A Josep Uclés

A cada porta l’ou d’or de la mort

i el senyal de carmí, a la finestra

d’un foll travestí que em pica l’ullet.

A l’altra mà, perforat, el meu nom.

Maria-Mercè Marçal … Read the rest of this entry »

Entre aquestes dues imatges hi ha 7 diferències, o més. … Read the rest of this entry »

Vet aquí que una vegada un escriptor -que potser s’entrebancava al parlar, de tant ràpid com ho feia- estava preocupat perquè no li sortia el discurs que li havien encarregat. Es tractava de parlar en nom de tots els seus col·legues de professió, en un acte molt important, singular i universal, que s’havia de celebrar al cap de dos mesos en una ciutat del cor d’Alemanya. Era ple estiu i s’acostà a l’Otto Sutz, un local proper a casa, per remullar la sequera mental que el consumia. … Read the rest of this entry »

En Montalbano s’ha fet gran. Tot sovint, li ve al cap una idea que comença sempre amb “el dia que et moriràs …”. Un pensament que serà el fil conductor de les reflexions del Comissari (o potser del seu autor, l’Andrea Camilleri?) durant tot el relat, en una història on dues dones -a part de la Lívia- li faran ballar el cap fins al final. Aquest cop, doncs, als intríngulis habituals de la comissaria de Vigata, s’hi sumen els embolics -mai més ben dit- de dues femelles, derivats de la troballa d’un cadàver amb les vergonyes enlaire. … Read the rest of this entry »

Un homenatge a Farenheit 451, on no són els bombers sinó els bibliotecaris els que cremen els llibres. I en una ciutat que, tot i semblar situada per la zona de l’Amazones, no té res a envejar al Lliçà d’Amunt sense llibres on en Lluís Oliván va fer de bibliotecari popular (no pas dels populars que ara manen al seu poble) durant un cert temps. Ciència ficció de la bona, amb un Lluís que demostra que sap narrar històries com el qui més. … Read the rest of this entry »

L’hereu del trencaclosques és un viatge per la ciutat de Barcelona a través del batlle Joan Clos i el seu hereu, Jordi. Clos supera fins i tot Pich i Pon i les seves piquiponades en aquest recull fet pel periodista Joaquim M. Pujals de les ximpleries, bestieses i barbaritats dites entre el 1997 i el 2007 sobre i pel gran trencaclosques de la ciutat. Totes, absolutament totes, són certes! La millor: “no sé per què l’oposició es queixa tant del servei de pompes fúnebres. Cap client s’ha queixat. No sé per què es posen així. Els usuaris n’estan molt contents.” … Read the rest of this entry »

M’he llegit en un tres-i-no-res una novel·la breu, recomanada per l’Alba, la nova regidora de cultura. Un conte preciós, que parla de l’amistat i la solitud i el dolor de la guerra:  La néta del senyor Linh. Una petita obra mestra de Philippe Claudel, l’autor de Les ànimes grises. … Read the rest of this entry »

Avui Hergé -de fet, en Georges Rémi- faria cent anys. Una data aprofitada per tots els mitjans per a explicar la biografia del pare d’en Tintín. Però que sobretot serveix per recordar les aventures del reporter més famós de la història, i de tots els seus amics. … Read the rest of this entry »

Una aventura de l’inspector Marc Sergiot, que et permet conèixer els racons més inòspits del parc de Collserola, al mateix temps que els racons de la perversitat de la Guerra de Bòsnia. Una distreta novel·la policíaca disfressada de guia de natura … Read the rest of this entry »