Potipoti

Contranstant plega veles, ens diu adeu, una llastima. Ho fà a travès d’un comunicat en la seva pàgina web on Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicent Conca, responsables d’aquest projecte, donen les gràcies a totes les colaboracions rebudes. Contrastant ens ha ajudat a llegir diaris i a comptar manifestants, precursors del recompte matemàtic ens han ajudat relativitzar i posar en el seu lloc les xifres d’uns i altres i a més han creat escola (manifestometro). Gracies de veritat, els que em seguit la vostra trajectoria i llegit els vostres articles perdem un referent, tant de bó hi hagi alguna mena de continuitat o neixi una idea similar al nostre país.

Les raons són plenament comprensibles, el voluntarisme sense relleu te caducitat i els projectes, per consolidar-se, han de profesionalitzar-se. Alguns diràn (potser amb raó) que perden la seva esència però al capdevant de tot sempre hi ha persones amb les seves famílies i feines, amb un temps limitat i unes prioritats variants. A més a més, l’esgotament sol ser definitiu.

Cal replantejar-nos el nostre paper de consumidors “alternatius”, cal donar per rebre. Aquesta mena de aventures (ara parlo en general) normalment neixe’n d’una bona idea i de dos o tres persones que decideixen dedicar el seu temps a desenvolupar-la, arriban a un màxim si tot funciona i cal replantejar-les: si no hi ha relleu en la voluntarietat ni facilitats per part de l’empresa privada o organismes públics, moren. Ja tenim prou ONG’s i de tot tipus amb ajuts de tota mena, ajudem les bones ideas a consolidar-se i si no creiem en “lo públic” o “lo privat” cal arremangar-se i oferir-se a agafar el testimoni.

Gràcies per tot, continuare’m Contrastant.