Portalet

El nou Estatut estableix que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives”. I afegeix, com a principi rector, que “els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya”. 

Uns principis que són els que han dirigit la política cultural a la ciutat els darrers anys, amb la voluntat que tothom pugui fer efectiu aquest dret a la cultura.  …

Començant per la determinació d’aquells aspectes més estructurals –equipaments i programes- enfocats a garantir els serveis culturals bàsics. De bon principi, els que estan inclosos en preceptes legals, com l’obligació de preservar el patrimoni, tant el documental – des dels arxius Municipal i Comarcal- com l’arqueològic, arquitectònic, industrial i artístic, des de la Comissió Municipal de Patrimoni, que ha vetllat per donar a conèixer tot el nostre llegat cultural. Com el precepte de disposar d’un servei de biblioteca i fomentar la lectura, a partir de la xarxa de biblioteques de la ciutat. A la Biblioteca Can Pedrals, pendent d’ampliació, i la Biblioteca Roca Umbert, cal comptar-hi també els espais bibliotecaris dels Centres Cívics i Joan Camps, de la qual hauria de pivotar una bona xarxa de biblioteques escolars. 

Una sèrie de serveis obligatoris per a l’Ajuntament, als quals la ciutat ha volgut que s’ afegissin altres serveis culturals prestats voluntàriament, només perquè la ciutat els reclama. I així, ens trobem que el teatre, la música, la dansa, les arts visuals, la cultura popular i tradicional, la formació musical i artística, el coneixement científic … són àmbits d’actuació que s’han anat desenvolupant, fent-se un lloc dins del pressupost municipal i, per tant, fent-se imprescindibles per a tota política cultural que s’ho valgui, sense que enlloc es responsabilitzés a ningú per tirar-los endavant. 

Per això, s’han anat planificant equipaments, de forma equilibrada i sostenible per a tota la ciutat, que han de permetre que la formació, la creació, la producció i la difusió, en qualsevol àmbit de la cultura, puguin ser exercides pels ciutadans que ho desitgin. 

Una voluntat d’arribar a totes les persones que queda reflectida en l’Agenda 21 de la Cultura, que actualment s’està treballant des del mateix Consell de Cultura de Granollers. I en la qual s’estan definint un conjunt de principis i criteris per a l’acció cultural que identifiquin com fer possible que qualsevol granollerí pugui expressar-se culturalment, tenir accés als diversos béns culturals o bé participar directament de les decisions que, sobre el sector cultural, es puguin prendre.

O també es reflecteix en la nova visió dels centres cívics, com s’explica en aquest mateix número d’El Rengle, passant de la participació en la cultura, a la cultura de la participació. Ampliant el camp d’actuació d’aquests equipaments, fins ara lligats bàsicament al Servei de Cultura, i dotant-los d’una visió més comunitària, mantenint, però, la voluntat d’intervenir culturalment en els barris de la ciutat.

I és aquesta voluntat d’arribar a tothom i a tot arreu la que ens porta a organitzar a Granollers les segons jornades de Desenvolupament Cultural Comunitari, enguany dedicades a la Festa com a espai, físic i temporal, de transformació social. Amb algunes experiències d’intervenció cultural a les espatlles i amb el primer postgrau universitari sobre desenvolupament cultural comunitari que es fa al nostra país, Granollers es va convertint en un referent d’aquesta manera d’entendre la cultura per a tot el país.

I és que no només volem fer arribar la cultura a tothom, sinó que ens agradaria que aquesta es convertís en un element que ajuda a canviar, ni que sigui una mica, la vida de tots i cadascú de nosaltres. 

Francesc Sala i Pascual. Regidor de Cultura

(Article publicat a El Rengle, de març de 2007)