Portalet

No hi ha res com tenir amistats monàrquiques per aconseguir l’exclussiva del discurs del Rei Melcior per a la Nit d’avui. Diu així, si fa no fa: 

Bona nit, nenes i nens de Granollers! Vull començar donant-vos les gràcies, de tot cor, als que heu vingut fins aquesta Plaça Gran, i també als que, durant tota la tarda, ens heu fet aquesta esplèndida acollida per la ciutat. Granollers és una Vila Oberta a tots els qui venim de fora, i així ens ho demostreu any rere any. Una rebuda on no hi manca res: fanalets, cançons, gent que ens saluda i ens guia amb torxes pel carrer … I sabem, pels patges que ens ajuden, que heu estat preparant la nit d’avui a consciència. Enhorabona. …

En Gaspar, en Baltasar i jo mateix, en Melcior, acabem d’arribar d’Orient, seguint l’Estel, per portar-vos la il·lusió i la màgia d’aquesta nit de desitjos i somnis per a tothom. Hem vingut, però, a treballar. Com tantes d’altres persones que arriben de lluny, a buscar feina en aquest país. La nostra, però, és una feina d’una sola nit i ens hi ajuden tots els patges; gràcies a ells arribarem fins al darrer racó de Granollers.

L’Alcalde ens ha donat la Clau de la ciutat, que obre la porta de totes i cada una de les cases, perquè no haguem de baixar per la xemeneia, com fa el nostre benvolgut amic Pare Noel als països on fa més fred i on totes les cases tenen xemeneia. Demà al matí, quan us lleveu, i si hem fet bé la nostra feina, trobareu al costat del pessebre o de l’arbre de Nadal, els regals que ens heu demanat a les vostre cartes.

Bé, tots potser no. Alguns ens demaneu que la Festa Major d’enguany la guanyin els Blaus i d’altres voleu que la guanyin els Blancs. I això, és clar, és cosa vostra, que ja en sabeu prou, de fer Festa! Però amb la resta, farem el que podrem.

I és que ens heu demanat de tot i força. El Patge Gregori, que ja s’ha llegit les cartes recollides fins ara, diu que enguany heu demanat moltes bicicletes, per estrenar-les pel preciós passeig del costat del riu. (Que per dins la ciutat, encara és prou perillós anar-hi). També moltes pilotes, que no sé per què, però aquí a Granollers, quasi totes ens les demaneu d’handbol. A la llista hi ha moltes pleis i nintendos i uis i emapetresos i emapequatres i tedetés i devedés i cedés, que de tecnologia hi enteneu un niu, vosaltres. I llibres, baldufes, cordes per saltar, instruments de música. I nines i ninots, i cotxes i motos i camions … Àdhuc, ens heu demanat un casc d’anxaneta per als Xics, especial per a fer castells de nou. I no ens descuidem la cuineta per a l’Anna; les titelles per a en Quim; les disfresses per a la Patrícia i l’Helena; el joc de la Núria, per a compartir amb l’Aina; els cotxes per en Birileu i en Malakai; la càmera per a la Mar; l’Spiderman per en Pol; i regals per l’Ona, en Jan, la Samira, l’Otger, en Martí, … i tants d’altres. Una llista llarga com no us podeu imaginar, i que no s’acaba mai. Duem de tot i força, però vigilem que ningú es quedi sense res.

Aquest any, també, de forma molt especial, portem un gran desig de Pau per a tothom. I és que, si no anem mal informats, a Granollers commemoreu que fa setanta anys que vàu patir un bombardeig horrible. Està molt bé que no oblideu mai aquells fets, que mantingueu ben viva la memòria i els records d’aquella època, i la ferma voluntat que mai més es torni a repetir. Ni a Granollers, ni a cap altre lloc del món. Ja sabeu que hi ha moltes nenes i nens d’arreu que no poden celebrar el Nadal perquè als seus països hi ha guerra. I és bo que també pensem en ells aquesta nit.

També duem carbó. I no pas perquè us escalfeu, sinó com una forma simpàtica de renyar-vos i de dir-vos que us podeu comportar molt millor encara. Vigileu de no barallar-vos tant amb els germans; ajudeu més a casa, que els pares tenen molta feina!; i tampoc deixeu els deures i l’estudi per a l’última hora …

Per això, per als més grans, també els en portem una mica, de carbó. Millor dit, força carbó! Sobretot, com cada any, per als polítics, perquè deixin de banda les seves cabòries i es dediquin, nogensmenys, a fer millor la seva feina. Que facin menys esvorancs i més i millors trens. Que dialoguin i parlin més i s’insultin menys, ara que s’acosten eleccions. I que posin menys cinturons, fum i ciment a la natura, perquè la pugueu disfrutar més tots vosaltres en el futur.

I ara, si ens permeteu, hem d’anar per feina. I, en el benentès que avui, lògicament i tal com toca, anireu a dormir d’hora, us desitgem que tingueu tots una molt bona Nit de Reis. I fins l’any vinent, Granollers!

5 de gener de 2008