Cal anar en compte amb els escriptors. Si més no, això és el que dedueixo després d’empassar-me d’una revolada (gràcies, sobretot, als parèntesi que em proporciona Rodalies), aquesta breu però intensa novel·la policíaco-literària d’en Joan-Lluís Lluís. Amb el plaer afegit de llegir en un encantador català rossellonès al qual estic poc avesat. … Read the rest of this entry »

Els països catalans estem d’enhorabona. Algú m’ha dit que ja tenim nova co-princesa. Ara, més que mai, és qüestió de declarar la guerra a Andorra i rendir-nos l’endemà. I qui sap si, pel mateix preu, també ens representarà a Eurovisió!

Aquest dissabte hem participat de la celebració d’un aniversari -els 50 anys d’en Manel- ben diferent: una pujada matutina al Matagalls. De fet, el primer cop que la Núria i l’Aina han fet aquest cim, amb molt de fred, vent i una petita alfombra de neu! També -ho hem comentat entre uns quants- ha estat com un petit homenatge a sir Edmund Hillary, mort ahir mateix. En tot cas, un bon exercici matiner, que ens ha deixat els genolls un xic baldats, però que ha acabat amb un excel·lent esmorzar de forquilla. Per molts anys!

Tot seguirà com sempre. Rodalies no es traspassa i Renfe seguirà sent el nostre calvari de cada dia. Avui s’han reunit representants del Govern català i del Govern espanyol, per deixar-ho tot tal i com estava. Una nova promesa incomplerta de Zapatero i uns quants mesos -anys?- més aguantant l’alta velocitat i el fabulós servei de ferrocarrils espanyols. 

En JAP, des d’El Punt, veu clar que els catalans haurem d’arrossegar encara la “creu” del traspàs de rodalies. Esperem que no per molt temps!

Un article interessat i valent, el que proposa en Sam Abrams a l’Avui, sobre el paper que juga la cultura en el projecte de la Catalunya social que proposa el partit dels Socialistes. El debat que enceta posa en evidència el pas descarat de la cultura cap a un lloc molt més residual, respecte a altres polítiques del Govern, i el risc que comporta de buidar de contingut el futur del país.

I és que, diu el poeta, sense la cultura, la Catalunya social no serà res més que uns avantatges econòmics i de benestar puntuals que es podran aplicar mecànicament segons uns esquemes funcionarials. És la cultura, en el sentit ampli del mot, que es preocupa de dotar totes aquestes qüestions socials particulars d’un significat profund que treballa a favor de la cohesió de la col·lectivitat i a favor dels grans valors que fomenten la convivència. … Read the rest of this entry »

Els Reis no sempre l’encerten. Si més no, en el detall que el Ministro Molina els va encarregar per a regalar al Conseller de Cultura: uns botons de puny gravats amb la lletra Ñ. L’any que Europa dedica al diàleg intercultural, el màxim responsable de la cultura espanyola demostra que el concepte de diversitat cultural no el té gens assumit, i sembla voler-nos imposar una lletra que ens és aliena, però que és símbol del seu imperi cultural. Amb un estil ben ”torero“, el Ministro  té cops de geni no gaire amagats i cada cop més sovintejats. Ara, a més, hi afegeix un gust dubtós i un toc de mala educació. Tot per emular el lema del seu antecessor: “Vedi, vidi, vinci“, a Sant Feliu de Guíxols i al MNAC.

Potser el Conseller hauria de retornar els botons. Perquè ja ho deia l’Evangeli: doneu al Cèsar el que és d’en César.

En Ferreres deu viatjar amb la Renfe, i per això està tan susceptible.

No hi ha res com tenir amistats monàrquiques per aconseguir l’exclussiva del discurs del Rei Melcior per a la Nit d’avui. Diu així, si fa no fa: 

Bona nit, nenes i nens de Granollers! Vull començar donant-vos les gràcies, de tot cor, als que heu vingut fins aquesta Plaça Gran, i també als que, durant tota la tarda, ens heu fet aquesta esplèndida acollida per la ciutat. Granollers és una Vila Oberta a tots els qui venim de fora, i així ens ho demostreu any rere any. Una rebuda on no hi manca res: fanalets, cançons, gent que ens saluda i ens guia amb torxes pel carrer … I sabem, pels patges que ens ajuden, que heu estat preparant la nit d’avui a consciència. Enhorabona. … Read the rest of this entry »

Com en una novel·la d’en Paul Auster, l’atzar ha determinat els meus dos primers dies laborals de l’any. Renfe ho defineix com “la casualitat”. Una averia “casual” en el sistema d’electrificació causa el caos ferroviari a què ja ens té acostumats l’empresa espanyola, i m’ha permès arribar amb més de mitja hora prevista en cada un dels viatges d’anada i tornada. Sembla, doncs, que als pobres mortals, ens tocar patir “els desastres de la Renfe”, talment com els “desastres de la Guerra, d’en Goya.

(Per sort s’he m’ha acudit aquesta relació artística, ja que he estat temptat d’il·lustrar aquest post amb una ruleta. Potser per les similituds entre el joc de la ruleta rusa i el joc d’aventures que suposa comprar un bitllet de tren?).

Tota la família de l’Horacio Altuna ens desitja un feliç 2008, sense esvorancs!