Portalet

   Des de fa pocs anys, arreu de Catalunya s’ha anat escampant una proposta ben original, alhora que simple i efectiva, per tal de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana a totes les persones nouvingudes que s’esforcen a aprendre-la. Es tracta del Voluntariat lingüístic, un programa desenvolupat pel Consorci per a la Normalització Lingüística  que posa en contacte persones voluntàries que vulguin destinar una hora a la setmana, durant deu setmanes, a conversar en català amb alumnes dels cursos de Normalització que necessiten reforçar l’aprenentatge de la llengua.
   Són molts els alumnes que cada any inicien el periple d’aprendre català a les aules, però no troben espais on practicar-lo. Persones que aprenen català, però no tenen gent amb qui exercitar-lo i que els ajudin a superar la possible inseguretat que provoca l’aprenentatge d’una nova llengua. Per això, el programa de voluntaris per la llengua suposa una manera de facilitar aquest contacte personal entre un parlant de català i un alumne disposat a reforçar l’aprenentatge de l’aula.
   Des de l’abril de 2004, en les sis edicions impulsades fins ara, a Granollers hi han participat un total de 266 parelles i a tota la comarca se supera ja el miler de parelles. … Si ens fixem en el perfil sociodemogràfic, veurem que la majoria són dones, procedents, a parts iguals, de països llatinoamericans, de la resta de l’Estat i d’altres països; amb un alt nivell d’ocupació i de formació acadèmica; amb una capacitat notable d’entendre i llegir el català, però no de parlar-lo ni escriure’l. Persones que, un cop han aconseguit cobrir les necessitats més bàsiques després d’arribar al nostre país, volen augmentar el seu sentit de pertinença a la comunitat.
   Per això, ens expliquen que la llengua catalana és l’element que els fa sentir un més de nosaltres. I per la mateixa raó, ens demanen que els parlem sempre en català. Que comprovem que no passa res, que parlar en català esdevé cada dia més fàcil si es practica. I només es tracta de canviar la nostra actitud. I és que, amb aquesta iniciativa, a més de facilitar als alumnes un interlocutor per poder conversar en català, es vol incidir en els hàbits lingüístics dels catalanoparlants i consolidar la idea que el català és una excel·lent eina d’acollida.
   Fins ara, gairebé tots els aprenents del programa afirmen sentir-se més capaços de parlar català. I la majoria d’ells afirma que usa més el català ara que abans i que es creu més capacitat de fer-ho. És a dir, que han après més català i que n’han millorat la fluïdesa, el coneixement i l’ús. Per tant, una experiència ben positiva. No només per l’aprenentatge que fan del català, sinó també perquè els ajuda a perdre la por i la vergonya, per la satisfacció davant l’esforç realitzat, i també per la possibilitat d’assolir una millora laboral o professional. Però també perquè també han pogut tenir contacte amb catalans i això els ha permès un major nivell d’integració a Catalunya, gràcies a l’intercanvi personal.
   Al seu torn, els voluntaris valoren, a banda del fet que més gent parli català, aspectes socials, com és l’oportunitat de fer amistat amb altres persones nouvingudes a la ciutat, l’intercanvi d’experiències i les vivències compartides. I, en el pla solidari, perquè han pogut ajudar, amb un programa que consideren útil per a les persones aprenents.
   Com ells mateixos ens deien a l’exposició Parlem-nos , necessiten que ens adrecem a ells amb normalitat en català, per tal que no se sentin estrangers a casa nostra. Només tractant-los d’igual a igual aconseguirem que passin de sentir-se tractats com a forasters a sentir-se un veí més.
   A Granollers ja són nou les entitats adherides al programa i moltes més les persones que hi col·laboren, destinant voluntàriament una hora setmanal a estendre l’ús del català a d’altres convilatans que tenen ganes d’aprendre’l. Una proposta, el voluntariat lingüístic, a què esteu convidats a sumar-vos.

Francesc Sala i Pascual. Regidor de Cultura
(Article publicat a El Rengle, de desembre de 2006)