Fins el 29 de març podeu veure l’exposició de butxaca que la Montserrat Mas va inaugurar ahir a l’Espai Passe-partout de l’Aire F. Publicacions de fa 80 anys és una breu mostra de fotografies que recull, amb molta cura, imatges extretes d’una col·lecció de revistes dels anys vint i trenta del segle passat, acuradament enquadernades en diversos volums. La sensibilitat  de la Montserrat ens permet veure detalls de les il·lustracions, d’imatges de publicitat o bé de còmics. Les seves fotografies ens en remarquen les ombres de les pàgines, l’enquadernació, els detalls de les imatges, … Allò que permet identificar una fotògrafa de veritat de la resta de mortals quan fem fotografies. … Read the rest of this entry »

Segons explica Vilaweb, l’artista de Vinaròs Carles Santos ha vist com li retiraven una trentena de fotografies de l’exposició Els crits de Crist al Crist dels crits, que es va inaugurar ahir a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els motius són, segons el director d’aquesta institució, “personals i perquè podrien ofendre, sobretot en aquestes dates”. A més, el Ple de la Diputació de Lleida va donar suport a l’actuació del director, només amb l’abstenció de CiU. Una trista notícia que em genera uns quants dubtes. …

Read the rest of this entry »

La gran novetat d’aquesta estada a París ha estat la descoberta, des de dalt de la torre Eiffel, d’un edifici sorprenent, que ha resultat ser el nou Musée du Quai Branly. El que seria el nostre museu etnològic, dedicat però a les arts i cultures africanes, asiàtiques i oceàniques, en un singular edifici de l’arquitecte Jean Nouvel, inaugurat el juny de l’any passat. Canyissars plens d’ocells, al costat del Sena, que amaguen un vistós museu. … Read the rest of this entry »

“Sempre m’ha impressionat aquest proverbi oriental: Fa més fressa un arbre quan cau que cent quan creixen“.

Això deia Modest Cuixart, en un llibre de la Pilar Giró sobre la seva obra  i que l’artista em va signar l’any 2001, en motiu d’un homenatge a Granollers. I avui ens ha deixat, sense fer gens de fressa, com sembla que a ell li agradava. … Read the rest of this entry »

“Nos queda una lucecita para la esperanza. Que el jurado no admita sus obras por decoro. Queremos hablar del Premio de Pintura. Hablaremos más de él de seguro y ojalá fuera para rectificarnos en todo lo dicho. Con ello habría ganado Granollers, el jurado, el arte y la estática“. VALLÉS, Editado por F.E.T. y de las J.O.N.S, núm. 977, del 7 d’agost del 1960. (Extret de l’exposició IN/FORMES. Producció artística en temps de resistència. Els Premis de Pintura Granollers 1959-1964 , del Museu de Granollers).

Com es pot apreciar, les coses no han canviat pas gaire. El subconscient ja els passava aleshores -com els continua jugant avui- males passades: confondre l’estètica amb l’estàtica. I, de fet, no s’han mogut gens en quaranta (o millor dit, seixanta-cinc) anys.

La història cultural de Granollers és plena de petites accions, portades a terme per molta gent i diversa, que mai van demanar cap protagonisme. Simplement, les ganes de canviar les coses, de fer quelcom nou, de posar-se al dia respecte a allò que passava a la resta del món, de no quedar-se adormits en la monotonia d’un sistema caduc, féu que aquells joves d’aleshores es plantegessin nous objectius -sobretot en el camp cultural- que, vistos en perspectiva, aconseguiren situar Granollers en l’avantguarda cultural del país, tal i com ja havia succeït durant la República. I, en el sentit contrari, els esforços del pensament franquista -encara avui encarnats per la Revista del Vallès, l’òrgan oficial del Movimiento- per tal d’evitar que cap mentalitat jove s’esgarriés per la provocació de l’art nou que arribava a la ciutat.

Això és el que recull el Museu de Granollers a l’exposició In/formes. Producció artística en temps de resistència. Els Premis de Pintura Granollers 1959-1964, a cura d’en Manel Clot i de la Maria Permanyer. Una exposició que no us heu de perdre. … Read the rest of this entry »

A Josep Uclés

A cada porta l’ou d’or de la mort

i el senyal de carmí, a la finestra

d’un foll travestí que em pica l’ullet.

A l’altra mà, perforat, el meu nom.

Maria-Mercè Marçal … Read the rest of this entry »

Mentre tothom està pendent de com anirà la Conferència Nacional d’Esquerra, tenim el privilegi d’assistir a l’obertura de la 34a sessió de la Conferència General de la UNESCO, en una anada fugaç a París que ni tan sols ens permet visitar la ciutat.

“Tot està per fer i tot és possible encara”, seria la conclusió bàsica que n’hem tret d’aquesta trobada. El paper jugat per la Generalitat tots aquests anys -si és que n’ha jugat algun- no ha deixat cap resultat visible i pràctic. I Catalunya només és considerada una regió simpàtica, que hi aporta molt voluntarisme i molta feina amb el seu centre Unesco. Però el paper de la diplomàcia d’un govern que s’ho creu encara s’ha de concretar. … Read the rest of this entry »

El Corró cultural va prenent força. Un breu recorregut que ens porta de la Porxada al Teatre Auditori, amb una densitat cultural com enlloc. … Read the rest of this entry »

Avui he descobert un xic més de Rusiñol, amb Cap al tard, un monòleg a partir del recull de proses autobiogràfiques de Santiago Rusiñol, amb dramatúrgia d’en Ramon Madaula, que interpretava el paper de l’artista. Al Teatre Auditori hem hagut de canviar de la sala petita a la gran per la bona acollida -tant prèvia com al final de l’obra- del públic granollerí. … Read the rest of this entry »