Fins el 2 de març us queda temps per visitar, si no ho heu fet encara, l’exposició d’en Cesc a les cotxeres del Palau Robert. La força del traç és un sentit homenatge a la persona i l’obra d’en Francesc Vila i Rufas, mort ara fa poc més d’un any. Un resum de la seva obra, comisariat per en Toni Batllori, el ninotaire de la Vanguàrdia, i que aplega tant la seva vesant de denúncia social -l’exposició està estructurada a partir dels seus pisos-, com amb la de la il·lustració -per al Cavall Fort, per exemple, que ara li dedica també un póster especial amb totes les seves portades-, i la ironia, que li permetia fer una ullada àcida a la realitat que l’envoltava -amb alguns dels acudits censurats. I recull també alguna de les entrevistes televisives que li van fer, i que permet conèixer bé el personatge. Però, probablement, el que sorprèn més és la seva mirada introspectiva a través de la pintura. Ara bé, el Cesc que a mi m’agrada és quan s’expressava poèticament amb els seus dibuixos, molts cops a través de la mirada dels infants.

Per això, em fa il·lusió reproduir un dels dibuixos dels quals en tinc un millor record. El Viatge a la Lluna, en un disc d’en Xavier Montsalvatge, narrat per en Josep Maria Espinàs, i que va ser un dels meus primers moments, podríem dir, audiovisuals i de ciència ficció. La colla de nens de carrer que són capaços de construir sols un cohet per anar a la lluna. La il·lusió infantil més elemental, expressada esplèndidament amb els ninots d’en Cesc!

Ens acaba de deixar en Sebastià Sorribas. Una de les meves referències literàries d’infantesa. No només El zoo d’en Pitus (jo sí que vaig tenir la sort que no va tenir el President Montilla, de llegir-lo!), sinó també el Festival al barri d’en Pitus, el Viatge al país dels Lacets o Els astronautes del Mussol. Un seguit de descobertes cap a l’aventura, com a Grumets d’una Galera que ens conduïa, a través de la imaginació, fins a móns on tot era possible. I sempre, amb nois i noies com nosaltres, però que vivien circumstàncies que els feien especials. … Read the rest of this entry »

El principal criteri pel qual em decanto a l’hora d’escollir un llibre és el de l’autor. Sóc un lector -aficionat- fidel als autors que he anat coneixent i si el primer m’ha fet el pes, és ben probable que segueixi furgant en la seva llista d’obres. Aquest és el cas d’en Jaume Cela, un mestre escriptor -o és escriptor mestre?- que fa molt temps que segueixo, enganyxat inicialment pels seus llibres infantils, i que ha aconseguir que llegeixi fins i tot les seves reflexions educatives. Garantia de llibre amb sensibilitat extraordinària, sempre em sorpren per la seva manera d’explicar els sentiments de les persones. Es nota que és mestre, perquè la pedagogia és la seva principal virtut literària.

El darrer és El temps que ens toca viure, editat dins d’El vaixell de vapor, de l’editorial Cruïlla. Una novel·la breu sobre els quès i perquès de la guerra civil, i que recull molt nítidament el dia a dia quotidià de tota guerra. “Pocs sabien que la guerra té unes regles terribles, unes regles que estan al servei de la destrucció. Guerra vol dir mort, llàgrimes, famílies desfetes, ciutats i pobles destruïts, humiliacions, sofriments de tota mena, gana i set. I por, una por terrible, de gat engabiat … “… Read the rest of this entry »

De novel·la policíaca a novel·la juvenil. La sorpresa del llibre ha estat observar l’habilitat d’en Mankell per retratar els pensaments d’un personatge com en Joel -un noi de dotze anys malvisquent en un poblet al nord de Suècia- talment com si es tractés d’una novel·la de lladres i serenos. I és que, en el fons, tots dos gèneres -la novel·la negra i la literatura per als més adolescents- tenen punts en comú: la definició psicològica dels personatges i un argument que et porta intrigat fins al final. … Read the rest of this entry »

Quan la calor comença a fer estralls en massa als granollerins, que prefereixen arrebossar-se a la sorra de la platja, uns quants joves de la Societat Coral Amics de la Unió s’han tancat durant una setmana amb el professor Christian Grube, per tercer any consecutiu, per tal d’oferir-nos el que, probablement, ha estat el millor concert de cant coral de la temporada musical granollerina. …

Read the rest of this entry »

Avui Hergé -de fet, en Georges Rémi- faria cent anys. Una data aprofitada per tots els mitjans per a explicar la biografia del pare d’en Tintín. Però que sobretot serveix per recordar les aventures del reporter més famós de la història, i de tots els seus amics. … Read the rest of this entry »

Just un any després, hem tornat a sortir al carrer amb tota la família. I també hem guanyat. Aquest cop, però, ha estat per un motiu ben diferent: el Carnaval, i com a guanyadors del premi per a la millor AMPA. …

Read the rest of this entry »

Ja tenim una web amb tota l’oferta de cinema de la ciutat. I és que, a Granollers, es projecta molt més cinema del que es pot pensar a primera vista. A banda dels cinemes Nord, tot d’entitats, col·lectius i serveis municipals proposen mostres de cinema en diversos espais de la ciutat que, tot i no estar pensats exclusivament per al cinema, sí que permeten veure les pel·lícules en condicions ben acollidores. Read the rest of this entry »

Jo també escolto música en català!

El disc que més ens han portat els reis. A casa i a unes quantes de conegudes. El nou disc de Cançons per aprendre, de la Dàmaris Gelabert, el segon pensat per a infants de 3 a 7 anys. … Read the rest of this entry »

Probablement, el millor i el pitjor dia de l’any per als més petits. El dia realment esperat, per poder jugar amb tots els regals del dia anterior -dia en què bàsicament ens varem concentrar en el tradicional via crucis familiar, deixant i recollint paquets que els Reis -ves per on- havien portat a cases equivocades. I el dia temut, perquè l’endemà és el del retorn a l’escola.

Dia també de balanç de les festes (quilets de més en forma de miquelets, feines pendents que no han avançat com prevèiem, gent que ens ha arribat i persones que ens han deixat, previsions per a les rebaixes, …). … Read the rest of this entry »