Començament i fi

… I arribarem al final del camí
com si tot just l’haguéssim començat.
Després de tant bregar i de tant delir
en un no-res tornem a ser un nonat.

Barcelona, 22 de novembre del 1978. (Dels Nous quaderns de l’alquimista).

El2 23-F no és una bona data. Un altre cop d’estat, aquest cop a la nostra literatura. La mort s’acaba d’endur aquesta tarda en Josep Palau i Fabre. La nostra cultura està de dol, però queden aquests 90 anys de teatre, poesia, assaigs, contes … I ara, deu estar al París celestial, fent-la petar amb en Picasso, parlant de Llull, Greta Garbo, poesia, pintura i alquímia. 

He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l’aigua, el prat,
l’aire, l’aire del Montseny.

Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l’home, el ramat,
l’aire, l’aire del Montseny.

Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l’eternitat:
silenci, pau i combat,
l’aire, l’aire del Montseny.

En un dia com avui, fa cent anys naixia a Vilassar de Mar Pere Ribot i Sunyer, el mossèn poeta, rector de la parròquia de Riells del Montseny. Pels que hem fet del Montseny la nostra montanya màgica, els poemes de mossèn Pere Ribot ens han ajudat a fer-lo encara més nostre.

La casa del poeta

Més que el castell de Liost, il·lusori,
que té de l’heura el suau fregadís,
i una caputxa de molsa al cimbori
i sap la fi d’un idil·li feliç;

més que el casal d’Arimells, venatori
pel cavaller que en rondava el pendís,
em plau un mas fet de rústec ivori,
tot vorejat d’un paisatge d’encís.

Aquí el poeta Guerau recollia
el to gemat que el Montseny li oferia
de cap a cap dels oberts horitzons,

i, enamorat de paitides i fades,
escorcollava llegendes colgades
en les fontanes i els boscos pregons.

Felip Graugés i null … Read the rest of this entry »