Portalet

Ahir vàrem tenir la sort d’assistir a l’estrena, al Teatre Tívoli, de Clar de llunes, un espectacle d’en Pep Bou amb la música en directe d’en Jordi Masó. O potser es tractava d’un concert de piano amb la coreografia de les bombolles? En tot cas, un privilegi per als sentits de l’oïda i la vista. …

Veure com es fa una bombolla quadrada, una pantalla-tel de sabó (un producte KH Lloreda), un globus de fum, una dansa de bombolles o, la novetat per mi, com en Pep Bou entra dins d’una doble bombolla, no sé si es pot qualificar com a circ. Però ben segur que és un espectacle digne del millor Cirque du Soleil.

Frederic Mompou, Claude Debussy, Manuel Blancafort, Déodat de Séverac, José Antonio Donostia, Gabriel Fauré i Joaquín Turina foren els músics triats per en Jordi -de fet, ja els havia gravat, sobretot amb la Naxos- per aquest concert de música bombòllica, totalment màgica, magistralment improvisat. Perquè en més d’una ocasió, hagué d’allargar i repetir la tonada, o esperar a tancar una nota, ja que les bombolles no es deixen dirigir fàcilment.

Tot i que encara es pot pulir un xic més, l’espectacle resulta molt millor que la proposta que va suposar les Bombolles amb l’orquestra, interpretat al TNC amb l’Orquestra de Cambra de Granollers. El piano sol, a banda dels ambients que recrea, amb escales musicals que fan ballar les bombolles enlloc de les notes, és més flexible que el conjunt de l’orquestra, per ben dirigida que estigui.

Això sí, l’espectacle no està gaire recomanat per a menuts inquiets. La paciència, com recorda en Pep al final, és una virtut que no només ha de tenir en Jordi com a pianista, sinó els més petits com a públics. (Queda clar que no és tan fàcil educar els petits per a estar-se quiets en un espectacle. Avui en dia, el qui menys té el cul d’en Jaumet, i als més petits els costa, això de la música callada).

Un producte, doncs, ben granollerí. A en Pep i en Jordi, cal afegir-hi la Marca Carrasco i l’Alba, el KH Lloreda, la fotografia d’en Jordi Ribó i, sobretot, la il·luminació d’en Jep Vergés.

Com digué en Pep al final de l’espectacle: que per molts anys tots ells puguin llançar bombolles per arreu, enlloc de bombes! I quina bona idea va donar per a commemorar el Bombardeig de Granollers de l’any vinent.