Portalet

El Ballet Clàssic de Moscou, una de les més prestigioses formacions russes, ha presentat aquesta nit La bella dorment, una coreografia espectacular sobre l’obra de Txaikovski. Tot i que estrenada al Festival de Cannes el 2004, a Granollers ha suposat la novetat més absoluta d’un espectacle de ballet clàssic al Teatre Auditori, cinc anys després d’haver-se inaugurat. …

Unint la tradició del ballet clàssic amb elements moderns, la companyia de Natalia Kasatkina  i Vladimir Vasiliov, ha partit de la coreografia original de Marius Petisa, però fusionant la història amb el conte de La bella i la bèstia, aconsegint que l’argument tingui més dinamisme i intriga. De fet, per als no entesos com jo, ens ha semblat una barreja de Sissí emperadriu, els Pastorets, l’Esbart Dansaire i el Concert d’Any Nou, amb uns decorats que tenen molt a envejar als dels germans Castells-Planas. El conjunt de coreografies, escenografia i, sobretot, vestuari -han utilitzat més de 300 vestits diferents-, donava al conjunt un resultat impressionant, d’una majestuositat i grandiloqüència escènica a la qual no hi estem acostumats. L’escenari s’ha fet petit a estones, i això que la música no podia ser pas en directe.

De fet, aquesta és la primera vegada que el TAG programa un ballet clàssic, i amb una companyia de primer ordre mundial. El ballet era l’únic estil -musical, de teatre o dansa- que encara no s’havia vist a l’escenari del Teatre Auditori. Ara, doncs, sí que podem dir que s’hi ha vist de tot, al nostre teatre. I la prova ha resultat ben bona: un èxit de públic, amb entrades esgotades, i un espectacle excel·lent, des del punt de vista qualitatiu, a banda d’aportar una visió del món de la dansa que és imprescindible si es vol entrar en àmbits més contemporanis. Gent d’arreu, de totes les edats -a la Núria i l’Aina els ha agradat molt- i de tota la comarca, contribuïnt també a fer de Granollers la capital cultural del Vallès.

Segons els autors de l’escenografia, Natalia Kasatkina i Vladimir Vasiliov, “a part de la tècnica virtuosa, l’artista ha de tenir personalitat, ha de cuidar cada detall i no tant sols amb el cos, sinó amb el cos i el cap. Només així s’encenen les estrelles a l’espectacle.” Per això, Entra en Dansa conversava al finalitzar l’espectacle amb els dos directors de l’espectacle. Tinc la sensació que avui la societat granollerina ha après una lliçó artística sobre una matèria -el ballet- de la qual en teníem ben poca idea. Allò que ja hem anat fent amb la òpera, ara cal iniciar-ho també amb la dansa clàssica.

Per aìxò, crec que per a l’any vinent no estaria malament presentar un altre ballet d’aquestes característiques, i a poder ser amb explicacions prèvies -com es fa amb l’orquestra o la òpera- amb personatges granollerins. Si se’m permet la proposta, per començar, no estaria malament fer-ho amb l’Àgueda Murillo.