Portalet

La darrera de les novel·les de Donna Leon traduïda al català, Deixeu estar els nens, s’endinsa en el món de les adopcions il·legals de criatures. El comissari Guido Brunetti ens acosta de bell nou l’altra cara de Venècia i ens ofereix les seves reflexions, en aquesta ocasió sobre la paternitat, però també la corrupció. …

De fet, la novel·la es mou constantment entre allò que és delicte i allò que no ho és. “Ni tan sols sabia com anomenar-ho: ¿cas?, ¿situació?, ¿dilema?, ¿confusió?“. La corrupció en el món de la sanitat pública o el tràfic d’infants fan rumiar Brunetti, el seu ajudant Viannello, la signorina Elettra i la seva dona Paola, deixant clar de bon començament allò que és tota una declaració de principis: deixeu estar els nens!

La presència del comissari Brunetti és urgentment requerida a l’hospital ja que un eminent pediatre ha estat ingressat amb una fractura al crani. Els responsables de l’agressió, agents del cos dels carabinieri, van irrompre a casa seva a mitja nit, van atacar al doctor i a la seva dona i es van emportar el seu fill de divuit mesos. Perplex davant la violència i el secretisme al voltant de l’operació, Brunetti inicia una investigació que li obre les portes d’un submón dins del qual l’adopció de nens s’ha convertit en un negoci aberrant. Per part seva, l’inspector Vianello descobreix una important estafa en la qual diversos metges i farmacèutics venecians semblen estar implicats.

Una trama que, aquesta vegada, es mou pel món de la sanitat i, com sempre, els interessos econòmics. Però on hi fa sorgir també digressions que entren en el camp polític i el periodístic: “la majoria del que llegia als llibres, diaris i revistes era només una aproximació de la veritat, sempre inclidana cap a la dreta o cap a l’esquerra. … Però amb Internet, desconeixia el context, de tal manera que totes les fonts tenien el mateix pes per a ell. Brunetti anava a la deriva en el que bé podia ser un mar de mentides i distorsions d’i nternet, i a més a més es trobava desproveït de la brúixola que havia après a utilitzar en el mar més familiar de les mentides periodístiques.” I fins i tot, disquisicions lingüístiques, que ens poden semblar properes: “Brunetti va rebre el canvi d’italià a venecià amb un sospir sonor, com si s’hagués tret un pes de sobre en no haver de parlar una llengua estrangera“.

Val la pena, pels que no el conegueu, que us endinseu en la saga del commissario Guido Brunetti. Es tracta de novel·la policíaca de la banda més reflexiva (europea?), que no pas de la vessant americana, d’acció constant. De fet, en aquesta ocasió no hi ha cap assassinat. Fins ara, en català s’han publicat Mort a la Fenice (Premi Suntory a la millor novel·la d’intriga), Mort en un país estrany, Vestit per morir, Mort i judici, Acqua alta, Son profund, Contactes a les altes esferes, Un mar de problemes, Justícia uniforme, Proves falses, Sang a les pedres, Noblesa obliga, Sense Brunetti i Cristall enverinat, tots publicats per Edicions 62. I Sense Brunetti, un llibre que ens permet conèixer l’autora i la ciutat que l’ha acollit.

Els seus llibres han estat traduïts a vint-i-tres idiomes. La traducció al català és de Rosa Borràs i Xavier Solé Muñoz, i la coberta, com moltes de les del Balancí, d’en Francesc Sala (un altre).