sobre el fet que l’hàbit no fa el monjo, i quan es tracta de superar els efectes de quaranta anys de dictadura encara menys. Es van canviar els noms de les institucions, potser sí, i es canviaren els colors dels uniformes. Però les persones que encarnen l’estat, que han de funcionar amb els valors i els objectius que emanen del seu terreny de joc i de les regles de joc que s’hi juguen, aquells qui més han de creure en els valors de les lleis que apliquen i gestionen, es van quedar on eren, i així estem.
Llegir tot el post »



Que ho sàpiga tot hom de bé

29 08 2007

coberta_obra.gifDiuen que de tot fet se n’aprèn alguna cosa. Els catalans, amb la persecució mediàtica i judicial envers l’Èric Bertran (bloc) vam recordar una vegada més l’opressió invisible que ens limita els nostres pensaments i actuacions i que és capaç d’aplicar la llei antiterrorista a un jove que parla en nom de l’Exèrcit del Fènix (temut arreu…). Ja és hora que això ho sàpiguen també els de fora, siguin els de l’altre cantó de l’Ebre com, sobretot, els de fora de la península. En aquest sentit, des de la xarxa s’ha engegat una campanya de difusió que preveu actuacions conjuntes per donar ressò al cas de l’Èric i, de passada, de l’estat de la situació al nostre país.
Xavier Mir proposa des del seu bloc el visionat massiu del vídeo documental sobre el cas de l’Exèrcit del Fènix, de tal manera que pugi en el rànquing dels més vistos i s’impulsi, així, la visió del mateix per part de tots els internautes.
Llegir tot el post »



Mentre no esquitxin…

29 08 2007

Un cop més, llegeixo amb estupefacció algunes notícies (Directe cat! i Diari de Girona) i em sobta el circ a què estem sotmesos per part dels nostres dirigents i representants. Ara resulta que els grans amics de la coalició catalana es fotien punyalades per l’esquena. Resulta que Carles Mascort, qui havia de ser el candidat per Girona de Convergència a les últimes municipals, va rebre amenaces de mort i, com era d’esperar, va anar a denunciar els fets. Ara, el jutjat número 2 de Girona ha considerat concloent l’informe dels Mossos que incrimina a la cort del dirigent local d’Unió, Eduard Berloso, i el setembre reemprendran la instrucció.
Ells que criticaven els companys de pati per barallar-se per les pipes… i entre ells se la fotien per darrere!



Tots amb Malgrat

29 08 2007

endefensacanfeliciano.jpgUn cop més, la mala olor ens duu cap als putrefactes, i aquest cop els trobem a Malgrat de Mar. En aquest cas, es tracta de la lluita de les classes populars contra les tropes de l’administració per salvar uns arbres magnífics que es troben en el racó conegut com Can Feliciano. Els malgratencs ja han demostrat els fruits de la lluita: just fa 30 anys van aconseguir que les palmeres de l’actual Parc de Can Campesol (la casa de l’Indià) es cataloguessin per la Generalitat com a arbres monumentals (llegiu l’article). I ara tornen a estar en peu de guerra. Demà dia 29 d’agost hi ha una concentració (llegiu Malgrat Confidencial) davant de l’Ajuntament, a les set de la tarda, que culminarà la lluita que s’ha encès aquests dies. (Per cert, es demana que es portin estris per fer soroll!)
Llegir tot el post »



Com peixos d’aquari

28 08 2007

congresdiputats.jpgHe desconnectat de l’actualitat uns dies i ja no dono l’abast… Em sobten tantes coses!
Sense anar més lluny, avui tot llegint he tornat a tenir aquella sensació d’anar sempre amb un lliri a la mà… Càndida de mi!
A Directe Cat! he llegit que Iniciativa ha sol·licitat al President del Congrés de Diputats Espanyol que retiri els quadres dels presidents del Congreso durant l’època franquista. Els d’iniciativa?? Tota persona amb dos dits de front ho vol! O no?
Llegir tot el post »



Vos he percebut, putrefactes!

22 08 2007

Z<p><p>ona Industrial NOArreu hi ha putrefactes que s’enriqueixen gràcies al territori que, tot i que potser a ells els sembla que no és de ningú, és precisament de tots i cadascun de nosaltres. Putrefactes que s’engreixen tot sumant plusvàlues que entre ells i els seus amiguets generen…
I, a Collbató, sembla que s’hi celebri l’aplec de putrefactes de la zona. Per començar, l’equip de Govern (PSC, CiU i ERC) va aprovar inicialment l’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres que ocuparia 21 hectàrees de sòl qualificat d’agrícola d’especial interès paisatgístic, tot i tenir informes contundentment desfavorables per part dels Serveis tècnics municipals i del Consell de Medi Ambient. En aquest cas, van vendre la moto al poble que es tractaria d’un parc industrial net i respectuós. Llegir tot el post »



El mirall dels novells

21 08 2007

el-profe.jpgEL PROFESSOR, Frank McCourt, Bromera Edicions, 2006
Ja vénen. I no estic a punt. Sóc un professor nou i estic aprenent la feina.
Amb aquestes paraules, contundents i precises, comença el millor autoretrat que he llegit mai de les peripècies d’un professor. Amb encert, tendresa i sarcasme (només el just), Frank McCourt ens posa a la pell del professor desconcertat i principiant, i ens planteja ni que sigui subtilment la reflexió sobre quina és la tasca real del professor de llengua, i quina és la valoració que en feia la societat dels avis i quina valoració en fa l’actual. Jo, francament, em quedo amb el consell final que dóna a la professora novella: “faci el que més li agradi”. Bon profit!



Els amics dels meus amics són els meus amics?

21 08 2007

Pallissa xirinacsAra ja fa uns dies que ens ha deixat el nostre estimat amic, en Lluís Maria Xirinacs.
Sempre és bo deixar pair els sentiments roents abans d’expressar-los en paraules, i em sembla que ja estic a punt de fer el rotet, així que ja puc parlar.
No cal dir que ens ha deixat algú per qui valors com el compromís, la llibertat, la solidaritat i demés no eren paraules buides o d’ús electoralista o oportú. Ara bé, a mi m’agradaria anar una mica més enllà d’allò que han dit, i molt bé, altres companys i companyes (Saül Gordillo i Directe Cat!), i furgar una mica més en la nafra.
És fascinant veure com arreu sorgeixen mostres de respecte i condol per al nostre estimat compatriota, però jo em pregunto on eren molts d’aquests quan en Xirinacs rebia pallisses, quan s’encadenava davant del govern? Que ja no recorden com el van repudiar quan expressà les seves paraules “em declaro amic d’ETA”? A molts els va fer nosa aquesta afirmació, com els fan nosa tantes d’altres, i ara intenten passar-hi per sobre de puntetes i apuntar-se al carro del condol políticament correcte.
De fet, la cosa està tan magra que avui dia un s’ho pensa molt bé abans d’expressar en públic quines són les seves amistats, i més si “només” té 30 anys…



L’estiu del profe

19 08 2007

aulabuida.jpgL’espai dedicat al professor i a tot allò que es cou des de les aules no podia començar d’altra manera: amb la incertesa estival…
Incertesa per no saber on viuré l’any que ve, per com serà l’institut que em toqui… I l’indret? Hi haurà gent acollidora? Hi haurà nengs i cholas a dojo? Hi haurà algú aborígen?
Això és un patir… No puc ni buscar lloguer perquè encara no sé on cauré morta, i cada cop que veig les meves (poques) pertinències en un racó de casa l’àvia em ve una onada de tristesa. Als meus quasi trenta anys no tinc casa i no puc ni sospitar on serà el meu futur immediat…
Tampoc és una novetat, és veritat: ja porto tres estius entre la boira, i cada cop la rifa m’ha anat prou bé (sobretot el gener passat: vamos a la playa, uo uo uo!). Però des que el gener passat vaig decidir canviar de província, marxar de la meva ciutat, la incertesa ha crescut.
Ara jo també començo un nou curs en tots els sentits: nous companys, nous alumnes, noves aules, nous amics, nous amants…
Aquest és l’estiu real de molts professors d’aquest país, d’aquells que comencen i d’altres que ja hi portem uns anyets: oposicions (quan n’hi ha) i incertesa. Tots els que s’omplen la boca afirmant que “els mestres viuen tan bé” ho haurien de tenir ben present quan ho tornin a repetir. Fins i tot havent aprovat les oposicions, molts hem quedat sense plaça i tornem a estar en la rifa de principis de curs.
Sort que els alumnes i les experiències que ens esperen, valen la pena. Sort que quan una alumna et ve a buscar l’últim dia i et diu que ets la millor professora que ha tingut i “gràcies per tot”, se t’esborren totes les penes i només pots intentar contenir l’emoció immensa que et creix dins del pit.
Gràcies a tu, Laura, i gràcies a tots vosaltres… Ja tinc ganes de veure-us les cares :)



Ja sóc aquí!

19 08 2007

Bé, ja està. Ja ho he aconseguit.

Ja tinc el meu espai on poder reflectir les meves inquietuds, angoixes, deliris, opinions, alegries i un llarg etcètera de sentiments que sempre em brollen de ben endins i mai sé on deixar…
Si de pas aconsegueixo connectar amb vosaltres, m’haurà tocat la grossa!
El món és ple de gent que viu com jo, que pensa com jo, que s’emociona com jo, ho sé, ple de gent amb qui compartir tot allò que sentim i vivim. Però a vegades la realitat que m’envolta em fa sentir sola, i sento que em quedo allunyada (sigui per la distància geogràfica sigui per la distància vital: diferents camins, diferents vides) de tots aquests que em sou propers, amics, coneguts o admirats des del silenci.
Espero ser més a prop de tots i totes des d’aquest bloc, i espero que sigui un nou camp d’experiències i connexions per a tots. Aquesta és la idea.

Forta i capaç començo aquest nou camí, i esperem que, com diu el poeta, sigui ben llarg! Només hi faltes tu!