Portalet

El Corró cultural va prenent força. Un breu recorregut que ens porta de la Porxada al Teatre Auditori, amb una densitat cultural com enlloc. …

A un extrem, començant per Santa Elisabet, un restaurant que fa concerts i on s’hi escolten poemes, dues llibreries –una amb sala d’exposicions pròpia- i la Biblioteca Can Pedrals, a punt de ser ampliada per Can Puntas. La cruïlla que ens porta a les quatre escoles de música: la Pereanton, amb projecte musical propi, l’Art-9 i els Amics de la Unió, ara en un flamant carrer per a vianants; i fins a la municipal, a l’ala dreta del Teatre Auditori.

La Casa de Cultura i la juganera placeta de Sant Francesc (qui diu que l’urbanisme no fa cultura?), acompanyada de petits comerços d’aquells que en diem serveis auxiliars de la cultura (una floristeria, una cafeteria, una casa de pianos, una papereria, …). I el local de l’Agrupació Excursionista, també preparant-se per créixer, seguint el ritme de l’entitat.

Des de l’altre extrem, els locals de la ràdio i l’Institut de Mitjans de Comunicació. El Gra, seu d’entitats joves i tallers de tota mena. La sala Tarafa, que va passar d’hospital a biblioteca i ara acull tota mena d’actes i els dóna relleu. I l’Ateneu que, com qui diu sense-fer-res, acull unes quantes entitats més –els Amics d’Àfrica, …

I enmig, just al davant de casa els meus avis –la merceria de Ca l’Inesita- s’hi va instal·lar ja fa uns quants anys l’Alliance Française. Una entitat - acadèmia de francès, arribada a la ciutat ara fa un quart de segle. Des d’aleshores, milers de persones hem tret el cap per les seves aules, amb la voluntat de millorar –quan s’aprenia el francès a l’escola- o aprendre –quan l’anglès ha tapat el valor de la diversitat lingüística- la llengua veïna.

A contracorrent, doncs, una entitat que pretén donar a conèixer una cultura tan rica com la francesa, i que ens fa adonar de la importància de no caure en el parany de la llengua universal i única. Que ens obre horitzons i ens permet descobrir nous mons –les aliances franceses estan escampades arreu del planeta-, i que ens ofereix a la ciutat un tast de l’univers cultural d’allò que s’anomena la francofonia. Per exemple, i conjuntament amb el Cine-club de l’AC i la Fundació La Caixa, porten molts anys mostrant-nos la visió d’un cinema diferent que pretén deixar petja amb les seves propostes plenes de sensibilitat i reflexió.

Però l’Aliança Francesa no ha parat d’implicar-se encara més en l’entorn cultural granollerí i ara fa 7 anys varen voler compartir amb tota la ciutat un dels béns més preuats: l’espai, amb la proposta d’una sala d’art dedicada a la fotografia. Naixia així l’AireF, amb una exposició d’Orlando Pelayo, un pintor que posa en relació especial Granollers i París. La ciutat ja havia disposat d’altres Espais F, dedicats a la fotografia: al Museu de Granollers i al Cercle Cultural. Una llarga llista d’artistes de la imatge expliquen un dens patrimoni visual directament des de la fotografia. I les noves generacions artístiques també recullen aquesta disciplina com una de les més seguides i practicades. L’AireF, doncs, n’ha pres el testimoni, amb empenta.

Al llarg d’aquests anys, la sala AireF ha mostrat el ric ventall que suposa l’art de la fotografia, a casa nostra i arreu. Amb estils ben diferents i amb mirades d’aquí o ben llunyanes. Artistes joves i emergents, al costat de consagrats. Fotografies soles o acompanyades de poemes, escultures, cançons, vídeos, instal·lacions, conferències, … I s’ha escampat per altres racons de la casa: l’espai Passepartout o El mur permanent són exemples que la fotografia ofereix molt sense demanar res a canvi.

Un equipament cultural que ha sabut dinamitzar la ciutat amb les Primaveres Fotogràfiques, dedicades a la memòria i al desenvolupament cultural comunitari. I que ha pogut conciliar l’àmbit públic amb el món associatiu, el caràcter artístic amb propostes de proximitat i participació. Un model d’equipament que es mou també entre l’àmbit educatiu i el cultural. Que fa realitat tant l’esperit de l’Agenda 21 de la cultura, de fer l’art més accessible a tota la ciutadania, al mateix temps que potencia la capacitat d’expressió artística de les persones i la seva incidència en el projecte artístic de la ciutat. I que és capaç de sumar el món educatiu amb un complement cultural imprescindible per a formar persones més obertes.

L’AireF, doncs, s’ha convertit en una parada per prendre l’aire fresc de l’art al bell mig de la ciutat. Per molts anys!

Francesc Sala i Pascual, regidor de Cultura

Article per al catàleg de l’exposició inaugurada ahir dimecres a l’Alliance Française per commemorar els seus 25 anys, amb la mostra “7 de 25″ a l’Aire F. Una selecció de 25 fotografies del mateix nombre d’autors que han exposat en qualsevol dels espais fotogràfics de l’Alliance durant tots aquests 7 anys de fotografia, en els quals han exposat fotògrafs com Toni Cumella, Rosa Iglesias, Elies Canyelles, Salvador Enrich, Francesc Melcion, Xavi Mañosa, Xavier Mollà, Àngel Serra, Bruno Fournée, Sylvie Bussières, Pere Bàscones, Jordi Ribó, Fréderic Lébail, Marcela Nievas, entre d’altres.

A la planta baixa del centre es va inaugurar el 2003 l’espai Passe-Partout,  on es mostren petits projectes per animar els joves fotògrafs a exposar els seus treballs. Per aquest espai hi ha passat Beatriz Burgos, Rosa M. Nadal, Arian Botey, Loren Merchán, Jordi Ferrer, Marta Buil, Mercè Bell, Xavier Vallbona, Sandra Prats, Sandra Marín, Sílvia Jordan o Joan Castiñeira, entre d’altres autors.

Finalment, el darrer espai de difusió creat per la mateixa associació és el Mur Permanent, on cada  mes s’han anat exposant 4 imatges dels fotògrafs que han passat per l’Alliance. Una selecció dels treballs de tots plegats és la que es podrà veure, doncs, a la mostra 7 de 25,fins al 29 de setembre.