Extret del Bloc de Pere Aragonès

…De totes les imatges d’ahir em quedo amb una: l’abraçada d’una regidora del PSOE de Navarra a la representant de Batasuna, durant la interpretació de Raimon. Una abraçada, un gest de complicitat, que de ben segur tindria alguna cosa a veure amb les notes que sonaven, malgrat que no ho sabrem mai del cert. Una complicitat que no semblava política, sinó personal. Una empatia difícil de veure.

Precisament, són aquestes actituds les que cal prendre com a exemple per reprendre el bon camí cap a la pau. Posar-se a la pell de l’altre, entendre les seves febleses i els seus raonaments, de la distància ideològica i política i rememorant també els propis patiments. Evidentment, demanar això als polítics espanyols és com demanar la lluna. Potser sí, però la lluna existeix hem de seguir demanant-la.

Joan Barril. El Periodico
… i tu no hi eres

La causa de la pau és enorme, però les multituds que congrega, si més no a Barcelona, són petites. Comparada amb la gran manifestació contra els bombardejos de l’Iraq, la d’ahir era una petita concentració a la plaça de Sant Jaume no superior en assistents als que una mica més enllà, davant de la catedral, es dedicaven al noble art de ballar sardanes. La pau i la solidaritat són més fortes com més lluny queda el conflicte. Això explica que la pau a l’Iraq –sobretot quan corre per allà l’Exèrcit americà– és més excitant que la pau a Euskadi. De la mateixa manera, la solidaritat amb un país remot i pobre és més emocionant que les misèries més immediates i pròximes.
Ahir vaig anar a la plaça de Sant Jaume per tres motius concrets. En primer lloc, perquè crec més en el diàleg que en aquesta caricatura de justícia que alguns magistrats ens estan demostrant. En segon lloc, perquè crec que la presó ha d’existir per pagar penes, però en cap cas perquè ningú s’hi podreixi a dins. I en tercer lloc, per saber qui no assisteix a una manifestació com la d’ahir. I dic que es tracta de saber qui no hi assisteix, perquè els assistents a aquest tipus d’actes sempre som els mateixos. I, per cert, cada vegada més grans.
¿Quins van ser ahir els motius pels quals el PSC no va anar a Sant Jaume? Read the rest of this entry »

Llegeixo les darreres incorporacions a la campanya “Sí al procès de Pau“: SOS Racisme, el Sindicat de Periodistes de Catalunya i la Plataforma pel Dret a Decidir també se sumen a la crida, així com el periodista Vicent Partal o l’exfiscal Carlos Jimenez Villarejo. La cosa va agafant la volada i dimenssió dessitjables. Partits polítics, ong, plataformas de ciutadans, associacions, sindicats i ciutadans en general anem fent visible aquest dessig que fa unes setmanes semblava totalment enterrat. Però, on són el PSC, UGT i CCOO?

Tribuna Catalana denuncia l’actitud del PSC desprès de “rebaixar el tó reivindicatiu de la campanya” (un pel fluix, tot sigui dit): no hi seràn diumenge a la plaça Sant Jaume, ni UGT ni CCOO…

Així de contundents sonen les paraules adreçades a Iñaki de Juana per part d’un pres etarra partidari del procès de pau. La misiva va ser enviada als mitjans (Cadena Ser) el 13.11.07, aquí uns fragments i a continuació la carta sencera:

Tus actitudes, tus huelgas de hambre, tus desafíos, tus amenazas, tus cartas, tus crueles instancias oficiales riéndote del dolor ajeno (¿recuerdas aquella que pedías cava y marisco para celebrar la muerte de una pareja a manos de ETA?, por aquella vileza si que debieron meterte una dura condena, sobre todo por falta de humanidad y ética) te han llevado a un callejón sin salida y estás llegando a poner en peligro, con todo ello, una salida al conflicto y una reactivación de la lucha armada, bien sea callejera o de alta intensidad, a no ser que estés siguiendo las directrices de tu abogado, que mucho aprieta a los demás pero el no se moja ni para ducharse.

Seamos claros, me importan tres cojones que te pongas en huelga de hambre, que hagas el pino, que incluso ello te lleve a la muerte, ya que es tu decisión personal y tienes derecho a hacer con tu vida lo que quieras, la vida es tuya y tu eres su máximo responsable, pero una vez que dejo claro esto tengo que decirte que no te consiento que engañes y manipules a nadie excepto a ti y mucho menos a un pueblo que quiere una paz justa y costosa y a unos jóvenes que irán a la cárcel por seguir tus directrices, para lo cual quiero dejarte claras algunas cosas de tu conducta que rebatirán tu salida de la cárcel y tus presiones infantiles, claro está, si todavía mantienes tu dignidad revolucionaria y no la usas sólo para dar pena y soliviantar a las masas.

Vist a Escolar.net

Read the rest of this entry »

RODA DE PREMSA 26.01.2007
12.00 hores | Col·legi de Periodistes | Rmbla Catalunya 10PRESENTACIÓ CONTINGUTS I ADHESIONS 28 DE GENER

A la blogosfera, Saül Gordillo fa un recull d’anotacions relacionades amb la campanya i parla del paper del blocs en la seva difusió:

Mentre la lògica de l’Estat (amb degoters al CNI i estira-i-arronses entre els poders executiu i judicial) i dels partits espanyols va per un costat, l’esperit de la ciutadania sembla més madur democràticament. La transversalitat i la perspectiva que genera una certa afinitat i una necessària distància propicien que la societat catalana generi iniciatives com aquesta: Sí al procés de pau. (Ja veieu com els blocs serveixen per fer difusió de forma barata, directa i participativa.)

“Es tracta d’una plataforma molt àmplia que pretén aglutinar i mobilitzar la majoria de la població catalana que està a favor del final de la violència i d’una sortida dialogada i pacífica al conflicte basc. Estem convençuts que tot i els darrers esdeveniments, aquest procés segueix sent més necessari que mai”, afirma un dels promotors, el comunista Sandro Maccarrone…

Actualitzo:

:: Montserrat Carulla -que llegirà el manifest- i Marina Rossell -que interpretarà ‘El Cant dels Ocells’- també participaran en una acte conduït per l’actriu Carme Sansa i que ja convoquen més de 90 entitats catalanes

:: Raimon clourà l’acte interpretant ‘País Basc’ :: :: Set dones d’Ahotsak prendran la paraula

:: La iniciativa ‘Sí al procés de pau’ demana la màxima participació en suport al diàleg :: SOS Racisme, el Sindicat de Periodistes de Catalunya i la Plataforma pel Dret a Decidir també se sumen a la crida

Si al procès de pau

CONCENTRACIÓ SÍ AL PROCÉS DE PAU
Diumenge, 28 de gener, a les 12 h.
Plaça Sant Jaume de Barcelona

MANIFEST UNITARI

Cap violència,si a la pau

“Les persones i entitats sotasignades, vinculades al moviment per la pau,
la solidaritat i la societat civil del nostre país impulsem
la campanya “Sí al procés de pau”.

En primer lloc, manifestem el nostre més ferm rebuig a l’atemptat que ETA
ha comès a Madrid i que ha causat la mort de dos treballadors equatorians,
tot expressant el nostre condol i solidaritat als seus familiars i amics.

Totes les entitats sotasignades ens apleguem
sota els següents principis comuns:

1) Continuar amb el nostre compromís en suport al diàleg
i la recerca d’un procés de pau.

2) Donar suport a totes les iniciatives ciutadanes
que es desenvolupin en aquest mateix sentit

3) Reafirmar que la opció per la pau s’ha de donar en absència de violència i
amb el respecte de tots els drets humans per a totes les persones.

No volem tornar al passat i considerem que l’objectiu de la pau és una
prioritat política de la màxima importància. No volem ser espectadors ni
espectadores i considerem imprescindible la participació activa de la
societat civil per assolir aquest objectiu. Tots i totes compartim que
construir un escenari de pau requereix d’una realitat de no violència i
respecte a tots els drets. Aquest és l’únic camí.

No hi a treva per la pau
Catalunya, 19 de gener de 2006

US PODEU ADHERIR ESCRIVINT A sialproces@mesvilaweb.cat

Ja ho tenim aquí!

Amb aquest cartell es presentarà demà la campanya “Sí al procés de pau” - iniciativa social i ciutadana per la pau-.

Divendres 19 de gener | 12.00 hores
Federació Catalana d’ONGD | Carrer Tàpies, 1-3
El passat 9 de gener es va constituir a Barcelona la campanya unitària ‘Si al procés de Pau’, a iniciativa de diverses persones vinculades al moviment per la pau i la solidaritat. En la darrera reunió del 16 de gener es va decidir, tanmateix, convocar una primera mobilització social, en forma de concentració a la plaça Sant Jaume, per al proper 28 de gener a les 12.00 hores.

Demà, divendres 19 de gener, el grup promotor de la iniciativa, presentarà la campanya, la filosofia de la mateixa així com el manifest ‘Cap violència, si a la pau’ que crida a la concentració del proper dia 28. En aquests pocs dies ja s’hi ha adherit entitats com Justícia i Pau, Ciutadans pel Canvi, el Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona, Sodepau, Dones x Dones, Entrepobles, l’Observatori del deute en la Globalització (ODG), la Marxa Mundial de Dones de Catalunya, Avalot -joves de l’UGT de Catalunya-, la Intersindical Alternativa de Catalunya o la USTEC, així com personalitats com Salvador Cardús o Marina Rosell.

Podeu visitar el bloc: Sí al procés

Relacionat:

Campanya Jo dic Sí al procès de Pau

Recopilació de noticies i opinió sobre el procès de pau arràn l’atemptat de Barajas

Ja parlava en un post anterior sobre moviments en favor del procès de pau, donç sembla que la cosa va endavant:

Entitats i partits catalans volen que es continuï buscant la pau al País Basc
18/01/2007 · Barcelona. Tribuna.cat

Sota el lema “No hi ha treva per la pau”, diverses entitats de la societat civil catalana, com Entrepobles, l’Euskal Etxea, Dones x Dones, Sodepau o Justícia i Pau, així com Ciutadans pel Canvi i EUiA donen suport a la iniciativa ciutadana que demana que no s’aturi el procés que ha de portar a la solució del conflicte basc. Entre els participants a les reunions preparatòries també hi han hagut representants del PSC, ERC i ICV, tot i que encara no han confirmat la seva adhesió. Estrany seria que no ho fessin, sobretot si es té en compte que el manifest resultant és, en bona part, fruit de les pressions dels sectors més propers als socialistes, que voldrien crear-se d’aquesta manera el propi coixí social de suport a Zapatero.

Els signants també donen suport a totes les iniciatives ciutadanes que es desenvolupin en aquesta línia, com és el cas de la Iniciativa Jurídica, nascuda a Catalunya, i el grup de dones Ahotsak, que recull algunes veus, femenines, de diferents sensibilitats polítiques basques (excepte el PP). Des d’aquesta plataforma no es vol “tornar al passat”, així com tampoc es vol que la societat civil sigui una simple espectadora del procés. En aquest sentit, hi ha prevista una concentració per al pròxim 28 de gener al migdia a la plaça de Sant Jaume.

Mariano Rajoy ha comparat el rebuig a debatre les seves propostes sobre el terrorisme amb les pràctiques del règim estalinista:

El Mundo ho fa amb les del règim nazi:

“El comunicado del PSOE parece la puesta en práctica del ‘cordón sanitario’ propugnado por el actor Federico Luppi hace unos días. Algo políticamente equivalente -y no exageramos un ápice- a lo que practicaban los nazis cuando enclaustraban a los judíos en sus guetos”.

20minutos

NacióDigital

Un grup d’entitats i persones del nostre país volen fer sentir la seva veu a favor de la continuació del procés de resolució del conflicte polític basc.Aquest dissabte, dia 20, està convocada una concentració a la plaça de Sant Jaume, a les 12 del migdia. També han difós un manifest titulat “Sense democràcia no hi ha pau. Autodeterminació”.

MANIFEST DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL

SENSE DEMOCRÀCIA NO HI HA PAU. AUTODETERMINACIÓ

El procés per la resolució del conflicte polític que és a les portes de començar al País Basc, té com a objectiu crear les bases democràtiques per a superar la confrontació, incloent totes les opcions polítiques de la societat basca, al voltant de dues taules de negociació: una la dels partits polítics, sindicats i organitzacions socials amb l’objectiu d’arribar a un acord conjunt. L’altra conformada per ETA i el Govern espanyol, per tal de promoure la desmilitarització i solucionar la situació dels presoners i presoneres basques.

ETA va fer pública una treva d’alto el foc el març de 2006. Les autoritats espanyoles i franceses han de fer un pas decisiu per la pau. Es viu un ambient d’esperança al si del poble basc. La superació del conflicte és possible. Per tal de que les negociacions progressin cal la participació de totes i tots en la lluita per una solució democràtica pels drets del poble basc.

Per aquestes raons, els sotasignants fem una crida als Estats francès i espanyol perquè s’impliquin en el procés de diàleg i negociació, acceptant que sigui tota la ciutadania basca qui decideixi el seu futur.

Podeu fer arribar la vostra adhesió a : llibertats@operamail.com

Aquesta afirmació correspón a Mariano Rajoy, ahir a una emissora de radio. Terricabras fa la seva reflexió al seu bloc, extrec un fragment:

D’una banda, ja és curiós el seu “deberían exigir”, perquè un no entén qui ho hauria d’exigir, qui són els que “deberían”. És “la superioridad”? I què “deberían exigir”? Potser les qualitats que el senyor Rajoy ja es pensa que té, però que els electors no li han sabut descobrir? La democràcia s’ha d’organitzar com una mena d’oposicions en què alguns proposen els temes i els altres se n’examinen? Tots coneixem la mar de bé les imperfeccions de la democràcia. Té, però, un punt fort bàsic: allò que dóna el poder i el treu és l’elecció lliure d’uns ciutadans que, per un moment, són iguals davant l’urna. Estaré encantat de treballar per tenir més democràcia que no pas aquesta. La democràcia electoral, però, és el mínim democràtic. Qüestionar això, perquè es tenen fums oligàrquics o aristocràtics, és renunciar al plantejament democràtic. Als demòcrates de debò, se’ls nota que ho són precisament quan els resultats electorals els obliguen a escalfar els bancs de l’oposició. I Rajoy i companyia encara no han paït la darrera derrota electoral. Per això es van aïllant i van mostrant la seva cara més fosca, més rància, més postfranquista.

Escolar ho ventila amb una frase: ¿Aún no se ha enterado de cuál es el requisito que se exige para ser presidente? Pues es sencillo, oiga: ganar las elecciones.

La dirigent socialista sosté que cal mantenir el diàleg

El portaveu de l’executiva del PSE-EE, Rodolfo Ares, va mostrar-se partidari ahir d’estendre la condemna de la violència a tots els cercles de col·laboració transversal que han treballat fins ara en el procés de pau més enllà dels partits i particularment va considerar “imprescindible” que totes les representants del col·lectiu de dones basques per la pau Ahotsak es manifestin així de manera “expressa”.

Tenint en compte que aquesta mesura posa entre l’espasa i la paret un col·lectiu que està format per gent tan diversa com Jone Gorizelaia, de Batasuna, i Gema Zabaleta, del PSE-EE, Ares va afirmar que la condemna s’ha de “requerir” a qui no la fa. En aquest sentit, Ares va dir que estava convençut que la parlamentària socialista “sabrà prendre les decisions oportunes”, en el cas que no totes les membres del col·lectiu facin aquesta condemna, donant a entendre que hauria de dimitir.

Diari Avui

Relacionat: Ahotsak, dones per la pau a Euskadi

«A estas alturas tenemos que constatar que el Estado de derecho, e incluso la unidad de las fuerzas políticas estatales -que fue efectiva hasta que el PP, desmarcándose del resto del arco parlamentario, rompió el consenso-, no bastan para poner fin al terrorismo. En treinta años hemos podido comprobar que afirmar lo contrario es una pura ilusión. A despecho de la intransigencia de la dirección del PP, yo pienso que hoy lo prioritario para lograr el fin del terrorismo en Euskadi es mantener las coincidencias alcanzadas entre el Gobierno y el nacionalismo democrático vasco. Por duro que sea lo sucedido y manteniendo la autoridad del Estado, no debemos cerrarnos ningún camino. Y si es verdad que el presidente Rodríguez Zapatero ha asumido riesgos, no lo es menos que el señor Rajoy se enfrenta a la prueba de mostrar que es digno de dirigir un partido conservador democrático de tipo europeo.»

Santiago Carrillo, El País.

Santiago Carrillo, en una tribuna de opinión (de pago) publicada hoy en el diario El País.

Via Otromundoesposible

Extret del bloc de Josep-Maria Terricabras

Quan es recrimina, doncs, a ETA que hagi atemptat contra el mateix procés, també s’ha de recordar que és ella qui va fer possible que s’obrís i qui l’ha mantingut obert durant molts mesos. Les forces polítiques espanyoles han enraonat i discutit molt, s’han barallat considerablement, han plantejat exigències i han tret pit, però no sembla que hagin fet cap contribució significativa a un procés que a Barajas ha fet, certament, un pas enrere molt considerable. Si ETA, però, manté obert el procés i no torna a fer atemptats amb l’objectiu d’assassinar, llavors encara potser puguem tenir alguna esperança que, quan la conjuntura electoral els ho aconselli, alguns partits i grups s’hi tornin a agafar. El que seria desitjable és que també ho fessin millor del que ho han fet fins ara i que assumissin el protagonisme negociador que fins ara no han assumit.