Tot i l’estiu, el desastre de la Renfe no fa vacances. I el traspàs segueix sense arribar.

El serial de l’estiu promet ser un drama (o una comèdia?).

(Ferreres, a El Periódico)

Avui el diari Público publica un article-manifest de set professors universitaris d’arreu de l’estat amb una visió ben diferent de la jugada, i que és recomanable de llegir. A favor del plurilingüisme, denuncien els privilegis del castellà (”quienes defienden que el castellano es superior, natural y útil olvidan su imposición”; o “conocer el español es obligatorio, los hablantes de otras lenguas sólo tienen derecho a su uso”), i que la seva defensa només pot tenir un mòbil ideològic.

Els set professors que trenquen tòpics són Carlos Fernández Líria (UCM), Montserrat Galceran (UCM), Pedro Ibarra (UPV), Juan Carlos Moreno Cabrera (UAM), Arcadi Oliveres (UAB), Jaime Pastor (UNED) i Carlos Taibo (UAM).

En Ferreres es queda curt. I si, d’una vegada per totes, deixem de fer el ruc i desenganxem el carro?

Pel que es veu, no ens en sortirem pas. De la patacada electoral passem directament a les hòsties sense passar, com seria lògic, per cap anàlisi de les causes. Com és que de l’executiva del dilluns no se’ns va transmetre cap anàlisi electoral? Per què s’han perdut vots? S’han quedat a casa o han marxat a casa d’altri -a Can Sociata, a la Casa Gran, … I la nostra campanya, no hi té res a veure? (I més, després de veure com la cap de campanya de la Hillary dimiteix només per unes declaracions!). Això sí, a corre-cuita, ja podem començar a preparar el Congrés.

L’acudit d’avui a la feina és ben il·lustrador: per què Erc ha tingut aquests resutats? Perquè hem començat a aplicar l’horari d’estiu, de 8 a 3. I, si seguim així, ben aviat estarem de vacances!

Regidor la passada legislatua, tenia 43 anys, dues filles i un fill. ETA l’ha assassinat a sang freda, de forma covarda i salvatge.

Demà cal que votem, per deixar ben clar que la única forma vàlida d’aconseguir la independència és la via democràtica.

Ahir vaig dir a les meves filles que es fixessin bé en allò que passava a la televisió: la festa per la proclamació d’independència de Kosovo. La primera d’un país europeu de què elles tenen consciència. I no serà l’última.

I també que fossin conscients del ridícul espanyol. De com Espanya es va quedant sola a Europa, no reconeixent les majories democràtiques i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles. Europa, per sort, és ben diferent. I els nacionalismes com l’espanyol -o el serbi- no hi tenen cabuda.

Hi afegeixo també dues reflexions. … Read the rest of this entry »

A vegades, un titular d’entrevista no pot ser més encertat. La ciència és més barata que la guerra. I això em recorda l’evidència que molts pocs vots poden decidir el futur de la humanitat, tal i com va passar l’any 2000 a Florida, on George Busch va guanyar -fent trampes- a l’Al Gore. D’un ordinador per a cada nen americà a l’escola, es va passar a les armes com a principal argument per a l’economia. I de la possibilitat de tornar a la lluna, a l’evidència de la Guerra de l’Irak, que encara avui patim. I això de la guerra és molt més car que viatjar a l’espai, com ens recordava ahir en Pedro Duque, l’astronauta espanyol.

(Per als que no ho sàpiguen, un Pedro Duque  també és una experiència espacial per comprovar la blavor del cel durant les nit de la Festa Major de Granollers. Però això no ve al cas, ara, i caldrà un post d’estiu). … Read the rest of this entry »

Per fi arriba la Ministra a Barcelona cavalcant dalt de l’AVE. (Que, recordem-ho per als que no ho sàpiguen, vol dir Alta Velocidad Española.  Cal ser conscients del ritme al que ens volen els espanyols, i de la llengua -tot en castellà- que ens volen imposar). Els gladiadors, però, que haurem de continuar amb les Cercanías gestionades pel país veí, ens ho mirem amb escepticisme. Quan trigarà aquest nou tren a espatllar-se, posant-se a l’alçada de la resta dels serveis que ens ofereixen des d’España?

Sobre la polèmica dels bisbes, és d’agrair aquest article d’en Salvador Cardús que, des d’una òptica cristiana, deixa ben clar el paper jugat per la Conferencia Episcopal Española amb el seu document pre-electoral. Ells -els bisbes espanyols- sabran perquè ho fan. Ara bé, com és que els bisbes catalans han fet un paper tan galdós? On és, aquella església catalana que s’explicava tan diferent? La conclusió: tot resulta deu vegades patètic! …

Read the rest of this entry »