Portalet

El millor concert dels darrers anys de l’Orquestra de Cambra de Granollers, dirigida magistralment per Barry Sargent, ha posat llàgrimes a un dia trist, per la mort d’en Jordi Icart. …

El concert oferia un programa amb simfonies de 4 compositors per mostrar diferents estils dins del món barroc. Començant amb un aperitiu, la simfonia núm. 9 en Re Menor, de Domenico Scarlatti. Tot seguit, la Battalia de H.I.F. Biber, una obra que ens trasllada a l’Alemania del segle XVII, i on es descriu un camp de soldats abans i després de la batalla. La primera part ha finalitzat amb una obra de Carl Philippe Bach, el fill més conegut de Johann Sebastian Bach, titulada simfonia num. 4 en La Major, obra que es troba entre el barroc i el clasicisme, conegut com a Rococó.

La protagonista de la segona part ha estat la Suite núm. 1 BWV 1066 en Do Major , de J.S. Bach, una de les seves obres més importants. Així, hem pogut viure un conjunt de melodíes, de les poc conegudes a una de les obres magistrals del barroc.

Però el veritable triomfador musical d’aquesta nit ha estat Barry Sargent, que ha aconseguit que l’OCGr sonés com mai. Barry és nascut a Cincinnati on, des de ben petit, va iniciar els seus estudis en el món de la música. De jove es va traslladar a París, per seguir aprofundint en els seus estudis musicals. Des de llavors ha estat concertí de conjunts barrocs pretigiosos com Les Arts Florissants, Les Talents Liriques i Seminario Musicale a París, el Bach Vereinigen a Amsterdam i Promo Música a Itàlia. És primer violí de Al Ayre Español, concertí convidat del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, de l’Orquesta Ciutat de Granada i de l’Orquesta Simfònica de Bilbao. Ha estat director i fundador de dues orquestes a l’estat espanyol, l’Orquesta Illa de Mallorca i l’Orquesta Barroca de Sevilla. A més, ha dirigit l’Orquesta de Las Palmas de Gran Canària.

Avui, però, la música s’ha tenyit de llàgrimes. En Jordi Icart ens ha deixat, deixant una mica orfe l’Agrupació Excursionista de Granollers i tota la ciutat. Un desprendiment de roques a dins d’un avenc ha fet que deixés la vida sota terra.

Durant molts anys president de l’Agrupa, fou el responsable de muntar el 75è aniversari de l’entitat l’any 2003, i de preparar el projecte d’ampliació del local al carrer de Corró. Ara fa ben poc, aquest estiu, en l’avenc de la Bargadera, a la Vall d’Aran, havien aconseguit el rècord de profunditat en una cova a Catalunya.

Mai ningú de la ciutat ha arribat tan aprop del cor de la terra com en Jordi. Potser caldrà pensar en portar la música a dins de les coves, perquè la pugui escoltar enmig del silenci radical que regna allà dins. …