Portalet

S’ha obert el carrer de la Font de l’Escot i, per primer cop, es pot veure quin ha estat el treball de la Comissió municipal de Patrimoni en una gran promoció immobiliària de la ciutat. S’ha rehabilitat l’antiga xemeneia d’una fàbrica i s’està recuperant una porxada. Però hem amagat un refugi de la guerra civil. …

L’operació urbanística ha permès també obrir al trànsit de vehicles i vianants el carrer de la Font de l’Escot, un cul de sac fins ara, que connecta els carrers de València i de Ramon Llull. El carrer té una llargada de 60 metres i una amplada de 7 metres, amb un carril de circulació i aparcament a banda i banda. S’hi han instal·lat connexions de clavegueram, enllumenat, aigua i bancs, i pel paviment s’han combinat diversos colors. També s’han plantat una cuarentena d’arbres (en una dobla filera que no s’entén) i s’hi han instal·lat jocs infantils. Al llarg del carrer s’han construït tres blocs d’habitatges de promoció privada i ha començat la construcció d’un bloc amb 8 habitatges de protecció oficial. A la cruïlla entre els carrers de Ramon Llull i Font de l’Escot s’ha previst un pas de vianant amb semàfor.

Des del punt de vista cultural, el fet remarcable és l’esforç en la preservació del patrimoni industrial de la ciutat. La xemeneia, rehabilitada, n’és l’element més visible, i permet l’entrada al seu interior. Avui en dia, les xemeneies tenen ja garantida la seva supervivència.

Però segurament l’operació més difícil ha estat la de mantenir una part de la nau més a l’oest, en forma de porxada. La segona de la ciutat, fruit de l’ull d’en Pere Cornellas i el treball inicial d’en Vador Pou amb la gent del Museu. Veurem al final com quedarà, però estic convençut que l’esforç valdrà la pena: lligar dos elements característics de la nostra ciutat, com són la Porxada amb el passat industrial, com a nou element que defineix l’espai lliure ciutadà.

Però l’aspecte preocupant en aquest cas -i no és l’únic- és que hem tapat un altre refugi de la Guerra civil, deixant per una altra ocasió la possibilitat de restaurar-lo. Es tractava d’un túnel de recorregut mitjà, excavat al terra, que quedava tallat -amb continuïtat probable- més enllà de l’espai que ocupava la fàbrica antiga. En tenim algunes imatges, fetes poc abans de l’inici del trasllat de la indústria a les Franqueses. S’hi entrava per una trampeta amagada, i produïa una clara sensació de claustrofòbia posar-te dins d’aquell forat inicial, que després s’eixamplava i permetia el pas d’una persona d’alçada normal.

Queda per veure, també, el nivell de detall de la documentació de les naus que es van enderrocar, realitzat per part de l’empresa constructora. Cal tenir present que la nau que començava al carrer de Corró era, probablement, la primera nau industrial que es va construir a Granollers i, per tant, amb una llarga tradició fabril.

Continuarà …