Portalet

Just aquest febrer fa cinc anys que es va inaugurar el Teatre Auditori de Granollers. Des d’aleshores, han estat centenars de funcions i activitats per a desenes de milers d’espectadors i usuaris. Emocions, sentiments i passions, s’han transmès d’una en una des de dalt de l’escenari a tots els que han pogut gaudir-ne en forma de música, teatre, dansa, òpera, circ, cançó, poesia, … en viu i en directe.

Aquest també ha estat un teatre amb una llarga història. Una història que comença, molt abans de la Guerra, quan diversos espais escènics omplien la vida cultural de la ciutat. El franquisme en va enfosquir el panorama i va ser la societat civil, a través d’una llarga llista de persones i entitats (com, per exemple, el TAC –Teatre de l’Associació Cultural- amb el Cicle de Teatre, o Joventuts Musicals amb el Festival Internacional de Música) els que van mantenir viva la il•lusió per la música, la dansa i el teatre.

La ciutat, però, s’havia quedat sense cap espai escènic per al teatre i sort en vam tenir durant anys el Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” i del Teatre de Ponent més endavant, mentre també s’aprofitaven altres espais no pensats per a les arts escèniques (la Casa de Cultura Sant Francesc, la Sala Tarafa, etc.). Una història, la construcció de l’equipament, que a tots ens va semblar massa llarga. Prop de dues dècades des que es va arrencar el projecte fins que es va convertir en realitat, van fer l’espera ben desesperant. Per sort, tot això ja és història i mirar enrere només –que ja és molt- ens permet veure el privilegi que han suposat els primers cinc anys de vida.

Una programació de qualitat, equilibrada, pensada per a tots els públics i amb el seu component de risc, ha permès veure primeres figures del món de les arts escèniques i musicals, al costat de gent de la ciutat i la comarca, i d’aquells que trepitgen per primer cop l’escenari.

Amb el programa Granollers A Escena hem pogut oferir a totes les persones que es dediquen, des de la voluntarietat, al teatre, la música i la dansa, l’oportunitat d’actuar al Teatre Auditori. Com també ho han fet molts dels nens i nenes de les escoles d’infantil, primària i de música de Granollers, a partir de projectes com Cantània, que contribueixen a formar els espectadors del futur.

El veïnatge amb l’Escola de Música Josep Maria Ruera està aconseguint unes sinergies excepcionals. Per exemple, l’Orquestra de Cambra de Granollers, resident al Teatre Auditori, va representar fa tot just un mes un programa pedagògic del tot innovador, amb els nens de l’Escola de Música com a protagonistes.

Ara ens cal mirar cap al futur i afrontar els nous reptes. Per començar, hi ha pendent acabar l’ala esquerra de l’equipament, on hi haurà la sala oberta, les oficines i la sala d’assaig; tot plegat permetrà jugar amb totes les potencialitats de l’equipament.

Calen també més espais per a l’assaig i la formació pensats, sobretot, per fer créixer, qualitativament, els grups de teatre amateur. S’ha de reforçar també la coordinació i complementarietat amb altres programes i equipaments culturals de la ciutat, un aspecte en què el Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” pot tenir un paper clau. I hem de guanyar complicitat amb el conjunt de nous espais escènics de la conurbació –les Franqueses, Canovelles, la Roca- i la comarca.

Tot, per aconseguir que aquest equipament cultural sigui un element central en la vida de totes les granollerines i granollerins.

Llarga vida al Teatre Auditori!

Francesc Sala i Pascual. Regidor de Cultura

(Article publicat a El Rengle, de febrer de 2007)