El dia dels Innocents, un record pels que cada dia anem en tren.

S’acaba l’any amb un nou comiat cultural. M’assabento avui de la mort d’Oscar Peterson, probablement el millor pianista de la història del jazz. De formació clàssica, acompanyà a tots els grans músics d’aquest gènere, durant unes quantes dècades. El seu virtuosisme i el seu gran sentit del swing enganxaven des del primer moment de qualsevol de les moltes gravacions que fa realitzar. Tot i que no és gaire conegut com a compositor, Oscar Peterson composà algunes peces, com la Canadian Suite, o la música per al casament dels prínceps de Gal·les, amb les que he passat molt bones estones. M’assabento ara també del seu diari a internet, que serà qüestió de llegir, com una petita biografia dels seus darrers anys, tot gaudint de la seva música.

Aquest any, la celebració del Nadal al cel ha d’haver estat prou divertida, amb un duo de pianos entre l’Òscar Peterson i en Tete Montoliu interpretant nadales en clau de jazz. Que descansi amb swing!

Sembla que ha començat la tradicional campanya nadalenca contra el Pare Noël. Fins i tot, un escamot Tió ha segrestat alguns dels ninots -de molt mal gust, per cert- penjats dels balcons, i li han dedicat alguna nadala.

El millor argument, però, ens el dóna avui el gran Miquel Ferreres al Periódico. Compte amb el Pare Noël i les seves falses promeses!

No sóc culer, ni entenc un borrall de futbol. Però m’agrada el joc del Barça d’en Rijkaard quan disfruten, amb els Puyol, Valdés, Xavi, Iniesta, Messi, Ronaldinho, Henry, Bojan, Deco i Eto. Les meves filles els coneixen a tots, i tenim pendent una visita al Camp Nou, per veure’ls per primer cop en directe. I m’agrada el toc català i internacional d’en Laporta, no només amb jugadors joves de la pedrera, sinó també amb projectes lligats a la Unicef i la Unesco, o a fomentar la llengua i la cultura catalana, amb el suport a les entitats de la Federació Llull o els premis literaris.

Per això, no estaria malament que avui guanyessin al Real Madrid. Com diu en Fer, somniar és de franc!

(De moment, un detall premonitori: a Internet ja guanya el Barça. 7 llengües (català, espanyol, anglès, xinès, japonès, coreà i àrab) a 3 (espanyol, anglès i xinès) a les respectives pàgines web).

Segons explica Vilaweb, l’artista de Vinaròs Carles Santos ha vist com li retiraven una trentena de fotografies de l’exposició Els crits de Crist al Crist dels crits, que es va inaugurar ahir a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els motius són, segons el director d’aquesta institució, “personals i perquè podrien ofendre, sobretot en aquestes dates”. A més, el Ple de la Diputació de Lleida va donar suport a l’actuació del director, només amb l’abstenció de CiU. Una trista notícia que em genera uns quants dubtes. …

Read the rest of this entry »

(Carta enviada a l’Alcalde de Granollers, en Josep Mayoral) 

1. De drets de rèplica

M’havia proposat de deixar passar el temps fins bastant més enllà. No és senzill canviar d’etapa de la vida, plegar, i deixar un temps prudencial, passant pàgina dels esdeveniments que t’han tocat viure a la ciutat, evitant de tornar-hi, ni que fos mentalment, i deixant fer tranquil·lament als que ara en tenen la responsabilitat. Per això, no volia que fos tan aviat, passat només mig any, que hagués de reprendre la memòria –la meva i la d’altres- per parlar d’una qüestió tan poc transcendent com és la convocatòria d’una plaça.

Però, segons la crònica del 9 Nou de divendres 30 de novembre, l’Alcalde “va voler recorda que el tipus de plaça és fruit d’un acord que es va establir fa uns anys, quan Erc tenia la regidoria de cultura”, un fet que no és pas ben cert. Per això, i si l’alcalde fa servir el meu nom –en té tot el dret, només faltaria!- jo també puc respondre’l, en lògica correspondència i amb el bon rotllo que crec que ha caracteritzat la nostra relació política (tant de companys regidors com d’alcalde a primer tinent d’alcalde) i personal. … Read the rest of this entry »

Èxit en la Marató de TV3 d’ahir, amb un récord d’aportacions dels ciutadans a la recerca per a les malalties del cor. Aquest matí, doncs, Catalunya s’ha llevat un xic més noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Una magnífica notícia per al país, i per a la nostra comarca, que porta l’empremta d’en Manel Balcells. Com escriu el doctor Manuel Castellet a l’Avui, tot és a punt per tal que l’edifici de Torre Marimon, a Caldes de Montbui, es converteixi en la seu per al centre internacional per al debat científic. Amb el lideratge de la BioRegió, la complicitat de l’Ajuntament de Caldes i el suport de la Diputació i La Caixa, el Vallès disposarà d’un espai de referència internacional, preparat per a acollir d’aquí a un parell d’any científics d’arreu.

Seguint la proposta llançada mesos abans pel mateix doctor Castellet, consistent en la creació d’un centre d’elit per a l’organització de trobades científiques internacionals del més alt nivell, per al debat científic. Deia aleshores que “Catalunya es dotaria amb aquesta nova estructura d’un segell, d’una marca, que la faria més visible a la comunitat internacional”. I el Vallès, gràcies a en Manel, en serà el centre. Enhorabona!

Abans que s’acabi la seva estada al Teatre Victòria i comenci la seva gira per tot l’estat, hem anat la família en ple a veure Grease, el musical. I -no sé si cal dir-ho- ens ha entusiasmat a tots. Es tracta d’una proposta realment brillant, amb una posada en escena prou espectacular, i que té la virtut d’encomanar les ganes de ballar. Llàstima -només faltaria- que s’hagi traduït només al castellà, bandejant la llengua pròpia dels mateixos veïns del paral·lel. … Read the rest of this entry »

Granollers ja ha adquirit l’hàbit d’agrair a la seva gent i d’expressar-ho de forma pública. No cal avergonyir-se per expressar sentiments envers la resta de convilatans. De forma senzilla, austera i, sobretot, amb molt dignitat. I això permet ressaltar allò que és important: les persones i entitats homenatjades. L’acte d’ahir divendres, al Teatre Auditori, de concessió de les Medalles 2007 va estar marcat pel record emotiu d’en Jordi Icart, per l’empenta i la consciència de la Mercè Riera i per la convicció que Granollers és una ciutat amb projectes col·lectius -des del Xiprer, a l’Esbart Dansaire, al Club de Bàsquet i al Club Atlètic- que la fan encara més gran. Un altre dia per a l’orgull granollerí.

Read the rest of this entry »