Quin retrat més precís, el d’en Leonard Beard al Periódico, de quin és el veritable paper d’un exèrcit modern, i de com funciona la diplomàcia internacional!

Ara, de fet, comença la veritable negociació -després d’haver mort uns quants ciutadans de no-res- pel territori. Sabrem què s’hi amaga, realment, darrera de l’interès de Rússia per Ossètia?

 El mal ja està fet.

(Vergara, a El Público)

El mètode rus de diàleg.

(Joan Tharrats, a l’Avui)

Realment, això només és a Ossètia? I quina emissora escoltaran per agrair l’alliberament? La Cope rusa?

En les olimpíades de la guerra, Rússia es posa al mateix nivell que la Xina. No sé, però, si la TV Espanyola donarà el mateix tractament a aquesta guerra que als Jocs Olímpics.

El bisbe Casaldàliga celebra els vuitanta anys en plena forma, malgrat el Vaticà, els terratinents brasilers i el pàrquinson. Tot i que continuen vigents les seves causes -els problemes de la terra, els pobles indígenes, Amèrica i el Tercer Món, la conversió de l’Església als pobres i marginats, l’ecumenisme, el diàleg interreligiós-, la seva esperança amb la gent jove és de pedra picada. Amb tres prioritats clares -la formació, l’autonomia per les persones i en l’economia, i la pastoral sociopolítica, a partir de les comunitats de base-, segueix llençant missatges clars als bisbes sobre el paper de l’Església: “ens falta consciència i exercici d’una pastoral lliure, servidora, samaritana. La societat ha de ser autònoma i l’Església hi ha de contribuir aportant la llum de l’Evangeli”. Que n’aprenguin, els bisbes espanyols!

Més de quaranta anys al Mato Grosso i el bisbe Pere encara avui respira en català!

No hi ha res com tenir amistats monàrquiques per aconseguir l’exclussiva del discurs del Rei Melcior per a la Nit d’avui. Diu així, si fa no fa: 

Bona nit, nenes i nens de Granollers! Vull començar donant-vos les gràcies, de tot cor, als que heu vingut fins aquesta Plaça Gran, i també als que, durant tota la tarda, ens heu fet aquesta esplèndida acollida per la ciutat. Granollers és una Vila Oberta a tots els qui venim de fora, i així ens ho demostreu any rere any. Una rebuda on no hi manca res: fanalets, cançons, gent que ens saluda i ens guia amb torxes pel carrer … I sabem, pels patges que ens ajuden, que heu estat preparant la nit d’avui a consciència. Enhorabona. … Read the rest of this entry »

El principal criteri pel qual em decanto a l’hora d’escollir un llibre és el de l’autor. Sóc un lector -aficionat- fidel als autors que he anat coneixent i si el primer m’ha fet el pes, és ben probable que segueixi furgant en la seva llista d’obres. Aquest és el cas d’en Jaume Cela, un mestre escriptor -o és escriptor mestre?- que fa molt temps que segueixo, enganyxat inicialment pels seus llibres infantils, i que ha aconseguir que llegeixi fins i tot les seves reflexions educatives. Garantia de llibre amb sensibilitat extraordinària, sempre em sorpren per la seva manera d’explicar els sentiments de les persones. Es nota que és mestre, perquè la pedagogia és la seva principal virtut literària.

El darrer és El temps que ens toca viure, editat dins d’El vaixell de vapor, de l’editorial Cruïlla. Una novel·la breu sobre els quès i perquès de la guerra civil, i que recull molt nítidament el dia a dia quotidià de tota guerra. “Pocs sabien que la guerra té unes regles terribles, unes regles que estan al servei de la destrucció. Guerra vol dir mort, llàgrimes, famílies desfetes, ciutats i pobles destruïts, humiliacions, sofriments de tota mena, gana i set. I por, una por terrible, de gat engabiat … “… Read the rest of this entry »

Per fi! Després d’anys de demanar-ho, ara que Esquerra ja no és al govern municipal, s’han decidit a obrir el refugi de la plaça de Can Sínia. Tot i que parlen d’una troballa, el cert és que aquest refugi era ben conegut, i disposàvem dels plànols en detall de la seva construcció. Només faltava la voluntat, que fins ara no l’havíem vist present. De fet, el nostre programa electoral és l’únic que inclou la proposta de recuperar aquest refugi per la ciutat, mentre que el del PSC ni en parla. (Deu ser allò de les noves idees, 2a part). … Read the rest of this entry »

La notícia que publica el Servei de premsa diu així: “Granollers forma part de la Junta Executiva del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’Ajuntament de Granollers està integrat a la junta com a vocal del Fons Català. És la primera vegada que hi té una implicació tan directa“.

Abans que res, evidentment, cal donar l’enhorabona per l’entrada a la Junta, i desitjar-los una bona i profitosa feina. Ara bé, hi ha dos aspectes que em plantegen dubte. … Read the rest of this entry »