Portalet

La Tela, vint anys teixint natura

Posted by quico on June 21st, 2007

MdG La Tela

Ahir es van celebrar els vint anys de la inauguració de La Tela, el Museu de Ciències Naturals, amb un concert de sons de la natura d’Eloïsa Matheu. En una data com la d’ahir del 1987, l’Antoni Jonch veia complert el seu somni d’obrir a Granollers un equipament dedicat a l’estudi i protecció de la natura. …

Des d’aleshores, han passat moltes coses, i La Tela s’ha convertit en espai de referència naturalista a Catalunya, especialment en l’àmbit dels petits vertebrats. La recerca sobre ratolins i altres petits mamífers, rat-penats i papallones és, segurament, l’especialitat d’aquest petit museu -els encàrrecs d’estudis per part d’institucions diverses, inclosos parcs naturals, així ho certifiquen-, tot i que la troballa del tritó del Montseny com a nova espècie ha eclipsat l’excel·lent treball que es fa en molts altres àmbits. Àmbits des dels quals es porten a terme projectes com el CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), coordinat des del MdG-LT, i que comença a prendre un caràcter internacional, més enllà dels països catalans; o les nits dels rat-penats, que enguany es portaran a terme en quatre poblacions catalanes.

L’arrelament al territori més proper es presenta amb projectes com el Centre de Documentació del Montseny, la dinamització del centre d’interpretació del Congost a Can Cabanyes, o la presentació d’estudis de l’ADENC sobre el present i futur natural de la nostra comarca.

Per això, cal agrair la tasca de tots aquests anys d’en Toni Arrizabalaga, sobretot, però també d’en Josep Font, l’Èlia Montagut, en Carles Flaquer, en Josep Masclans, … i tot l’extens equip de col·laboradors en les diverses àrees de recerca.

Tot i amb això, queda un tema pendent; un gran tema pendent. El projecte d’ampliació del MdG-LT, presentat no pas aquesta legislatura que s’ha acabat, sinó al final de l’anterior. I el més calent és encara a l’aigüera, que diria aquell. El Batlle va reconèixer que no havíem fet els deures. Evidentment, ja vàrem explicar fa just quatre anys que la priorització del projecte de Roca Umbert comportaria, molt probablement -com així va ser-, el no inici de l’ampliació de La Tela.

Malauradament, ni tan sols vàrem poder iniciar el jardí -una de les tres fases del projecte-, i ens vàrem quedar simplement en el canvi de la carpinteria de l’edifici. Un edifici que no compleix cap mena de condicions per treballar amb dignitat (degoters, manca d’espai, etc) i que, fins i tot, incompleix la normativa com a espai on hi assisteixen escolars. Per això, caldria intervenir-hi, cercant primer un espai proper on traslladar tota la tasca que s’hi fa actualment, durant el període que duressin les obres, per no deixar penjada tota l’activiat actual.

El Batlle va aprofitar també l’ocasió per a presentar l’Alba, la nova regidora. Des d’aquí li desitjo, a part de sort i encert -que ben segur que tindrà-, una molt bona dosi de pressupost, que bona falta li farà. (No crec que n’hi hagi prou amb els recursos que puguin arribar del més enllà).

Ara bé, com indicava el fulletó del concert de l’Elosia Matheu, el So de la natura, quan exposa el so de la merla del Cafè: comencem suaument des de la Calma, al Parc natural del Montseny. Una merla i un rierol, gairebé res més. Així de senzill i alhora cada cop més difícil de trobar. Sense sorolls de carreteres ni nous cinturons.

I aquest és el secret; perquè La Tela perderia tot el sentit -i tot l’esforç d’aquests vint anys- si, destrossant el territori amb Quarts Cinturons, només servís per explicar com havia estat el nostre Vallès en el passat.

Leave a Reply

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image