Portalet

Just un any després, hem tornat a sortir al carrer amb tota la família. I també hem guanyat. Aquest cop, però, ha estat per un motiu ben diferent: el Carnaval, i com a guanyadors del premi per a la millor AMPA. …

La veritat és que la sensació és ben diferent. L’èxit de la convocatòria de la Plataforma pel dret a decidir de fa un any poc ens feia imaginar aleshores on estaríem -políticament parlant- un any més tard. L’expulsió d’ERC del Govern, el referèndum de l’Estatut, les eleccions al Parlament de Catalunya , l’elecció del nou President i el nou Govern, han suposat un dels anys més moguts de la història del nostre país.

Un any més tard, tornem a sortir al carrer amb tota la família - com el 18 de febrer del 2006 - i a cantar i ballar tots plegats. Però ha estat per la rua de l’AMPA del CEIP Salvador Espriu. Una rua -la més gran de la ciutat- que pretenia reivindicar un gimnàs per a l’escola. Un exèrcit de cavallers amb espases, llances, arcs i fletxes, cotxets, i fins i tot una catapulta, magníficament ideat per en Vicens Ros, i amb l’intens treball d’uns quants pares i mares, ha convençut tothom.

Aquest n’era el suborn que, tot i amb això, no ha estat suficient per convèncer el jurat, format per l’Alcalde, el capellà, l’imam, la pubilla, el notari i el guàrdia civil.

El Gimnàs de l’Espriu

Digníssimes autoritats, / totes de la nostra Vila, / davant vos som presentats / fent aquesta noble fila. 

Granollers és vila oberta, / i nosaltres, gent soferta, / que venim tots de l’Espriu, / com qui diu, de vora el riu.

Sens passar-nos de la ratlla, / us direm, a vos, oh Batlle, / quina és la nostra història / per al vostre honor i glòria. 

I a vós, Mossèn dels cristians, / i al Cabdill dels musulmans, / moros, turcs o catalans, / sigueu sempre bons germans.

A vós, senyor del Tricorni, / encara que sigueu borni, / sou el més digne civil, / i el més fort, mascle i viril. 

I avui el sol només brilla / per vos, aimada Pubilla. / Donzella que sou ben pilla / i del Mossèn, sembla, la filla.

Acabem les xerrameques / lloant al senyor Notari, / que coneix l’abecedari / i les nostres hipoteques. 

Venim aquí amb l’audàcia, / d’implorar-vos una gràcia: / si us plau, lloeu nostra croada / d’una punyetera vegada.

Portem la nostra milícia / que lluita per fer justícia / en una aventura audaç / per aconseguir un Gimnàs. 

Som molts més de cent-cinquanta / ferms milicians voluntaris, / que cobrem com mercenaris / i ens tapem amb una manta.

Som l’exèrcit combatiu / i el més magne lluitador, / en honor del Salvador, / el gran poeta, l’Espriu. 

Soldats amb fletxes i amb llança; / amb espasa, els cavallers; / tots junts hem ballat la dansa / al ritme dels timbalers.

I els més joves, amb carrossa, / els del xumet, amb cotxet, / preparats per fer destrossa / si sentim sonar el xiulet. 

Duem també catapulta, / no fos cas que un guàrdia urbà / tingués lleugera la mà / i ens volgués posar una multa!

És l’exèrcit més brillant / -fins i tot que el d’en Tirant- / que hagi mai vist la terra. / A punt, si cal, per la guerra. 

La tropa més preparada, / i la major de la contrada, / que vol la festa ben grossa, / perquè tot ho hem fet de brossa!

Tot és fet de rampoines, / estris, fòtils, faramalles, / trastos, restes de deixalles, / demanades com almoines. 

Espases amb trossos de fusta, / de roure, que és més robusta; / els cavalls són de cartró, / i n’hem fet una legió.

Cada dia, fins ben tard, / hem cosit vestits de tela / que ens han costat molta pela, / però n’hem fet nostre estandard. 

Hem vençut ferotges dracs, / heretges, bruixes i mags, / i hem conquerit molts castells / de senyors cruels i vells.

Hem combatut infidels / i hem perseguit el Graal. / Però ara tenim un nou mal / que a tothom fa clamar al cel! 

Voleu que fem el gimnàs, / com fins ara, a cel ras? / Nosaltres ja n’estem farts, / sigui desembre o bé març.

Volem nens intel·ligents / que siguin llestos i savis; / però també ferms i valents, / i que arribin forts a avis. 

Volem fer la tercera hora, / però de gimnàs, i al gimnàs, / a dins, i no pas a fora. / I la mosca ens puja al nas.

Si no podem fer gimnàstica, / sortirem tots al carrer. / És una mesura dràstica, / que creiem que està prou bé. 

Potser sí que som molt crítics / amb funcionaris, polítics, / buròcrates sens raó. / Per ‘xò hi veiem traïció.

Els malvats d’Ensenyament / ens diuen que seguim fent / com si res hagués passat, / quan ja el tenen tot pagat! 

No són pas tots bona gent: / algú del Departament / no deu ser tan innocent, / i deu cobrar el (seu) tres per cent.

Ja s’ha acabat la farsa: / som la millor comparsa / i venim a la conquesta / del premi d’aquesta Festa. 

Per això si ens ajudeu / a guanyar aquesta batalla, / us donarem una medalla / o, si voleu, un gran trofeu.

Us convidem a inaugurar / el gimnàs, just d’aquí a un any, / bevent copes de xampany / tot menjant-nos un senglar! 

A tots els de l’escenari: / el Batlle i tot l’aviram, / la Pubilla, el Notari, / el capellà i l’Imam.

Si ens voteu fareu història / i quedareu en la memòria / de tota aquesta quitxalla, / que hauran guanyat la batalla. 

I li posarem el nom / de Gimnàs del Carnaval, / que el recordarà tothom / perquè és prou original.

Som l’exèrcit de l’Espriu, / ple de valents cavallers, / que per Carnestoltes diu: / Visqui sempre Granollers!  

Granollers, 17 de febrer de 2007