Portalet

Sembla que a Catalunya s’està posant de moda l’esport de cremar imatges de la família reial. Certament, no deixa de ser una activitat de mal gust -per la matèria que tracta-, fins a cert punt perillosa -et pots sucarrimar els dits- i que acaba també contaminant el medi ambient. A banda, és clar, de proporcionar arguments a l’espanyolisme més ranci, que s’encenen per no res i ho confonen tot amb la crema catalana. Té de bo, això sí, que fas treballar la fiscalia i els mossos, que sense això, sembla, s’aburririen i no sabrien pas què fer.

Ara bé, tinc la impressió que mostra una certa manca d’imaginació per part dels seus promotors. De fet, crec que amb les fotografies es podrien fer un munt d’activitats més entretingudes, pedagògiques i fins i tot artístiques. A continuació, us en proposo unes quantes, a veure si entre tot podem fer-ne un llistat ben gran, i algú té la capacitat d’organitzar-ne un taller familiar per la Mercè o per Sant Narcís. …

Per començar, cal disposar del material. Aquest no és una activitat difícil, ja que només cal cercar a qualsevol quiosc una qualsevol de les revistes de la premsa del cor, on sembla que hi tenen secció fixa.

Es pot començar per pintar-les, cosa que als més petits els hi és d’allò més fàcil: que si un bigoti, unes banyes (a elles?), unes orelles de ruc, unes ulleres de sol (al Maritxalar no li calen), una piga, una barba, una cigarreta, etc. Aquí també s’hi poden afegir globus d’aquells que fan servir en el món del còmic. Té l’avantatge que no necessiten ser gaire llargs, no pas per l’espai reduït de la fotografia, sinó per la capacitat reduïda d’expressió dels fotografiats.

Es pot seguir per la tècnica del collage, una activitat manual que, quan érem petits, era de les més entretingudes. Avui en dia, això ja es fa directament amb el Photoshop, retocant allò que cal. Però sempre és bo i sà un exercici de retallar i enganxar. El resultat es pot afegir a la carpeta, ara que tot just acaba de començar l’escola. O es pot convocar als artistes locals per tal que li donguin un toc més creatiu.

El paper fotogràfic, però, permet també altres possibilitats. Per exemple, per practicar esports: el del bàsquet, arrugant la fotografia i fent-ne una bola, que s’haurà d’encistellar en una paperera, emulant els amics d’en Gasol. O l’esport dels dards, amb una cervesa a la mà, enganxant la fotografia en una diana (no cal que sigui de Gal·les) rere la porta de l’habitació, i provant d’afinar la punteria.

Amb les fotografies també es pot fer papiroflèxia. Per exemple, amb un bon vaixell, al que li posarem Bribón de nom, fent honor a la saga familiar. Amb una bona colla, fins i tot es podria rememorar la batalla de Trafalgar en una bassa. Per qui volgués fer d’almirall Nelson, podría fer-se també algun barret tipus Napoleó. Ben segur que dirigiria els seus navilis amb fermesa durant tot el combat, tot i que potser li vindria un xic de mal de cap.

Si us sentiu una mica més moderns, es poden fer uns magnífics avions de paper fotogràfic, per sobrevolar l’imperi de punta a punta sense baixar dels núvols. (Una altra activitat ben reial, per cert).

I encara hi ha una llista llarga d’activitats a fer. De fet, el paper, a casa, l’hem fet servir tradicionalment per diverses activitats més domèstiques: des d’embolicar els ous en mitges dotzenes; fer-ne una paperina (això seria reiteratiu?), per posar-hi castanyes, ara que s’acosta Tot Sants; per passar-hi per sobre quan hem fregat el terra; o per aixugar-se allò que no sona (i fa olor) si se’ns ha acabat el paper fi.

Com veieu, el joc pot donar per molt. A veure si us animeu a ampliar la llista. I, sobretot, a practicar-ne alguna de les variants. És probable -cal ser-ne conscients- que alguna d’aquestes activitats també pugui ser considerada injuriosa per a certa família constitucional. Ara bé, a nosaltres ningú no ens traurà que haurem fet una activitat de profit. I és que, a la vida, cal buscar el costat pràctic de les coses!