Quin retrat més precís, el d’en Leonard Beard al Periódico, de quin és el veritable paper d’un exèrcit modern, i de com funciona la diplomàcia internacional!

Ara, de fet, comença la veritable negociació -després d’haver mort uns quants ciutadans de no-res- pel territori. Sabrem què s’hi amaga, realment, darrera de l’interès de Rússia per Ossètia?

 El mal ja està fet.

(Vergara, a El Público)

El mètode rus de diàleg.

(Joan Tharrats, a l’Avui)

Realment, això només és a Ossètia? I quina emissora escoltaran per agrair l’alliberament? La Cope rusa?

En les olimpíades de la guerra, Rússia es posa al mateix nivell que la Xina. No sé, però, si la TV Espanyola donarà el mateix tractament a aquesta guerra que als Jocs Olímpics.

Ahir vaig dir a les meves filles que es fixessin bé en allò que passava a la televisió: la festa per la proclamació d’independència de Kosovo. La primera d’un país europeu de què elles tenen consciència. I no serà l’última.

I també que fossin conscients del ridícul espanyol. De com Espanya es va quedant sola a Europa, no reconeixent les majories democràtiques i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles. Europa, per sort, és ben diferent. I els nacionalismes com l’espanyol -o el serbi- no hi tenen cabuda.

Hi afegeixo també dues reflexions. … Read the rest of this entry »

Avui han signat a Sant Jaume de Galícia -a Compostel·la- una Declaració conjunta dels tres Consellers de Cultura dels Governs de Galícia, Euskadi i Catalunya -davant dels morros del mateix Ministro de Cultura-, amb la voluntat de treballar conjuntament per aconseguir una veritable diversitat cultural en el conjunt de polítiques de l’estat espanyol. La proposta, a més,  preveu la possibilitat que altres comunitats autònomes se sumin a la proposta. Joan Manuel Tresserras, Miren Azkarate i Anxela Bugallo, han reclamat també al govern espanyol que respecti les competències d’aquests tres executius en l’àmbit cultural i en reconegui la singularitat. … Read the rest of this entry »

Un petit i pràctic llibre que es presenta com una Guia per als qui ja han vist la torre Eiffel. La periodista Trinitat Gilbert proposa un recorregut per la ciutat de la llum amb un recull de propostes de restaurants, botigues, passejades, teatres, cinemes, museus i biblioteques, amb escapades romàntiques, per a la nit, per als diumenges i per anar-hi amb família. Amb recomanacions proposades per en Lluís Llach, Salvador Cot, Toni Albà, Pascal Comelade, Montserrat Besses, Carme Ruscalleda, Sergi Arola i Xavier Pellicer. Tots ells, catalans que hi han residit un temps, a París. … Read the rest of this entry »

La gran novetat d’aquesta estada a París ha estat la descoberta, des de dalt de la torre Eiffel, d’un edifici sorprenent, que ha resultat ser el nou Musée du Quai Branly. El que seria el nostre museu etnològic, dedicat però a les arts i cultures africanes, asiàtiques i oceàniques, en un singular edifici de l’arquitecte Jean Nouvel, inaugurat el juny de l’any passat. Canyissars plens d’ocells, al costat del Sena, que amaguen un vistós museu. … Read the rest of this entry »

Cadascú té els seus vicis. I els meus tenen a veure amb els llibres, la música i les arts en general. Per això, el viatge a París no podia acabar sense la quota de consum cultural. A banda de les moltes llibreries que et trobes gairebé a cada cantonada, una visita a l’FNAC de Les Halles em posa al dia dels valors que donen als francesos a cada tipus de música. I, en comparació amb nosaltres, vaig trobar poca música clàssica i pop-rock, i molta cançó francesa, jazz i la novetat, per mi, d’amplis espais dedicats al rap, hip-hop i altres músiques molt més contemporànies. També molts vals de regal en productes diversos. I, sobretot, molta innovació tecnològica. Tota la gamma possible de les darreres novetats en audio i vídeo, mòbils, televisió, ordinadors, …, de totes les formes i prestacions imaginables.

Però la sorpresa més important fou trobar-me, com es pot veure a la fotografia, el disc de l’Orquestra de Cambra de Granollers sobre Joaquim Homs en bona situació de venda. I és que això d’editar amb la Naxos, tot i que ens obliguen a posar la bandereta, és un veritable xollo!