Portalet

Mentre el rei dels espanyols, en Juan Carlos, se’n va a caçar ossos beguts, en Roger de Gràcia ens proposa un nou programa a TV3 destinats als caçadors, però de paraules. …

Si llegiu La mirada d’en Joan Tharrats d’avui a l’AVUI, veureu que l’encerta del tot quan diu que: “Caçadors de paraules és un format nou. No pontifica. Informa. Distreu. Descobreix. Com es troba un bolet, es troba una paraula i no s’espera al final del programa per cuinar-la: es posa en pràctica al mateix moment. El programa supera Saussure, que deia que les paraules s’entenen per les seves contràries. Aquí es parla d’orsai o de flèquic, que s’entenen per la veu popular a partir de models mediàtics. Interessant, igualment que experts en la utilització de les paraules caçades donin les oportunes explicacions. Que la quotidianitat de les paraules es reflecteixi en opinions de la gent no experta i que s’inclogui l’apartat Sense paraules demostrant que, en el llenguatge, els gestos (fins i tot els silencis) són importants. …”

D’acord, també, que varem “trobar a faltar la presència reflexiva: unes opinions de Puyal haurien saciat la fam de la caça de paraules esportives.” Reconèixer els mestres en públic és bo, també per a la llengua.

No tan d’acord que “Caçadors de paraules pot fer tant o més pel llenguatge i la comunicació que Caçadors de bolets per la micologia.” El programa no salvarà la llengua; és una passa més, una petita eina, però queda molt per fer entre tots, fins i tot dins i des de TV3. (Per exemple, aquests dies ens hem cansat de sentir per la televisió pública barbarismes nadalencs de l’alçada d’un campanar).

I una recomanació, pels que vulguin seguir jugant amb les paraules dia a dia: la pàgina del Rodamots, que té com a lema un poema de Vicent Andrés i Estellés: Dins un mot, quanta gent que hi viu! (del Primer llibre de les odes).

Rodamots us permet, si us hi apunteu, rebre diàriament, de dilluns a divendres, i per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús. Fàcil, pràctic, útil i divertit. Que tampoc pontifica, però ajuda a fer, mica en mica, la llengua un xic més forta.