Rodalies, la meva creu de cada dia. Pel que sembla, les coses no canvien, per moltes promeses que continuïn fent-nos. Almenys, en Fer ens comprèn, als usuaris.

Per als que sigueu curiosos, val la pena observar la pàgina web de Cercanías de Barcelona, només en castellà i amb “catxondèiu”: “Barcelona es una bellísima ciudad donde la tradición local se mezcla con las últimas tendencias culturales llegadas desde todos los puntos de Europa. La Ciudad Condal merece ser visitada con atención. El viajero no debería perderse bajo ningún concepto el Barrio Gótico ni los edificios modernistas realizados por el arquitecto Antonio Gaudí“. Queda clar que la “tradición local” ens la proporciona cada dia aquesta desastrosa empresa espanyola.

En Ferreres deu viatjar amb la Renfe, i per això està tan susceptible.

Tota la família de l’Horacio Altuna ens desitja un feliç 2008, sense esvorancs!

El dia dels Innocents, un record pels que cada dia anem en tren.

Sembla que ha començat la tradicional campanya nadalenca contra el Pare Noël. Fins i tot, un escamot Tió ha segrestat alguns dels ninots -de molt mal gust, per cert- penjats dels balcons, i li han dedicat alguna nadala.

El millor argument, però, ens el dóna avui el gran Miquel Ferreres al Periódico. Compte amb el Pare Noël i les seves falses promeses!

No sóc culer, ni entenc un borrall de futbol. Però m’agrada el joc del Barça d’en Rijkaard quan disfruten, amb els Puyol, Valdés, Xavi, Iniesta, Messi, Ronaldinho, Henry, Bojan, Deco i Eto. Les meves filles els coneixen a tots, i tenim pendent una visita al Camp Nou, per veure’ls per primer cop en directe. I m’agrada el toc català i internacional d’en Laporta, no només amb jugadors joves de la pedrera, sinó també amb projectes lligats a la Unicef i la Unesco, o a fomentar la llengua i la cultura catalana, amb el suport a les entitats de la Federació Llull o els premis literaris.

Per això, no estaria malament que avui guanyessin al Real Madrid. Com diu en Fer, somniar és de franc!

(De moment, un detall premonitori: a Internet ja guanya el Barça. 7 llengües (català, espanyol, anglès, xinès, japonès, coreà i àrab) a 3 (espanyol, anglès i xinès) a les respectives pàgines web).

El principal criteri pel qual em decanto a l’hora d’escollir un llibre és el de l’autor. Sóc un lector -aficionat- fidel als autors que he anat coneixent i si el primer m’ha fet el pes, és ben probable que segueixi furgant en la seva llista d’obres. Aquest és el cas d’en Jaume Cela, un mestre escriptor -o és escriptor mestre?- que fa molt temps que segueixo, enganyxat inicialment pels seus llibres infantils, i que ha aconseguir que llegeixi fins i tot les seves reflexions educatives. Garantia de llibre amb sensibilitat extraordinària, sempre em sorpren per la seva manera d’explicar els sentiments de les persones. Es nota que és mestre, perquè la pedagogia és la seva principal virtut literària.

El darrer és El temps que ens toca viure, editat dins d’El vaixell de vapor, de l’editorial Cruïlla. Una novel·la breu sobre els quès i perquès de la guerra civil, i que recull molt nítidament el dia a dia quotidià de tota guerra. “Pocs sabien que la guerra té unes regles terribles, unes regles que estan al servei de la destrucció. Guerra vol dir mort, llàgrimes, famílies desfetes, ciutats i pobles destruïts, humiliacions, sofriments de tota mena, gana i set. I por, una por terrible, de gat engabiat … “… Read the rest of this entry »

Acabo d’empassar-me d’una tirada la revista Sàpiens que regala, aquest mes, el còmic de l’Oriol Garcia Barcelona 1714, l’onze de setembre. Un excel·lent treball de guió -obra de l’Oriol, amb l’ajut de la seva germana Núria- i il·lustració, que retrata la duresa dels darrers dies del setge que va suposar la fi de les nostres llibertats i l’ocupació del país per les tropes borbòniques. Un còmic que complementa perfectament el número extraordinari de la revista dedicat a la Guerra contra Espanya i que ningú no s’hauria de perdre …

Read the rest of this entry »

Avui Hergé -de fet, en Georges Rémi- faria cent anys. Una data aprofitada per tots els mitjans per a explicar la biografia del pare d’en Tintín. Però que sobretot serveix per recordar les aventures del reporter més famós de la història, i de tots els seus amics. … Read the rest of this entry »

La decisió sobre la compra d’un llibre, en el meu cas, es deu a diversos factors: la garantia de l’autor, alguna crítica o comentari suggerent, la recomanació del llibreter, … I també un aspecte que té a veure amb l’edició del mateix llibre: una barreja de gust i cura per la impressió, el disseny, el tacte del llibre, … que et porta a deduir que es pot tractar d’un bon llibre només quan l’arribes a tenir a les mans. Aquest seria el cas de ‘La melancòlica història del noi ostra’ del cineasta Tim Burton, publicat per Angle Editorial. … Read the rest of this entry »