LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES PEL DRET DE DECIDIR 

Barcelona, Plaça del Rei, 18 de febrer de 2007, 12 h 

Diumenge vinent es celebrarà el primer aniversari de la gran manifestació del proppassat 18 F durant la qual es va reivindicar que “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Al cap d’un any d’aquella sortida massiva de la societat catalana al carrer,
la Plataforma pel Dret de Decidir vol reafirmar-se en els principis que la van inspirar i ratificar que ara més que mai es fa necessària la construcció d’un espai nacional, plural i transversal que treballi pel dret de decidir.  

Davant la situació política actual, marcada per la possibilitat que el TC falli en contra de l’estatut que fou retallat a Madrid, per les dificultats del seu desplegament i per la manca de propostes i accions del govern català en favor de la reconstrucció nacional, el rol de la societat civil esdevé més important que mai.
La Plataforma pel Dret de Decidir presentarà una campanya de recollida de signatures que reclami, per als Parlaments dels Països Catalans, la capacitat de convocar referèndums. Alhora,
la Plataforma continua preparant altres accions com la campanya per la sobirania fiscal i actes en favor del procés de pau al País Basc.  

La roda de premsa es durà a terme a
la Plaça del Rei, a les 12 h del migdia i està previst que hi siguin presents, entre d’altres: Carme Sansa, Èric Bertran, Montserrat Carulla, Víctor Alexandre, Titot, August Gil Matamala, Fèlix Martí, Màrius Serra, Joel Joan…  

Per demanar més informació, poseu-vos en contacte amb: 

Plataforma “Pel dret de decidir”info@tenimeldretdedecidir.org

El centre de les ires ha estat el Telenoticies, rebent acusacions de falta de rigor, qualitat i/o ambició i questionant la independencia dels professionals que donen la cara. També s’acusa a la casa de “espanyolitzar” la programació i fer us d’un deficient nivell de la llengua. Un altre problema és la relació que es manté amb les productores independents. El debat sobre el paper dels mitjants públics ha de ser permanent i ambicios, però respectuos amb les persones que hi treballen a diari amb el máxim de professionalitat possible. Si s’ha de carregar contra algú que sigui la direcció i els responsables més alts, no pas als redactors que piquen peces i als que les transmeten a diari.

Comunicat Comitè Professional

Evolució és un dels films nominats a la categoria de curtmetratges per la Fundació per la Pau al seu primer concurs d’Animacions per la Pau.

Vist a Canalsolidari.org

El PSOE tiene una siniestra historia en la que las criaturas enseñadas a odiar al prójimo y a ansiar la “transformación de la sociedad” se convirtieron después en miembros de las milicias que se tiroteaban con los falangistas desde inicios de los años treinta, en componentes de la Motorizada como los que asesinaron a Calvo Sotelo o en esbirros de las checas como la de García Atadell en las que se torturaba, robaba y asesinaba a los considerados enemigos de clase. Tendría delito que, como en los años treinta, el PSOE volviera a preparar el camino para que España se tiña de sangre.

Una persona propera als ambients polítics “d’alçada”, em comentava amb preocupació la seva sensació de trobar-se a l’any 36. Amb articles com aquest sembla que alguns dessitgin amb fervor una reculada en el temps y tornar a guanyar la batalla tancan’t-ho tot de sang… afegeixo, “roja i separatista”. La convivencia, la democracia i la llibertat de la que s’omplen la boca: els importa un raba!.

Vist a Periodismo Incendiario.

Les raons són plenament comprensibles, el voluntarisme sense relleu te caducitat i els projectes, per consolidar-se, han de profesionalitzar-se. Alguns diràn (potser amb raó) que perden la seva esència però al capdevant de tot sempre hi ha persones amb les seves famílies i feines, amb un temps limitat i unes prioritats variants. A més a més, l’esgotament sol ser definitiu.

Cal replantejar-nos el nostre paper de consumidors “alternatius”, cal donar per rebre. Aquesta mena de aventures (ara parlo en general) normalment neixe’n d’una bona idea i de dos o tres persones que decideixen dedicar el seu temps a desenvolupar-la, arriban a un màxim si tot funciona i cal replantejar-les: si no hi ha relleu en la voluntarietat ni facilitats per part de l’empresa privada o organismes públics, moren. Ja tenim prou ONG’s i de tot tipus amb ajuts de tota mena, ajudem les bones ideas a consolidar-se i si no creiem en “lo públic” o “lo privat” cal arremangar-se i oferir-se a agafar el testimoni.

Gràcies per tot, continuare’m Contrastant.

 

Poliblocs és el primer portal de blocs polítics catalans, una publicació electrònica basada en continguts de bitàcoles de naturalesa política escrits en llengua catalana. Però també és una eina per prestigiar el periodisme blocaire alhora que una contribució a la millora i creixement dels blocs escrits per polítics democràtics d’identitat coneguda.

La redacció de Poliblocs escanneja diverses vegades al dia els blocs polítics, i en fa extractes que són publicats a la portada a partir de criteris diversos: els més interessants des del punt de vista periodístic, els més frescos, etc. Cada notícia remet sempre, a partir d’un enllaç, a l’anotació original del seu autor, i permet enviar-la per correu electrònic, imprimir-la o comentar-la, ja sigui públicament a Poliblocs o al bloc del polític (sempre i quan disposi d’aquesta opció al seu bloc) o enviant un correu personalitzat a l’autor.

Extret de Poliblocs.cat 

Val la pena escoltar tot el video. Fa referència a una noticia emesa a “el Tomate” i on una “periodista” deia saber que dins d’una esglèsia es trobava un pròfug del tema de Marbella. El que va passar és per riure, però el perquè és per plorar. Una metàfora o un exemple de com estem deconstruint la informació poc a poc.

Copio i enganxo de Pindoles

Campanya a Vilaweb

S’enten tot…
http://www.juancole.com