Portalet

Enamorar-se és fàcil, si saps com … ens diu la Sílvia Soler en el segon llibre sobre la Ília i les seves amigues, un any més grans. Ara ja no es dediquen a fer sopars Thelma & Louise o Mujercitas, com feien en el 39+1, sinó que hi afegeixen els sopars Poltergeists, per explicar-se fenòmens extranys i paranormals. És a dir, bescanviar-se un catàleg d’homes rars entre els que esperen trobar l’home de la seva vida. …

I, per això, les dones del 39 i escaig es dediquen a repassar-nos de cap a peus, sense deixar-ne cap de sencer, especialment els marits normalets: “el marit de cos present (vull dir que hi era, però com si no hi fos)“. O allò de “una bona notícia d’en Joan? Ha penjat els uadres que tenia pndents des de fa mig any? Ha refusat educadament la invitació de la seva mare per dinar diumente a casa seva? Ha promès no tastar mai més l’allioli? S’ha proposat dir-me més sovint -qui diu més sovint diu per primera vegada- que no podria viure sense mi i que cada dia que passa està més enamorat?“. Queda ben clar que ens coneixen del tot.

Però, i nosaltres, que les coneixem a elles? Al final, la Ília no té més remei que anar a parar a Freud, que “més o menys, va escriure: la gran pregunta per la qual encara no he trobat resposta, després de trenta anys d’investigació de l’ànima humana és: què vol una dona?”.

La resposta és fàcil, segons la Ília: les dones ho volem tot!. Ja ens ho diu l’anunci del llibre que “les dones ho volen tot: una talla 38, èxit professional, una família feliç, ser independents i … l’amor. Encara que tinguin el cor com un colador, tornen a fer cas de les maleïdes fletxes de l’amor. Però … l’experiència és un grau! Ara, amb una certa edat i algun fracàs sentimental al currículum, ja no s’enamoren de qualsevol. Les protagonistes de 39+1 volen tornar-se a enamorar, amb permís de la intel·ligència, la independència i l’experiència. Un objectiu impossible? No! En realitat, enamorar-se és fàcil … si saps com.“

No sé si enamorar-se és fàcil; però somriure -o riure’ns de nosaltres mateixos- sí que ho aconsegueix. No us perdeu les històries de l’Ília cada dissabte, a la contraportada de l’AVUI.

PD: Una queixa per als editors: perquè punyeta han de canviar el format del llibre, en només un any de diferència? Qui els entengui, que els compri.