Portalet

Per segon any consecutiu, la rua de Carnaval no ha tingut color. L’Ampa de l’Espriu ha fet la seva feina i, tot reivindicant el gimnàs, s’ha fet acompanyar d’una tribu africana amb molt de ritme. …

Aquesta és la versió llarga del repte:

La Tribu dels Espriu

Bona nit, granollerins / de cara amable i gestos fins / que formeu aquest jurat, / que mai serà prou ben pagat.

Som la tribu dels Espriu / i davant vostre ens presentem / amb un suborn, com qui diu, / més aviat un xic blasfem. Hem portat una comparsa / de la Selva al Vallès / per desmuntar aquesta farsa / a la qual ens han empès.Em presento: sóc el Cap / de tota aquesta gran colla / que balla al voltant d’una olla / com si estés cantant un rap.De la tribu sóc xaman, / em diuen el Gran Bruixot, / i em toca fer el paperot / en nom de tot el meu clan.

Més de dos-cents individus / que adorem els nostres ídols, / -com avui, en Carnestoltes- / amb paraules poca-soltes.

I uns quants animalets / que formem tota una fauna. / A tothom donem la llauna / mentre ‘nem fent el ximplet.

Som també un xic presumits, / portem llança, pals i escut, / serps de llarga longitud, / i espantem els esperits. Som la tribu Pessigolla, / que fem ploure, quan convé, / confeti fet de paper. / I sempre mengem carn d’olla!Espantem els esperits / amb sorolloses maraques / que sonen com unes traques / i els deixen ben eixordits.Rere dels seus grans escuts / hi veieu uns nens petits. / Diríeu que van beguts / perquè fan un gran brunzit.

També els qui porten les llances / no perden mai el compàs, / mentre ballen unes danses / seguint un ritme voraç. Volem també que aviat plogui, / i no volem matar cap truja. / Ballem, doncs, amb pals de pluja, / que són tots de nyigui-nyogui.Mentrestant omplim carrers / llançant pluja de papers, / com si fos Festa Major, / amb confeti de color.Ni els Ferrans Adrià / ni les Carmes Ruscalledes / tan bé sabrien cuinar / un explorador amb bledes. Com ho fan els nostres xefs? / Quan necessiten carn d’olla / et poden tallar els teus uebs / sense fer-te pessigolla.

Després d’anar de cacera, / els nostres exploradors / prenen gent de la vorera / -si pot ser, de dos en dos- / i els posem a la caldera. / I, el més calent, a l’aigüera! No em pregunteu la llargada, / de la gran boa gegant / que al públic fa alguna abraçada / mentre s’hi va embolicant.Tot prenent ben fort els pals, / els més joves i valents / fan repicar els timbals / amb ritmes ràpids i lents. I és que enmig de la sabana, / fem servir el nostre tam-tam / per fer-nos entrar la gana / i ens preparem pel nyam-nyam.

Avui ens ha semblat lògic, / portar el nostre zoològic / de més enllà del Congost, / per veure si fem l’agost. Qui sap si us causem molèsties / amb totes les nostres bèsties: / elefants, rinoceronts, / girafes i uns quants lleons.Nosaltres, amb tanta bestiola, / som espècie en extinció, / els de la Tribu de l’Escola / de l’Espriu, en Salvador. Segur que us preguntareu: / i tot això, perquè ho feu? / Si ens permeteu uns minuts, / veureu com som de tossuts.

Ja fa temps que demanem / la construcció d’un gimnàs. / Tot va, però, de mal borràs, / i per ‘xò ens enfadem. No hi ha pas res de pitjor / que un de l’Espriu emprenyat. / Vagin, doncs, amb precaució / els de
la Genialitat. Ballem sempre, tot cantant, / a la gran Mare Natura. / I ni un Mosso ens atura / quan estem reivindicant.Volem gimnàs a l‘Espriu / abans no ens surtin les canes! / Ni que sigui fet de lianes / i amb piscina dins del riu. A l’hivern, a fora el pati, / el fred sembla com si et mati. / Quin nen no s’ha encostipat / fent psicomotricitat? No volem nenes obeses! / Volem practicar les peses. / Que els nens creixin forts i sans / i no vulguin fer de Tarzans.

Estem farts de la promesa / de la gent d’Educació. / Tenim tota la raó / i ho mantenim amb fermesa. Sempre ens diuen mentides / i que ja quasi és a punt, / quan la cosa està adormida. / Els donem un No rotund! No cal ser gaire analítics / per veure com els polítics / prometen a tort i a dret / com si portessin un pet.Ells sí que són collonuts! / Ens prometen tots els dies / grans baixades de tributs / i ens foten les Rodalies.  

I la ministra del ram, / que té una nàpia de pam, / només sap fer esvorancs / i aves que van com els crancs. No us sentiu, però, abandonats, / ben dignes autoritats. / Ara ja ha arribat el torn / de proposar-vos suborn.Com ja sap tota la gent, / a més d’aquell tres per cent, / el gimnàs –anem al gra- / us deixem inaugurar. Per nosaltres és igual / com s’hagi de dir el gimnàs: / li podem posar, si un cas, / el Gimnàs del Carnaval.  

És vostè, senyor Alcalde, / qui podrà tallar la cinta / de l’esportiu recinte, / on hi farà molta calda. Beneïnt farà el seu deure / el Bisbe, bon pederasta. / I potser el deixarem veure / com es dutxa algun gimnasta.Para la Guardia Civí / vamos a darles balones, / nos haremos del Madríz / con un buen par de cojones. Ja veieu, senyora Notari, / que no hi ha ningú que ens pari. / Si ens perdona la hipoteca / li assegurem bona teca.

A vós, benvolgut Imam, / li donarem un diploma / si ens explica com Mahoma / fa muntanya, què caram! I vostè, gentil pubilla, / podrà entrar al vestuari / dels nois, quasi bé a diari, / vestida o, si vol, conilla. No veureu per aquí a l’entorn / cap altre millor suborn. / El premi volem guanyar; / és el nostre tarannà. Som la Tribu de l’Espriu, / de la gent que sempre riu / i que canta pels carrers: / Visqui sempre Granollers!

Granollers, 3 de febrer de 2008