Portalet

Miquel Joseph i Mayol, redescoberta d’un personatge granollerí del món de la cultura

Enviat per quico el dia Gener 21st, 2007

En la darrera ponència del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, l’historiador Josep Grau ens va presentar una biografia sorprenent: la del granollerí Joseph Miquel i Mayol, desconeguda per a molts de nosaltres. …

Una vida marcada per la impremta del seu pare, al carrer de Santa Elisabet (on hi ha, avui, el restaurant La Gamba), on va néixer l’any 1903. De petit ja va col·laborar amb ell a la impremta, on s’hi editaven revistes de la Lliga Regionalista de l’època. Per casa seva varen passar-hi personatges significats políticament com Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch o Eugeni d’Ors.

Com a periodista, va col·laborar a La Veu de Catalunya i a les revistes D’Ací i d’Allà i Imatges i va fundar el Diari de Granollers i la Revista de la Llar. Implicat a la ciutat, també el trobem en la fundació del Patronat del Museu de Granollers, al costat de personatges com Vicent Albarranch, Salvador Llobet o Josep Maria Ruera.

Durant la República va ser secretari de la Federació de la Premsa de Catalunya i Balears i del Comitè de Cinema de la Generalitat i va estrenar els curtmetratges Els camins d’en Serrallonga i Elx, simfonia de palmeres. Va formar part de Laia Films, al costat de Jaume Miravitlles i Josep Carner i Ribalta. Com a funcionari del Departament de Cultura de la Generalitat, fou secretari del Conseller de Cultura, Ventura Gassol.

En esclatar la Guerra, va incorporar-se al Servei de Protecció del Patrimoni de la Generalitat, des d’on va participar en el salvament d’obres d’art. (Actualment, i per al Museu de Granollers, en Josep Grau està realitzant un estudi sobre aquest salvament d’obres d’art a Catalunya).

El 1939 es va encarregar d’organitzar la fugida i el posterior exili d’escriptors i intel·lectuals catalans. Amb la Institució de les Lletres Catalanes, va ser el responsable del Bibliobús que, carregat d’escriptors (Mercè Rodoreda, Pere Quart, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, …), va sortir de Barcelona el 23 de gener, i arribà a Palou just en el moment en què bombardejaven Granollers. El destí final fou a Can Pol, a Bescanó, i el Mas Perxés, a Agullana, des d’on varen atravessar la frontera. Aquesta epopeia està relatada, per molts d’ells, en llibres, memòries i exposicions (per exemple, Mercè Rodoreda o Francesc Trabal). Gràcies a una iniciativa de Francesc Parcerisas, s’ha reviscut darrerament aquest viatge que va permetre salvar tants escriptors catalans.

Travessaren la frontera, i els primers dies els visqué conjuntament, entre Perpinyà, París i Tolosa, amb Ignasi Mallol i Josep Maria Capdevila, amb qui esdevindrien grans amics. Els seus contactes li permeteren exiliar-se a Amèrica, gràcies a persones com el geògraf Pau Vila.

Visqué a Colòmbia, Panamà i Xile, dedicant-se a la seva pròpia impremta, i creant una potent indústria editorial. A Colòmbia, al principi també pogué dedicar-se al cinema, tant dirigint, com produint i distribuint pel·lícules. És reconegut com a director de cinema, Antonia Santos, com a director, i que forma part del patrimoni cinematogràfic d’aquell país. Més endavant, es convertí en representant distribuidor de l’empresa Warner per a centre-amèrica.

Tornà a Catalunya -amb passaport Colombià- unes quantes vegades. Finalment, s’establí entre Catalunya i Amèrica, i no volgué fer-se el DI fins que Franco fos mort. Gràcies a l’editor de l’Editorial Pòrtic, escrigué uns quants llibres: La imprempta del meu pare - el regionalisme a la comarca (1970), Com es fa un llibre - diccionari de les arts gràfiques (1979), Opus IV (1974) -les seves memòries-, El salvament del patrimoni artístic català (1971), i Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969).

Al moment del retorn del President Tarradellas, ell era al costat de Ventura Gassol i del President.

Morí l’any 1983, a l’edat de 80 anys, al Panamà, on és enterrat.

La ponència comptà amb la sentida presència del net i del besnét, d’una semblança física extraordinària. Coses de la vida, ara viuen a Granollers des del 1999, i continuen dedicant-se al món del cinema.

Un comentari per “Miquel Joseph i Mayol, redescoberta d’un personatge granollerí del món de la cultura”

  1. Jaime Joseph Puigdomenech Diu:

    Muchas gracias por la transcripcion de la ponencia; solo una pequea aclaracin: El Sr. Miquel Joseph i Mayol (mi abuelo) no fue nunca Distribuidor en Colombia; lo fue su hijo (mi padre) Jaume Joseph Oliveras quien fue Gerente para Colombia entre otras de Metro Goldwyn Mayer,Walt Disney Pictures, Cinema International Corporation y Warner Bros. Su Nieto (mi hermano) es Gerente desde hace 20 aos de Warner Bros`para Centro America (con sede en Panama) y yo que actualmente resido en Granollers fui Gerente, una vez se jubilo mi padre, de Warner Bros y Walt Disney para Colombia.

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image